La salut dels rius catalans millora gràcies a la vigilància ciutadana

El compromís ciutadà amb el territori ha esdevingut crucial en la millora de l'estat ecològic dels rius catalans. Aquesta és la principal conclusió que es pot extraure de l'Informe Anual sobre l'estat dels rius catalans del Projecte Rius. Aquest document que sortirà a la llum en els pròxims mesos va ser presentat divendres 18 de desembre a Barcelona. L'informe no és un anàlisi complet de totes les conques, sinó una radiografia dels trams on actuen els 810 grups de voluntaris que actualment hi col·laboren, formats principalment per escoles i particulars. La tasca d'aquests grups és en un primer nivell fer una anàlisi d'un tram de riu de 500 metres, examinant amb una metodologia senzilla, però rigorosa proporcionada per la Universitat de Barcelona, les característiques físico-químiques del seu tram, així com l'estudi de l'ecosistema aquàtic a nivell biològic. Aquestes inspeccions es duen a terme dos cops l'any, com a mínim a les campanyes de primavera i tardor. En un segon nivell de compromís el grup pot adoptar el tram de riu. És a dir, responsabilitzar-se i involucrar-se de forma més activa en la seva conservació. En aquest nivell, el Projecte Rius ofereix als grups suport tècnic. Aquest Projecte, que va nèixer dins de l'Associació Habitats l'any 1999 ha estat pioner a tot l'Estat per la forma innovadora de crear un vincle entre ciutadania i medi, impulsant una dinàmica social d'apropament i vigilància de l'entorn immediat. I ha esdevingut un instrument poderós de política ciutadana en l'àmbit local. Cal destacar casos concrets de millora en la gestió local dels espais fluvials impulsada per la participació ciutadana a partir del Projecte Rius, com ara la restauració de la riera gavarresa al pas per la localitat d'Avinyó, o els treballs de conscienciació respecte a la protecció de la vall de la riera de Pineda de Mar. En aquest sentit, la participació majoritària es dona en la conca del Besòs, un 38% dels grups, seguit del Llobregat, un 26% i el Ter amb un 17,23. És més difícil segons Sílvia Gili, responsable de grups, vincular al territori els ciutadans de les comarques de Lleida i, tot i la recent mobilització contra el PH, de Tarragona. Respecte als resultats, val a dir respecte als bioindicadors que amb un total de 307 grups que actuen al Besòs, a l'última campanya de tardor, en un 53% del tram analitzat els voluntaris trobaren problemes de salut en els macroinvertebrats, en un 29% de caràcter greu i molt greu. La proporció és similar a la conca del Llobregat i el Ter. I té una correlació en l'estat del bosc de ribera. Els punts més negres de la xarxa fluvial són els trams baixos del Besòs i el Llobregat, i a l'informe es destaca el Segre com al riu de millor salut. Aquest informe, segons la coordinadora del Projecte, Núria Morral, sobre tot vol ser un instrument de feina per possibles accions a desenvolupar al territori pels propis grups. En aquest sentit, un dels passos que s'estan donant és la creació dels anomenats Consells de Conca que aglutinaran tots els sectors vinculats per obtenir més força d'acció. Cal destacar que Projecte Rius té també grups de voluntaris treballant a conques hidrogràfiques del País Valencià, l'Aragó i alguns rius d'Andalusia.