[LB-30] Ramon Folch: 'El 'Llibre blanc' va representar un gran sotrac intel·lectual'

Moltes secretaries, no troba? Era el càrrec dels 'cap de comandos civils' de l'època. Les presidències paraven el cop davant del règim franquista i havien de ser ocupades per persones grans i honorables, però la feina s'impulsava des de les secretaries. I n'hi havia molta, de feina, tota una estructura sociocientífica per refer. En quin escenari polític i social neix el 'Llibre blanc'? L'any 1972 Franco era encara viu, Barcelona no passava de grisa ciutat secundària i Catalunya es trobava en plena eclosió del desgavell territorial que aviat esdevingué norma. Alhora, la societat bullia d'inquietuds i il·lusions, entre les quals la construcció d'uns Països Catalans a la manera fusteriana. Aquell any, a Estocolm tingué lloc la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient Humà, punt de partida de tot el moviment sostenibilista modern. Tot plegat propicià la iniciativa de 'ressuscitar' la Institució Catalana d'Història Natural, que havia quedat virtualment desmantellada després de la guerra civil. Simultàniament, s'organitzava el Congrés de Cultura catalana, que, per cert, acabà adoptant el 'Llibre blanc' com un dels seus documents de referència. Què era la Institució Catalana d'Història Natural? La ICHN era una vella entitat naturalística fundada el 1899, com el Barça, esdevinguda l'any 1915 filial de l'Institut d'Estudis Catalans, que a son torn havia estat creat l'any 1907 (o sigui que més que un entitat filial de l'IEC, la ICHN era, i és, una entitat afillada...). Els vents de 1899 i els de 1972 no tenien gran cosa a veure, però com que ni els uns ni els altres no bufaven per a la ICHN des de 1939, a uns quants membres clandestins d'abans de la guerra i a uns quants joves nascuts després ens semblà que podíem aprofitar la marca i l'escletxa de legalitat que representava -prou dubtosa en aquell moment, tot s'ha de dir... per a rellançar l'activitat amb uns objectius diferents. Val la pena fer-ho notar: el president de la nova junta, l'entomòleg Francesc Español, que era el 'jove dels grans', tenia 65 anys, mentre que el secretari general, que era jo, en tenia 26... A la mateixa junta hi havia membres que ranejaven la vuitantena i altres amb la vintena acabada de complir. Eren coses del moment, car és així com es fan les represes històriques. Va ser una lliçó molt interessant. Quins foren els motius per a fer el llibre en aquells moments? El 'Llibre blanc' va tenir el do de l'oportunitat. Aparegué quan tothom el necessitava i ningú no se l'esperava. Els motius que ens dugueren a fer-lo eren diversos. En primer lloc, el fet de compilar tota aquella informació equivalia a proclamar uns coneixements que dinamitaven l'imperi de la ignorància oficial sobre el tema, en base a la qual s'havia pogut fer qualsevol cosa sense excessives reaccions de ningú. En segon lloc, la manera de construir el relat i la intenció socioecològica avant la lettre que exhibia representava un considerable sotrac intel·lectual, car donava dimensió política a la qüestió ambiental i territorial, fins aleshores tinguda per marginal i/o pintoresca per la resistència i la progressia. I, en tercer lloc, ens connectava amb les emergències europees del moment, fins al punt que ens dotà, de cop i volta, d'un text de referència que la majoria dels altres no tenien. Respongué l'obra als desigs de la societat civil de l'època, que demanava una planificació del territori inexistent? Basta mirar tot el que s'ha fet en les tres darreres dècades -o no s'ha fet, però s'ha reconegut que caldria fer-ho en matèria d'ordenació de l'espai territorial i de gestió del patrimoni natural: tot està abordat o prefigurat al 'Llibre blanc', anomenat precisament de 'gestió de la natura', concepte fins aleshores insòlit. Fou una obra escrita pensant en el futur. Per això em dol tant que la tercera part del seu títol, 'dels Països Catalans', s'hagi evaporat en el recuperat nou ordre democràtic. Manifesto que hi segueixo creient per això vaig dirigir, ja en els anys vuitanta, la 'Història natural dels Països Catalans', en 16 volums! i també expresso que, com Joan Oliver, em sento fill d''una pàtria tan petita que la somnio completa'. Com va néixer l'obra i d'on sortí aquest nom tan llarg...? Va ser una idea de Joaquim Maluquer, un economista que era alhora -i és una autoritant com a ornitòleg diletant. Maluquer s'incorporà a la ICHN el 1972, on ens coneguérem. Em plantejà la iniciativa a la tardor de 1973 i ja hi vam ser. Uns anys més tard, Maluquer acabà presidint la ICHN, com jo mateix més tard encara, però aleshores només n'era un nou membre ras. El títol té una altra història. La denominació 'Llibre blanc de gestió de la natura als Països Catalans' és meva i fou