10/12/2007 - 00:00
La plana del Vallès ha viscut en les darreres dècades el procés d'expansió de la ciutat de Barcelona. Al mateix temps que rebia infraestructures, serveis i població que 'expulsava' el municipi central es creava una certa consciència social de la necessitat de preservar els valors paisatgístics, agrícoles, ecològics d'aquest territori. Es tracta d'uns valors que en definitiva configuren la identitat d'una comarca natural situada entre les serralades litoral i prelitoral.
L'Associació per a l'Estudi i la Defensa de la Natura (ADENC) va organitzar la setmana passada la II Conferència dels espais naturals de la plana del Vallès. L'entitat -que enguany celebra el 25è aniversari- considera imprescindible desenvolupar una política integral de planificació i gestió del territori que garanteixi la connectivitat ecològica, ordeni adequadament les infraestructures, posi fre al desgavell urbanístic i que preservi els espais agraris periurbans, aposta compartida per pagesos, ecologistes i algunes administracions locals.
Certificació científica de percepcions
Toni Altaió, portaveu de l'ADENC, destaca després de tres dies de ponències i sortides de camp un aspecte per sobre de tot: 'actualment s'han contrastat de manera clara, ben documentada i científicament rellevant gran part de les afirmacions que una dècada enrere es basaven a partir de percepcions o estudis amb molta voluntat i poc finançament'. Un d'aquests elements és la necessitat de protegir els espais naturals com a xarxes i no pas com a taques aïllades a partir de valorar el grau de connectivitat. En el cas del Vallès, aquest fet s'exemplifica en set vies verdes que haurien d'unir els principals espais muntanyosos i forestals -majoritàriament protegits en major o menor grau- a través dels espais agrícoles de plana que pràcticament no gaudeixen de cap normativa que en garanteixi la preservació enfront la pressió urbanística i la construcció de noves infraestructures.
Un altre aspecte que s'ha estudiat intensament en la darrera dècada és el procés d'urbanització que s'ha produït com a comarca de la denominada segona corona metropolitana. En aquest sentit, Francesc Muñoz, director de l'Observatori de la Urbanització, va destacar dues tendències. Per una banda, el fenomen de dispersió residencial -importació del model nord-americà- acompanyat d'una transformació d'habitatge secundari cap a principal; per una altra, la revitalització de les ciutats mitjanes -un dels elements singulars del territori català- que de nou esdevenen pols de creixement. Aquestes noves polaritats, que en el cas del Vallès se situen a Sabadell, Terrassa, Granollers i Sant Celoni han superat la crisi industrial i han esdevingut viles terciaritzades i residència de la 'gran ciutat'.
Muñoz, creador d'un concepte que ha fet fortuna, la 'urbanalització', va mostrar els impactes d'aquest nou model basat en habitatge unifamiliar i localització dispersa: un elevat consum de sòl, aigua i energia; un elevat risc d'incendi per la manca de transició entre l'espai construït i el forestal; l'increment exponencial d'una mobilitat obligada impossible de satisfer amb transport públic així com la transformació accelerada del paisatge. De fet Muñoz considera que aquests elements 'obliguen a una reflexió col·lectiva sobre quin territori, paisatge i model d'urbanització volem pel nostre país'.
D'altra banda, i molt relacionat amb aquest aspecte, Toni Altaió assenyala la necessitat d'establir dotacions racionals de les infraestructures tant de transport privat com sobretot públic. En aquest sentit, l'ADENC proposa que en un escenari de major compacitat urbana -a partir de l'aprofitament d'espais buits i la reducció o extinció d'elements poc coherents- les infraestructures es basin en una extensió del ferrocarril a partir d'una nova línia transversal -que uneixi Martorell amb Sant Celoni a través de Terrassa, Sabadell i Granollers- així com tramvies que vertebrin els sistemesurbans. I és que en general el Vallès -i malgrat l'extensió del model unifamiliar- s'ha desenvolupat a partir d'uns eixos (Sant Cugat - Rubí - Terrassa - Matadepera; Cerdanyola - Sabadell - Castellar; Mollet - Caldes - Sant Feliu de Codines; Granollers - Canovelles - la Garriga) que encara permetrien crear una xarxa racional de transport col·lectiu.
