Sota el lema "La transició vers la sostenibilitat", diversos agents del sector polític, empresarial i social es van donar cita a la segona trobada anual del Global Eco Forum els passats 26 i 27 d'octubre a Barcelona. Entre alguns dels ponents convidats destacats es trobaven Cristina Narbona (embaixadora d'Espanya a la OCDE i ex ministra de Medi Ambient), Timo Mäkelä (director de Desenvolupament Sostenible de la Direcció de Medi Ambient de la Comissió Europea), Juan López de Uralde (director de Greenpeace España), Dominique Voynet (ex ministra francesa de Medi Ambient, candidata a les eleccions presencials de 2007 en representació dels Verds i actualment senadora i alcalsessa de Montreuil), Geneviève Ferone (director de Desenvolupament Sostenible del grup francès Veolia, líder mundial en serveis ambientals), i Gonzale Echagüe (president de la Fundació CONAMA).
Un programa molt intens, amb sessions conjuntes i nombroses simultànies de caire temàtic, va permetre enfocar els actuals reptes de la sostenibilitat des de diferents òptiques: l'economia, la societat, l'energia, els mitjans de comunicació, la implicació de la ciutadania, l'aigua i la biodiversitat, etc. Al llarg de les dues jornades de treball es van plantejar reflexions diverses amb l'objectiu d'obrir un debat per enfocar més efectivament la problemàtica ambiental existent i la nostra manera d'afrontar-la.
D'una banda es va ressaltar la necessitat d'acostar la producció energètica als llocs de consum i reduir la nostra dependència dels combustibles fòssils, tot promovent una transició vers un model en xarxa i un ús responsable dels recursos. En aquest sentit, Ferran Vallespinós, coordinador de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, va destacar el paper clau dels municipis en l'objectiu de reduir emissions, ressaltant la necessitat de canviar comportaments entre la ciutadania i millorar l'eficiència energètica. Les reflexions entorn el sector energètic no van profunditzar en problemes reals actuals com la importància de la seguretat del subministrament energètic, i en canvi van girar entorn l'impuls de les energies renovables com a única solució al problema de l'energia. Això sí, sense explicar com serà aquest procés de transició vers un 100% d'energies renovables el 2050. En el moment actual calen plantejaments més realistes i rigorosos, sobretot en el sector de l'energia, ara com ara, motor de l'economia mundial i causant principal del canvi climàtic i la contaminació atmosfèrica.
Des del món empresarial es va mostrar com empreses com ADIF, Endesa o Toyota, i fins i tot bancs com BBVA, estan incorporant criteris ambientals en els seus processos de decisió. Alguns d'ells ja s'han posicionat amb el desenvolupament de plans d'estalvi i eficiència energètica en períodes de temps concrets en els quals s'han fixat objectius de reducció de consums, i d'emissions, incorporant el balanç econòmic associat.
La valoració del Protocol de Kioto i les perspectives de l'era Post-Kioto van ser altres temes de gran interès que molts ponents van intentar aclarir i concretar. Aspectes com l'impuls de la fiscalitat ambiental, la necessitat de reforçar el marc normatiu ambiental existent, la importància dels sectors difusos en la reducció d'emissions; així com el paper de la Xina i la Índia a Copenhaguen, el desenvolupament de noves tecnologies més netes i la necessitat de canviar el model energètic actual; van ser algun dels aspectes tractats.
L'escepticisme vers l'era post-Kyoto atès els descoratjadors resultats del Protocol de Kyoto van ser el centre de la discussió en les sessions més globals, en les quals no es va poder donar respostes a les inquietuds dels assistents: "Com valoreu el Protocol de Kioto? Què passarà a Copenhaguen? Serem capaços d'entendre'ns i corresponsabilitzar-nos a nivell mundial? Estem en la bona direcció?". Inquietuds que no resulten noves i que encara no sóm capaços de respondre.
