10/11/2005 - 00:00
La política de tractament d'aigües residuals presenta fallades de coordinació entre organismes, falta d'inversió i un finançament insuficient. Aquesta ha estat la conclusió de l'informe: 'Efectivitat en les polítiques de tractament d'aigües residuals urbanes en països escollits', que ha portat a terme l' Agència Europea de Medi ambient (AEMA) i que ha estat presentat aquest dilluns 10 d'octubre a Copenhaguen.
L'estudi compara el tractament d'aigües residuals als Països Baixos, Dinamarca, Espanya, Estònia, França i Polònia. I conclou que només els dos primers compleixen avui la directiva que exigeix que tots els vessaments d'aigües residuals urbanes han de tenir depuració. I estableix aquest any 2005 com a límit per aconseguir que tots els nuclis urbans de més de 2000 habitants tinguin depuració d'aigües.
Els representants d'AEMA han assenyalat, respecte a l'Estat Espanyol, com el principal impediment per solucionar els problemes en aquest àmbit el fet que els ajuntaments siguin responsables del tractament d'aigües residuals, però que no controlin completament els recursos financers necessaris per fer-ho.
Des d'AEMA també s'ha criticat el fet que l'Estat Espanyol ha rebut subsidis dels fons de cohesió europeus per a complir amb les directives comunitàries, i solucionar aquesta situació. En aquest sentit, han confirmat que la UE va cobrir amb 3.800 milions d'euros la meitat de les inversions espanyoles en control d'aigües residuals entre 1993 i 2002.
L'informe destaca també algunes mesures exemplificadores. Com la que funciona als Països Baixos. Es tracta d'un sistema de gravàmens per a aquells que contaminen l'aigua que obliga a més a les empreses ha assumir els costos relacionats amb el clavegueram. La directora executiva d'AEMA, Jacqueline McGlade, ha constatat la rendibilitat del model dels Països Baixos, en el qual s'evita 'la contaminació de les aigües, en lloc de pagar els costos de la seva depuració'.
L'estudi compara el tractament d'aigües residuals als Països Baixos, Dinamarca, Espanya, Estònia, França i Polònia. I conclou que només els dos primers compleixen avui la directiva que exigeix que tots els vessaments d'aigües residuals urbanes han de tenir depuració. I estableix aquest any 2005 com a límit per aconseguir que tots els nuclis urbans de més de 2000 habitants tinguin depuració d'aigües.
Els representants d'AEMA han assenyalat, respecte a l'Estat Espanyol, com el principal impediment per solucionar els problemes en aquest àmbit el fet que els ajuntaments siguin responsables del tractament d'aigües residuals, però que no controlin completament els recursos financers necessaris per fer-ho.
Des d'AEMA també s'ha criticat el fet que l'Estat Espanyol ha rebut subsidis dels fons de cohesió europeus per a complir amb les directives comunitàries, i solucionar aquesta situació. En aquest sentit, han confirmat que la UE va cobrir amb 3.800 milions d'euros la meitat de les inversions espanyoles en control d'aigües residuals entre 1993 i 2002.
L'informe destaca també algunes mesures exemplificadores. Com la que funciona als Països Baixos. Es tracta d'un sistema de gravàmens per a aquells que contaminen l'aigua que obliga a més a les empreses ha assumir els costos relacionats amb el clavegueram. La directora executiva d'AEMA, Jacqueline McGlade, ha constatat la rendibilitat del model dels Països Baixos, en el qual s'evita 'la contaminació de les aigües, en lloc de pagar els costos de la seva depuració'.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Font: Ministeri de Medi Ambient | 67.68 KB |
