David Serrano i Garcia, Director General de DistriClima S.A., va presentar la xarxa de climatització urbana centralitzada com Una xarxa urbana de calor i fred (district heating and cooling) és una infraestructura que permet proveir d'energia tèrmica a múltiples edificis alhora. Aquesta energia s'utilitza per a produir la calefacció, la refrigeració i l'aigua calenta sanitària dels edificis als que se subministra energia, substituint els equips convencionals.
La xarxa de calor i fred de DistriClima disposa de dues centrals de producció a Barcelona: la Central Fòrum i la Central Tànger
La Central Tànger és una central anomenada "de puntes", és a dir, que el seu objectiu principal és funcionar només en els moments en què la Central Fòrum no pot produir tota la potència que demanen els usuaris. També incrementa la seguretat del sistema ja que si es produís qualsevol contingència, les dues centrals podrien subministrar energia a diferents sectors de la xarxa. Disposa d'un sistema d'emmagatzematge de gel que permet acumular una gran quantitat de fred en poc volum. Aquesta nova central ha costat uns 15 milions d'euros, que es rendibilitzaran a llarg termini, seguint la mentalitat de concessionària del grup GDF Suez del que forma part Districlima.
L'energia calorífica principal del District Heating es produeix mitjançant l'energia procedent de la central de valorització de residus urbans de TERSA, obtinguda amb l'aprofitament del vapor d'aigua generat en la incineració. El fred es produeix mitjançant màquines d'absorció. Utilitzen aigua de mar per condensar les màquines, per tal d'incrementar-ne l'eficiència. Es disposa d'una xarxa de fibra òptica pròpia per gestionar i monitoritzar la xarxa en temps real amb comptadors de calor perquè els usuaris només paguin el que consumeixen.
Els edificis connectats a la xarxa de Districlima disposen de millor qualificació energètica, menys sorolls de màquinaria en l'edifici, menys problemes de legionela, i menys espai ocupat, ja que només cal espai per col·locar les subestacions o bescanviadors d'intercanvi.
El gran repte de Districlima es poder connectar amb edificis existents on s'hagi fet una rehabilitació integral i les màquines estiguin velles i obsoletes. Cal però que el sistema de distribució de clima a l'edifici sigui un sistema d'aigua (radiadors o fancoils). En general es tracta, doncs, d'edificis del sector terciari: oficines, centres comercials, etc.
El cost de la xarxa de distribució d'un District Heating and Cooling és molt elevat, això fa que calgui col·laboracions publico-privades per dur-lo a terme, com en el cas de la xarxa del 22@.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Font: elpuntavui.com | 10.33 KB |