Respecte a carreteres i autovies l'ADENC aposta per millorar l'eficiència de les connexions -sovint les principals retencions no es produeixen per manca de capacitat de les vies sinó dels accessos, sortides o encreuaments- i sobretot la millora de la xarxa secundària. Val a dir que l'entitat vallesana és una de les impulsores de la campanya que des de quinze anys ençà intenta evitar la construcció del denominat Quart Cinturó.
Planificació i gestió
El segon gran element a destacar segons Toni Altaió és la necessitat d'aprovar instruments de planificació i especialment de gestió. En aquest sentit afirma que 'malgrat certes voluntats polítiques ambdós elements són absents'. Tanmateix, la presència a la clausura d'Oriol Nel·lo, secretari per a la Planificació Territorial, va servir per anunciar la presentació en un màxim de dos mesos de l'avanç del Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona -element que Altaió considera imprescindible-. Marta Fernandez, presidenta de l'entitat, va aprofitar la notícia per llançar un repte a Nel·lo: presentar l'avantprojecte abans que es publiquin els estudis Pla d'acció sobre la conservació a la Plana del Vallès i el Document de síntesi de propostes territorials realitzats per l'ADENC. El secretari del Departament de Política Territorial (DPTOP) també va fer pública la intenció de posar en marxa eines de planejament derivat com un Pla director urbanístic -una figura que marca les grans línies d'actuació a escala comarcal- o Plans urbanístics supramunicipals -un element més executiu ja que substitueix els POUM d'un conjunt de municipis mancomunats-. Toni Altaió, valora de manera positiva aquests compromisos però considera que 'cal començar de manera immediata a delimitar els diversos àmbits d'actuació per no endarrerir-ne la tramitació'.
El portaveu de l'ADENC recorda que la planificació requereix ser aplicada amb eines de gestió. En aquest sentit posa l'accent en l'activitat agrícola com a element tradicional predominant a la plana del Vallès. 'No ens podem desentendre d'una activitat econòmica que té un valor per se però que al mateix temps té un paper en la gestió del territori'. Per tal d'assolir aquesta doble funcionalitat una vintena d'entitats ambientalistes de la comarca van presentar el 2004 el denominat Pla Agrícola del Vallès (PAV). La proposta -que ha obtingut el suport de 18 ajuntaments- pretén preservar l'activat agrària a partir d'un Pla especial i gestionar-lo amb un consorci mixt que desenvolupi tres eixos: sostenibilitat ambiental, infraestructures agro-ramaderes i potenciació dels valors socials i culturals. Altaió recorda que és una proposta que està sobre la taula i que espera que tingui una 'certa traducció' al nou Pla territorial parcial.
'És una obvietat que els espais agrícoles de plana no entenen de límits administratius i per tant, hi ha unes polítiques que no poden dependre exclusivament de la voluntat municipal, ja que mentre hi ha municipis que desenvolupen instruments actius de gestió altres tan sols treballen per urbanitzar-los totalment' afirma el portaveu de l'ADENC. En aquest sentit considera que tant planificar 'des de dalt' -a través de planejament aprovat per part del Departament de Política Territorial- com 'des de baix' -mitjançant els Plans d'ordenació urbanística municipal (POUM)- suposa certs perills. Tanmateix, en el cas del Vallès -però també arreu del país- han pogut constatar que 'assolir una certa coherència a través d'una autonomia municipal absoluta és una fal·làcia'.
Més enllà de quin tipus de planificació pot afavorir la preservació del paisatge i la biodiversitat vallesana des de l'ADENC, i després de 25 anys de dura feina, tenen molt clara que sense una pressió social important cap administració prendrà, en matèria de política territorial, mesures valentes.
