L'Ajuntament de Mataró aprova una Declaració institucional per una gestió natural del litoral

El text íntegre de la proposta és el següent:

“La gravíssima crisi causada per la COVID19 ha fet oblidar de cop que tot just fa tres mesos, el litoral mediterrani es va veure greument afectat pel temporal Gloria.

Els efectes de la tempesta van posar de manifest la necessitat de canviar els models d’intervenció i les actuacions al territori dirigides a domesticar les dinàmiques naturals. I això posa sobre la taula tant la gestió del litoral i les conques hidrogràfiques, com també de les infraestructures viàries, portuàries i hidràuliques.

A finals de març de 2020, un equip de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM) ha fet públic un informe titulat “Resum sobre la formació i conseqüències de la borrasca Glòria”, descrivint els seus efectes, analitzant les seves característiques, aparició i evolució, el vent i la precipitació, el nivell del mar, l’onatge i les corrents i l’impacte sobre la franja litoral (punts de vulnerabilitat, moviments dels sediments, impacte sobre l’ecosistema marí, algues, escumes, fauna, pesca i aqüicultura).

Sobre l'impacte litoral i l’erosió registrada, per exemple, reflexa que es va concretar en general en un fort retrocés de la línia de costa conseqüència de les onades i la sobreelevació del nivell del mar. Aquesta erosió va afectar totes les platges en general, però va ser més intensa en platges obertes, orientades cap a l'est i el nord-est.

Per altra banda, també indica que s’ha detectat un increment dels nivells de fitoplàncton al mediterrani, base de la cadena tròfica, i es considera que això pot ser positiu per la pesca a mig i llarg termini. El motiu és que rius com Tordera, Besòs o Fluvià van poder redistribuir uns nutrients i sediments que des de fa anys, els rius Ter, Llobregat o Ebre, a causa de la regulació artificial del seus cabals, havien deixat d’aportar a la costa.

Tot això reforça la idea que cara a futur (les prediccions de canvi climàtic indiquen que el nivell mitjà de la mar augmentarà i les tempestes extremes podrien ser més freqüents en les pròximes dècades) serà imprescindible una gestió més sostenible, no només dels sediments, sinó de gestionar tot el litoral de forma més naturalitzada i sostenible.

Les idees tradicionals, cares i ineficients, ja no serviran. L’aportació artificial de sediments, o reconstruir grans obres a passeigs marítims i si, en canvi, s’imposa la idea de la recuperació dels paisatges naturals del litoral, de lleres de rieres i rius, deixant fluir el cicle de la natura.

En definitiva, iniciar una tendència, allà on sigui possible, de “desconstruir el litoral per facilitar la reconstrucció natural de les platges” com a mesura per evitar futures catàstrofes. En definitiva, una filosofia més natural en la gestió d’aquests importantíssims espais, que fonamenti el seu desenvolupament i explotació en l’autoregulació i en el respecte a les dinàmiques naturals pròpies del medi costaner és la única manera de prevenir el futur i al mateix temps, generar noves oportunitats des del punt de vista humà i de l’activitat econòmica.

Acords

1) L’Ajuntament de Mataró, en permanent contacte amb entitats científiques i de recerca i plataformes ambientalistes i ecologistes del Maresme, demanarà a les autoritats competents, Governs d’Espanya i de la Generalitat, que adaptin totes les mesures de reconstrucció i planificació del litoral a aquesta nova filosofia d’autoregulació i renaturalització dels espais i la seva gestió, per evitar la repetició dels mateixos errors reiterats insistentment en el passat.

2) L’Ajuntament de Mataró donarà compte d’aquesta declaració als governs d’Espanya i de Catalunya i a les entitats científiques, instituts de recerca i plataformes ecologistes i ambientalistes de Mataró i del Maresme”.