La Xarxa presenta 14 al·legacions al Pla de l'Energia 2006-2015

El Grup de treball d'Energia i Canvi climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat, ha presentat a la Conselleria de Treball i Indústria de la Generalitat les seves al·legacions al Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015(PEC)en aquest moment en període d'exposició pública. El document ha estat fruit d'un intens debat, resultat de les diverses aportacions dels municipis, així com la col·laboració de Juan Martínez Magaña, professor de la Càtedra UNESCO en sostenibilitat, de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Amb aquestes 14 al·legacions es reclama al Pla més concreció en les estratègies davant possibles escenaris d' esgotament de les reserves de combustibles fòssils; que faci possible un major compromís de la població respecte als problemes energètics; el compliment dels compromisos internacionals respecte a la reducció d'emissions de gasos efecte hivernacle i una aposta major per les fonts d'energia renovables. A més exigeixen que l'àmbit local tingui més pes en la seva elaboració. Aquest són els principals punts del document presentat:

> Una estratègia més definida davant l'esgotament dels combustibles fòssils En el marc del PEC, abans de la seva aprovació definitiva o en la seva primera etapa d'execució, cal fer un estudi prospectiu a mitjà i llarg termini que integri els escenaris d'esgotament del petroli i del gas; que analitzi quines poden ser les conseqüències per a Catalunya i determini quines són les diferents estratègies que es poden desenvolupar des del principi de precaució; quins són els escenaris de futur que es deriven de la seva implantació i quins els costos associats a la seva execució. El PEC s'ha de reelaborar incorporar-hi les millors estratègies possibles i les mesures necessàries per garantir una adaptació equilibrada de la societat catalana als escenaris de crisi anunciats.
> Polítiques per un major compromís de la població El Pla ha d'abordar un procés d'informació a la població sobre els problemes i els riscos associats al consum d'energia, i també cal construir un procés de deliberació i decisió col·lectives sobre les millors estratègies que es poden seguir a Catalunya, en el qual han de participar tots els àmbits de l'administració, els agents socials relacionats i els ciutadans a través de fòrums i espais de debat. En aquest procés s'han d'establir els eixos de la futura política energètica i els mecanismes de finançament de les accions necessàries. No es pot imaginar un procés de transició cap a la sostenibilitat o la gestió encertada d'escenaris de crisi sense una població compromesa.
>Compliment dels compromisos internacionals Segons aquest informe de la Xarxa el PEC incompleix la major part dels compromisos internacionals i estatals establerts, incrementa la dependència dels combustibles fòssils i redueix la capacitat de creixement de les energies renovables a uns valors que neutralitzen d'una manera preocupant el seu paper futur. Davant els resultats que es poden esperar de l'execució del Pla, cal reflexionar sobre quin és el paper que Catalunya ha de fer (i li correspon fer) en l'àmbit estatal i internacional amb relació al compliment dels compromisos acordats i als esforços econòmics, polítics i socials que s'han de fer per respondre-hi.
Catalunya ha d'abordar els esforços necessaris en el terreny econòmic, financer i social per complir, des de la seva realitat, aquests compromisos? O s'ha d'acceptar que Catalunya pugui ser utilitzada com a exemple per les forces que s'oposen als compromisos de Kyoto per justificar els incompliments i afeblir alhora els compromisos adquirits? Els recursos destinats al Pla s'haurien d'incrementar almenys en una proporció equivalent al valor de les sancions que es derivin dels incompliments que conté.
>Més impuls per les energies renovables Un tema polèmic abordat en el PEC és el paper de les energies renovables i de l'energia nuclear en un escenari futur. Ja que afirma que les energies renovables no representaran més del 10-15% de l'energia primària- i que el proveïment energètic s'obtindrà bàsicament de la fusió nuclear i del carbó amb segrest de carboni. Aquesta afirmació, segons les esmenes de la Xarxa, no està en línia amb les propostes del Panel Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) i de les mateixes Nacions Unides, i pot comportar una certa relaxació pel que fa a la realització dels esforços necessaris en l'àmbit de les energies renovables i de l'eficiència energètica.
Respecte a l'energia solar tèrmica, l'informe de la Xarxa insisteix que les seves possibilitats s'han d'explotar al màxim per no retardar el procés d'instal·lació intensiva de plaques i incorporar les oportunitats que s'ofereixen en sistemes de calefacció i refrigeració. Respecte a l'energia solar fotovoltaica, el PEC preveu per al 2010 una potència instal·lada de 50 MWp, cosa perfectament factible i en línia amb el que passa en el context europeu i estatal. No obstant els objectius fixats per al període 2010-2015 impliquen un creixement del 6,9%, que no respon ni a les expectatives ni a les potencialitats de creixement de la demanda. El manteniment de les taxes de creixement previstes durant els anys 2000-2010, fins al 2015, elevaria l'objectiu a més de 300 MWp, per la qual cosa l'objectiu fixat en el Pla significa una pèrdua d'oportunitat preocupant.
Respecte a l'energia eòlica es preveu multiplicar per tres els objectius del Pla anterior i arribar l'any 2010 a una potència instal·lada de 3.000 MW. Però els objectius s'esgoten en aquesta data i no es troben vies de creixement durant el període que segueix fins al 2015, en el qual la potència instal·lada és nul·la. S·haurien de destinar recursos en aquest període per solucionar les barreres tècniques que limiten la instal·lació de parcs eòlics al mar, donada la geologia particular del litoral català.
> Una pla d'acció per l'estalvi i eficiència energètica L'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica, segons les al·legacions de la Xarxa presenta una definició extraordinàriament ambigua de les activitats que cal desenvolupar. És gairebé una declaració d'intencions, però no un pla d'acció que ha de possibilitar l'avaluació del seu compliment. Per tant no és possible deduir quins són els recursos que es dedicaran a les diferents actuacions o línies estratègiques. Cal doncs dur a terme un treball de valoració de les inversions i els resultats de les diferents activitats proposades. Aquest treball hauria de quedar recollit en el Pla, amb la concreció de les activitats que cal desenvolupar, els recursos destinats i els resultats esperats. D'aquesta manera es podrien interpretar els resultats, se'n podria seguir l'aplicació i els diferents agents socials sabrien quins són els recursos destinats a les seves àrees d'interès.
>Major paper dels municipis Prèviament a l'aprovació definitiva del Pla, s'indica al document d'esmenes, cal preveure un període de reflexió que faci possible integrar-hi les polítiques i les estratègies energètiques de les diferents administracions, per permetre així que els municipis desenvolupin els processos de deliberació necessaris que garanteixin la seva participació efectiva en l'elaboració del Pla de l'Energia de Catalunya.

Tots els municipis poden fer aportacions pròpies al document de la Xarxa i presentar-les de forma específica.