Font: UPC
Els ajuntaments de La Llagosta, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda han encarregat un estudi al Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la UPC per estudiar la qualitat de l’aire en aquest territori. L'anàlisi es farà mitjançant un innovador sistema de sensors per identificar i quantificar els contaminants orgànics volàtils (COVs).
El conveni signat entre els tres consistoris i la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC) permetrà realitzar un estudi de la qualitat de l'aire fins a l’any 2028 a través d'un innovador sistema de xarxa de sensors per a la identificació i la quantificació de les famílies químiques dels contaminants orgànics volàtils (COVs) en immissió durant aquests episodis. L’estudi, que durà a terme el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC, s’iniciarà el proper mes d’octubre i tindrà una durada de quatre anys. El projecte compta amb un pressupost de 298.950 euros, assumits a parts iguals per les tres corporacions municipals.
Els ajuntaments de La Llagosta, Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda treballen conjuntament des de fa gairebé dos anys, després que diferents episodis de males olors al mes d’agost de 2022 els van portar a sumar esforços per identificar-ne la procedència i col·laborar conjuntament per procurar un mínim impacte sobre el medi ambient i un major benestar i salut pública de la ciutadania.
La proposta de fer l'estudi, aprovada pels plenaris, neix de la necessitat dels tres municipis vallesans de detectar de manera científica i tècnica els episodis de contaminació i donar resposta a la ciutadania davant d’episodis de contaminació atmosfèrica amb males olors i d’altres que no emeten olor, però que poden ser perjudicials per a la salut de les persones. La Llagosta, Mollet i Santa Perpètua suposen un nucli poblacional d’unes 90.000 persones, un territori molt industrialitzat situat al nord de la ciutat de Barcelona.
Entre els compostos a identificar i quantificar destaquen alcans, hidrocarburs aromàtics, alcohols, cetones, aldehids, clorats, organonitrogenats, organosofrats, èsters, èters, glicols i àcids carboxílics. Aquests compostos, que són els principals generadors dels episodis d'olor, no estan habitualment caracteritzats en els focus emissors del país i la seva avaluació permet determinar el potencial impacte de les activitats sobre el seu entorn. Una part d’aquests corresponen a compostos tòxics, nocius, irritants, carcinògens, i són els principals generadors dels episodis d’olor.
El treball no inclourà els contaminants que ja es mesuren a les cabines de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya (NO, NOx, SO2, PM, O3, CO) i/o a les unitats mòbils de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.
15 estacions de sensors pel territori
La primera fase del projecte consistirà en l’estudi del tipus de contaminants potencials que es presenten al territori, a partir de l’anàlisi de les diferents activitats que s’hi desenvolupen, per tal de disposar de mapes d’impacte de la situació actual. Aquests mapes es realitzaran mitjançant modelització numèrica i permetran determinar l’impacte de les activitats emissores potencials sobre el seu entorn al llarg dels diferents dies de l’any i de les diferents hores del dia.
Amb aquestes dades, en la segona fase del projecte, el Laboratori del Centre de Medi Ambient desenvoluparà i instal·larà cinc estacions de sensors per municipi, amb tecnologia pròpia, que permetran un registre en continu dels valors relatius de COVs presents a l’aire. Es crearà, per tant, una xarxa de sensors per municipi, que es complementarà amb les dades enregistrades per les estacions meteorològiques municipals. En total, s’instal·laran 15 estacions de sensors en el territori, que s’aniran desplegant progressivament.
Addicionalment, es prendran mostres d’episodis integrats per municipi en períodes d’episodis de COVs. Aquestes mostres permetran identificar els contaminants presents, les possibles fonts emissores i facilitar l'adopció de mesures de prevenció i millora de la qualitat de l’aire.
Es prendran 20 mostres d’episodis anuals per municipi durant una campanya que es prioritzarà durant el període de màxim impacte de les activitats emissores sobre el territori. En tres anys s’hauran pres unes 192 mostres, que permetran definir els nivells d'immissió d’un ampli espectre de COVs en períodes episòdics i de la qualitat de l’aire que es respira.
En paral·lel a aquests treballs, els tres ajuntaments vallesans implantaran un sistema de participació ciutadana per tal que els veïns i les veïnes puguin informar de manera àgil i amb detall cada cop que detecti un episodi, i creuar i compartir aquestes dades amb els altres municipis i el Laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC.
En la presentació del conveni, el 31 de maig, el rector de la UPC, Daniel Crespo, ha afirmat que “la UPC dona compliment, amb aquest conveni, a la seva missió com a universitat: contribuïm, mitjançant la recerca i la transferència de la tecnologia, al benestar de les persones. En aquest cas, ho fem posant el Laboratori del Centre de Medi Ambient de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) al servei dels tres ajuntaments, que necessiten donar resposta a la seva ciutadania en relació amb un problema ambiental".
