L'ecodisseny, a un pas del carrer

Diuen que per convèncer als més escèptics de la necessitat de tirar endavant canvis no hi ha millor camí que demostrar-ne la seva funcionalitat. Aquest podria ser un dels objectius de l'exposició Ecodisseny, sis prototips de mobiliari urbà sostenible' que fins al setembre restarà instal·lada a la plaça de la Ciència del Cosmocaixa i que és fruit de la tasca interdisciplinària d'un equip de 25 professionals coordinats per Joan Rieradevall, investigador del grup de recerca Sostenipra. A la mostra s'exposen elements com fanals, papereres i bancs que han integrat el vector ambiental en el seu desenvolupament. El dia 17 de juliol se'n va realitzar la presentació oficial amb la presència de Jorge Wagensberg, director de l'Àrea de Medi Ambient i Ciència de la Fundació 'la Caixa' que va reiterar el compromís de la seva institució per treballar de manera conjunta amb institucions, centres de recerca i professionals. Ecodisseny per a viles i ciutats més sostenibles 'Calia treure l'ecodisseny del món de la recerca i implicar tots els actors en un projecte engrescador'. D'aquesta manera s'expressa moments abans de l'acte Joan Rieradevall, coordinador del projecte i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. Rieradevall ha dirigit un equip format per més de 25 persones de disciplines tan diverses com arquitectes, ambientòlegs, enginyers de producte i de camins i òbviament dissenyadors. Així mateix el projecte ha comptat amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i del Foment d'Arts Decoratives (FAD). L'ecodisseny apareix a finals de la dècada dels 90. Primerament de manera intuïtiva i després el desenvolupament legislatiu van marcar la necessitat de millorar ambientalment els productes. Així mateix van aparèixer dades científiques que assenyalen el producte com l'element clau en el conjunt del cicle de vida, més enllà de la fàbrica 'hom sempre pensa en la xemeneia com a principal impacte- (més informació aquí). En el cas de Joan Rieradevall, doctor en Enginyeria Química, l'evolució cap a l'ecodisseny com a camp de recerca exemplifica la necessitat d'incorporar la visió integrada en els processos. L'investigador de l'ICTA va realitzar la seva tesi doctoral en tractament d'aigües. Poc a poc, va percebre que en temes com els residus ramaders la utilització de subproductes per a adobs pot ser una alternativa a la solució finalista. Rieradevall ho exemplifica de manera clara 'un acord entre un ramader i un pagès en un cafè pot servir més que construir vint depuradores'. D'aquesta manera, va orientar la seva carrera en la utilització d'eines com les auditories ambientals o més recentment els anàlisis de cicles de vida (ACV). El següent pas natural va ser integrar els aspectes ambientals en el disseny de productes. Tot i així, al nostre país l'ecodisseny encara no ha impregnat la vida diària. En canvi a països com Alemanya són centenars els productes que han incorporat el vector ambiental en el disseny de totes les etapes del seu cicle de vida. Per Rieradevall 'el projecte s'ha centrat en mobiliari urbà ja que entenem que les ciutats seran els agents de canvi ambiental i l'autèntic motor de la sostenibilitat'. Les institucions impulsores tenen la intenció que en poc temps bona part dels ecoproductes entrin al mercat i que a curt termini puguin esdevenir un element habitual dels paisatges urbans del nostre país. En aquest sentit cal destacar que en quatre dels sis elements les versions que es poden contemplar a la mostra ja són les denominades pre-sèries, és a dir, el pas previ per a la seva producció comercial. Des d'un 'fanal viu' a una biblioteca mòbil A l'exposició es poden contemplar 'i utilitzar- sis ecoproductes desenvolupats per professionals líders en les diverses tendències del disseny. 'Hem apostat per l'estratègia follow me; si els punters aposten per l'ecodisseny es marcarà una clara tendència' afirma Joan Rieradevall. Els elements urbans del projecte són un aparcament de bicicletes multifuncional, un ecobanc de plàstic reciclat i muntable en mòduls, jardineres de cautxú reciclat i que s'adapten a tot tipus de superfície i pendent així com una paperera. En el cas de la paperera i l'aparcament per a bicicletes la reducció de l'impacte ambiental respecte els elements homòlegs en el mercat es redueixen més d'un 80%. Tot i així, els productes més espectaculars són el denominat 'fanal viu' i una biblioteca mòbil. En el cas del fanal se simula una planta i el seu procés fotosintètic. Durant el dia, a la part superior una placa fotovoltaica recull l'energia solar. A la nit l'energia es transforma en il·luminació d'alta eficiència. Com que es tracta d'un element autònom 'no cal connectar-lo a la xarxa- la 'tija' del fanal és lleugera, transparent i fins i tot es mou amb la força del vent. Així mateix l'estructura permet que s'hi enfili la vegetació i que la il·luminació no es dispersi. Per la seva banda, la biblioteca mòbil pretén esdevenir un equipament per apropar l'oferta cultural a nuclis aïllats. Està format per un volum prismàtic que permet encabir-lo en els contenidors universals de transport però que es multiplica per dos mitjançant l'obertura dels laterals. De fet, l'equipament mòbil té un funcionament que recorda els llibres quan s'obren i es tanquen. A l'exterior, dos monitors permeten facilitar la consulta permanent del catàleg de publicacions disponibles. Per la seva banda a l'interior, hi ha taules, armaris i lleixes i té uns grans finestrals que afavoreixen l'entrada de llum natural. Així mateix, una gran placa fotovoltaica permet que esdevingui energèticament auto-suficient i que per tant es pugui instal·lar en tot tipus de poblacions. La seva versatilitat ha permès que en l'exposició de Cosmocaixa aculli part dels materials explicatius del propi projecte.