el nom de l'obra durant tot el procés de redacció (1974-75). Estava carregada d'intenció, però resultava llarga i avorrida, és evident. L'editor Andreu Morta la relegà a subtítol i em demanà, amb el llibre ja en màquines, un títol més vistent. Se'm va acudir això de 'Natura, ús o abús?', que agradà a Morta. Amb quins obstacles us vàreu trobar per aconseguir de portar a terme aquest projecte tan important? Obstacles, tots. No teníem recursos, ni know how, ni autorització. Les autoritats acadèmiques es miraren el projecte amb simpatia, desconfiança i por, tot alhora, de manera que em vaig haver d'empescar un comitè de cobertura que parés el cop (febrer de 1974). Poc a poc vam anar constituint un equip d'autors i vencent resistències. Com va dir Machado, fèiem 'camino al andar'. Maluquer gestionà una ajuda econòmica prop d'Òmnium Cultural per a fer front a les despeses de secretaria, 100.000 pessetes de l'època, que serien no pas més de 5.000 o 6.000 euros d'ara. Cap autor no va cobrar ni cinc. Fou l'informe de referència més barat de la galàxia...! Tanmateix, els autors acabaren essent prou nombrosos... Sí, i tant! S'hi van acabar embarcant fins a 130 persones, la majoria professors universitaris catalans, però també acadèmics valencians, balears i de la Catalunya Nord, així com diletants qualificats. Hi hagué alguna assenyalada absència i algunes remarcables presències, d'entre les que voldria destacar la de Ramon Margalef, que féu la llarga i magnífica reflexió introductòria que obre el llibre. Políticament i logísticament, en ple tardofranquisme i en una època en què ni fax no hi havia encara, tot plegat resultà una mica miraculós. Fou fàcil publicar l'obra? No, no gens. Res no era fàcil aleshores. Romangué un any sense que ningú no goses editar-la. Finalment, Joaquim Maluquer aconseguí que l'industrial i mecenes Lluís Carulla s'hi avingués, no sense comprensibles reticències davant d'un possible fracàs econòmic o de represàlies polítiques. Carulla era propietari d'Editorial Barcino, de manera que encomanà al seu secretari, Andreu Morta, de preparar l'edició. Vam convertir l'informe en un gruixut llibre il·lustrat de 575 pàgines, cosa que suposà una considerable feinada suplementària. Finalment sortí, per la Diada del Llibre de 1976, el mateix dia que el número 1 del diari 'Avui'... L'èxit editorial va ser aclaparador. Contra tot pronòstic, calgué fer un parell de reimpressions. Es vengueren 6.000 exemplars, que era moltíssim per l'època i el tipus de llibre. L'any 1986 hi hagué una segona edició, ampliada, amb uns quants milers més d'exemplars. Quina repercussió tingué tot plegat? Prou gran. La qüestió ambiental adquirí dimensió cultural i política. Ara costa d'entendre el salt. Tanmateix, hi ha persones que viuen encara en una època mental anterior al 'Llibre blanc' i per això confonen la matriu biofísica, que és una preexistència no antròpica, amb la matriu ambiental, que resulta de l'acció humana sobre la matriu biofísica i que és l'àmbit i el suport material de l'activitat socioeconòmica. En conseqüència, pensen que l'ambient és cosa de papallones i se'ls escapa per complet el discurs sostenibilista. Viuen en els anys seixanta, però manen amb decisió o es manifesten amb aplom. En ple segle XXI, sí, però amb idees de quaranta anys enrere... Altrament, els autors del 'Llibre blanc', potser jo més que cap altre, vam esdevenir bèsties negres per al vell ordre. L'any 1976 jo ja havia deixat la Universitat de Barcelona i era cap de la nova Unitat d'Ecologia Aplicada de la Diputació de Barcelona. El diputat de torn -encara no havia començat la transició pre-democràtica em cridà severament a capítol. A les oficines de l'ICONA franquista (Instituto para la Conservación de la Naturaleza) van arribar a retallar el meu nom de pòsters i documents, com la pràctica staliniana de suprimir la cara de Trotsky a les fotos en què apareixia amb el dictador roig...! El 'Llibre blanc', acostà científics i gestors? Em penso que sí. Si més no, posà de manifest que havien d'acostar-se. Ben mirat, prefigurà les obres de comunicació científica ambiental que han anat sortint després. És una obra vigent encara? No, quant al contingut literal. Sí, quant a l'actitud que propugna. La realitat territorial i política ha canviat molt, s'han fet moltes de les coses que l'obra plantejava o s'han desfet irremeiablement algunes possibilitats que apuntava... Em sembla que no se n'ha de fer cap tercera edició, però és un clàssic que caldria reimprimir en facsímil pel seu valor històric i per la seva significació totèmica. El present és el passat del futur, de manera que no podem perdre gaire temps mirant enrere, perquè prou que tot ens hi queda de seguida... Però el futur es nodreix del passat i ens hi hem de remetre per anar endavant.