La transformació de les cultures: el pas del consumisme a la sostenibilitat

L'estat del món és un informe anual que publica el Worldwatch Institute en què s'analitzen indicadors ambientals que donen una idea de l'estat de salut del planeta. L'informe el publica en català el Centre UNESCO de Catalunya des de fa disset anys, amb la col·laboració del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) des de l'any 2003.

L'informe del 2010 ens proposa reflexionar sobre el consumisme que ha arrelat en la cultura al llarg dels darrers cinquanta anys i que ha comportat un increment inexorable de la demanda de recursos i de la producció de residus. Tanmateix, l'informe assenyala que si transformem a voluntat les nostres cultures perquè girin al voltant de la sostenibilitat, no tan sols evitarem malmetre els sistemes ecològics dels quals depèn la nostra existència com a espècie, sinó que també podrem donar pas a una era de sostenibilitat, una era que permeti a tota la població viure bé i alhora protegir i fins i tot recuperar la Terra.

En aquest informe, més de 50 investigadors i professionals de renom ens expliquen com podem utilitzar les principals institucions del món -l'educació, els mitjans de comunicació, l'empresa, els governs, les tradicions i els moviments socials- per reorientar les cultures cap a la sostenibilitat. La versió catalana de l'informe inclou un apèndix del filòsof i escriptor Jordi Pigem, que proposa "bastir cultures sostenibles amb arrels locals".

Els sis agents culturals clau
Cal un canvi que permeti superar la cultura del consumisme si volem evitar el col·lapse ecològic. Les claus del canvi passen per sis agents culturals clau: l'educació, les empreses, els mitjans de comunicació, els governs, les tradicions i els moviments socials.

L'informe anual del Worldwatch Institute, L'estat del món 2010, conclou que sense un canvi cultural deliberat, que valori la sostenibilitat per sobre del consumisme, ni el compromís dels governs, ni els avenços tecnològics seran suficients per salvar la humanitat d'uns riscos ambientals i climàtics inacceptablement perillosos. En aquest sentit, l'informe s'ha subtitulat El pas del consumisme a la sostenibilitat, i defineix el "consumisme" com una tendència cultural que condueix la gent a buscar el sentit de la seva vida, la satisfacció i l'acceptació principalment a través del consum.

Mentre les cultures segueixin centrades en el consumisme i en el creixement, l'abast dels canvis polítics i tecnològics serà limitat. Per prosperar en el futur de forma prolongada, les societats humanes hauran de canviar la seva cultura, de manera que la sostenibilitat es converteixi en norma i el consum excessiu en tabú. Aquesta és la visió sintètica segons el coordinador de l'edició, Erik Assadourian.

El 2006 es van consumir béns i serveis per un import de 30,5 bilions de dòlars, un 28% més que 10 anys abans. Aquest increment del consum ha portat a un augment espectacular en l'extracció de recursos: actualment en el món s'extreu diàriament l'equivalent a 112 gratacels com l'Empire State, i el consum mitjà de cada nord-americà equival a un pes de 88 quilos diaris, més del que pesa la majoria de la població als Estats Units. L'informe assenyala que si tothom visqués així, la Terra només podria mantenir a 1.400 milions de persones, la cinquena part de la població actual.

Els 60 autors de l'informe descriuen en 26 articles i 23 textos de suport, desenes d'esforços innovadors i estratègies per reorientar les cultures, que van des de "reduir el menú d'opcions" -és a dir, eliminar deliberadament determinades opcions de l'oferta de què disposen els consumidors-, fins a aprofitar el poder de les institucions religioses i els rituals per interioritzar els valors de la sostenibilitat.

Aquest informe revisa les institucions que conformen els sistemes culturals. En el canvi cultural cap al consumisme, les empreses hi han tingut un paper primordial, han fet que cada vegada sembli més "natural" utilitzar tota una gamma de productes que consumeixen gran quantitat de recursos, com l'aigua embotellada, el menjar ràpid, els cotxes, els articles de paper d'un sol ús i fins i tot els animals de companyia. També els governs han fomentat el consumisme com a eix de les seves polítiques, transformant-lo sovint en sinònim de benestar i creació d'ocupació. A mesura que s'accelerava la recessió el 2009, els governs dels països rics van injectar 2,8 bilions de dòlars en les economies nacionals per estimular el creixement, però només un petit percentatge d'aquestes inversions es va destinar a iniciatives ecològiques.

En l'actualitat, fa falta un canvi deliberat, que ja està arrelant gràcies a una sèrie de pioners culturals. Els mateixos que estan començant a utilitzar sis institucions molt influents culturalment: l'educació, les empreses, els mitjans de comunicació, els governs, les tradicions i els moviments socials, per reorientar les cultures d'arreu del món cap a la sostenibilitat. Les paraules del president de l'Institut Worldwatch, Christopher Flavin, apunten la possibilitat que l'actual crisi pugui ser un punt d'inflexió que canviï el rumb emprès en els últims segles: "se'ns presenta ara una oportunitat sense precedents per renunciar al consumisme, a mesura que el món es recupera de la crisi econòmica global més greu des de la Gran Depressió. L'instint humà de supervivència haurà de triomfar finalment sobre l'impuls de consumir a qualsevol preu".

(P)

Les dades més rellevants de 'L'estat del món 2010'

-Els 500 milions de persones més riques del món (aproximadament el 7% de la població) són responsables del 50% de les emissions de diòxid de carboni, mentre que els 3.000 milions més pobres només emeten un 6% del total.

-Produir energia renovable suficient per substituir la major part de la subministrada pels combustibles fòssils requeriria instal·lar cada segon 200 metres quadrats de panells fotovoltaics i 100 metres quadrats d'energia tèrmica, i 24 aerogeneradors de 3 megawatts cada hora. Tot això, de forma constant durant els propers 25 anys.

-En un escenari tendencial es preveu un augment de les temperatures de 4,5 ºC per a 2100. Fins i tot si tots els països complissin les seves propostes més ambicioses de reducció de gasos d'efecte hivernacle, les temperatures augmentarien 3,5 ºC, molt per sobre del llindar "de seguretat".

-Les persones més longeves del món consumeixen només 1.800-1.900 calories diàries, no mengen aliments processats i gairebé no consumeixen productes animals. El nord-americà mitjà consumeix en comparació 3.830 calories diàries.

-Les dones sense estudis tenen una mitjana de 4,5 fills. Les que han assistit a l'escola primària tenen una mitjana de 3 fills, i les que acaben com a mínim un any d'escola secundària tenen una mitjana d'1,9 fills. Amb 1-2 anys d'universitat, la fertilitat baixa a 1,7 fills.

-El 2008, la despesa en publicitat als Estats Units va superar els 271.000 milions de dòlars, i els 643.000 milions a tot el món. Només 1 de cada 1.000 dòlars gastats en publicitat als EUA s'inverteix en anuncis de serveis públics que promouen el bé comú, i tan sols una petitíssima proporció d'aquests s'inverteix en missatges sobre sostenibilitat.

-Per cada dòlar destinat a programes per mitigar el canvi climàtic durant l'any fiscal 2010, Estats Units n'invertirà 65 en despeses militars.

-L'Índex de Progrés Genuí (IPG), una fórmula alternativa de mesurar el benestar dissenyada per corregir les deficiències del PIB (restant factors com ara els costos de la delinqüència i de la contaminació, i afegint altres com el valor del treball domèstic i voluntari), els Estats Units es van acostar al nivell màxim per càpita el 1975, quan el PIB per càpita era aproximadament la meitat de l'actual.