[La sostenibilitat al Fòrum / 4] La recuperació del Besòs, la culminació d'una tenaç voluntat

La regeneració de les lleres del Besòs -i la creació d'un singular i molt utilitzat parc fluvial en la seva part baixa- no és, estrictament, un projecte del Fòrum 2004. Tanmateix, aquest projecte impulsat per l'àmbit local i executat per Barcelona Regional, és representatiu com pocs de l'aposta de regeneració urbana que ha representat aquest gran esdeveniment sobre el territori metropolità. Difícilment es podria entendre el recinte Fòrum actual, que és tota vegada el centre neuràlgic de la Barcelona renascuda amb la prolongació de la Diagonal, sense aquesta tenaç operació que ha convertit el que molts qualificaven -carregats de raó- com una claveguera a l'aire lliure en un espai per a ús i gaudi dels ciutadans, i on, a més, s'ha fet una modesta per bé que molt significativa aposta de recuperació biològica. Es pot dir, per tant, que, tot i que amb calendaris diferents, projectes com la recuperació del riu, la regeneració de la Mina i la Catalana formen part d'una mateixa voluntat d'acció junt amb els projectes associats directament al Fòrum (veure índex de la sèrie). La recuperació del riu té una triple vessant.

> Paisatgística: ha comportat que municipis que vivien d'esquenes al riu, ara se'l mirin amb interès. Un sistema de preses movibles, regulables automàticament, asseguren l'efecte de làmina d'aigua, una consecució estètica, però que també evita els estancaments i els desbordaments. > Ambiental: fauna i flora van, progressivament, consolidant el seu espai al riu, especialment al primer tram, el que va de Montcada a Santa Coloma, on s'ha impulsat un sistema de wetlands, mitjançant la plantació de diferents espècies vegetals pròpies del medi. Aquest sistema, de 10 hectèrees d'extensió, permet un tractament terciari de depuració en el principal afluent del riu en les èpoques seques i que prové de la planta depuradora de Montcada i Reixac. > Ciutadana: a la part de parc fluvial s'ha facilitat un ús ciutadà d'aquest espai, que ha guanyat consideració de parc 'urbà'. Molt utilitzat el cap de setmana per vianants, esportistes, ciclistes, etc. Un sistema d'alerta garanteix la seguretat i s'ha millorat igualment la capacitat hidràulica de la conca del riu. Més de 300.000 persones han visitat el parc des de la seva inauguració hi ha pogut disfrutar amb la gespa, accessible mitjançant rampes i passarel·les, un passeig de ribera i un carril bici al llarg de la conca. La connectivitat entre els municipis també s'ha vist potenciada. Igualment important és que la recuperació del riu ha facilitat, la millora de barris com la Catalana (Sant Adrià) i el Raval (Santa Coloma) que ara afronten ambiciosos projectes de rehabilitació, impensables sense haver afrontat abans la millora del medi.

La recuperació ha tingut un cost de 37,5 milions d'euros, que en un 80% han vingut del tram local dels Fons de cohesió d'Europa. El vint per cent restant l'han posat els municipis afectats, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, Barcelona i Sant Adrià de Besòs. L'aposta del món local ha valgut la pena, tot i que els resultats d'ús d'avui semblaven impensables quan es va començar a plantejar el projecte, l'any 1995. S'ha fet realitat una experiència de recuperació elogiada i estudiada arreu del món. La recuperació del Besòs, dirigida per BR des del principi, ha rebut diversos premis (un de bones pràctiques de la Unesco, per exemple) i, amb regularitat, professors i alumnes universitaris s'interessen pel projecte. La Diputació de Barcelona s'encarrega del manteniment. A hores d'ara, la gespa ja creix al segon tram del parc fluvial del Besòs, al terme municipal de Sant Adrià. Aquest segon tram, que estarà llest per al mes de maig de 2004, segueix la mateixa filosofia que el tram precedent, que ara acabava al límit de Santa Coloma. En la part de Sant Adrià, es manté la zona de passeig i bicicleta, potenciat ara com a gran zona de gaudi ciutadà amb la complicada retirada de les torres d'alta tensió. Queda per a una tercera fase la part de la desembocadura on ja s'han fet algunes actuacions i s'ha encarregat un primer estudi. El riu tindrà, en aquest últim tram un tractament més naturalista. La trobada de les aigües no facilita, a nivell de seguretat, l'ús ciutadà, però en canvi és una plataforma idònia per a diverses espècies d'au.

Sito Alarcón explica el sentit de l'operació

> Aquest projecte l'hem gestionat des de Barcelona Regional, però ha sorgit de l'impuls dels municipis afectats. L'operació ha implicat un esforç de consens i de tenacitat per tirar endavant aquesta iniciativa, interessant ambientalment, però que també ha tingut uns efectes molt importants sobre el ciutadà i la seva vida quotidiana.

---

Previsió de la sèrie: consulta aquí.

---

Enllaços:

Fòrum de les Cultures 2004: www.barcelona2004.org. Ajuntament de Barcelona: www.bcn.es. BR: www.bcnregional.com/. Infraestructures de Llevant: www.bcn.es/infrastructuresll/. ERF, Gestió i Comunicació Ambiental / Estudi Ramon Folch: www.erf.es Institut Cerdà: www.icerda.es/.

Consulta aquí el glossari elaborat especialment per aquesta sèrie.