25/08/2003 - 00:00
L'abandonament de les activitats agrícoles relacionades amb el bosc -que ha comportat, entre d'altres, l'augment excessiu de material sec al sotabosc- i la dispersió de la urbanització -que complica la gestió i les feines d'extinció- són dues de les claus que expliquen la gravetat i l'extensió d'uns incendis forestals de gran virulència, en un estiu de temperatures rotundes.
Aquests dos factors expliquen la complexitat de la realitat forestal del país i subratllen, a més, que per lluitar contra el foc, l'arma més eficaç és una bona política de prevenció, que s'ha d'assentar en un bon marc jurídic, una més sòlida voluntat política i el treballa conjunt amb el sector privat, propietari del 80% dels boscos del Principat.
Sigui com sigui, els milers d'hectàrees cremades d'aquest agost a la Selva i al Vallès demostren de nou el camí que encara queda per córrer i com, malgrat els passos fets a nivell normatiu, la voluntat política -i per tant pressupostària- no sempre ha estat a l'altura. Polítics, associacions ecologistes i ciutadans en general han tornat a parlar, enmig de grans retrets, de falta de diners, de mala previsió o d'una no sempre lluïda capacitat per tocar de peus a terra. Cal recordar, en aquest sentit, l'escepticisme dels parcel·listes, tornat a expressar fa uns pocs dies, sobre la llei aprovada el passat abril i que preveia plans antincendis en les urbanitzacions. Uns plans amb moltes dificultats d'aplicació sobre el territori, com s'ha demostrat de nou, malauradament.
Aquest cop, però, ha guanyat pes en el debat la incògnita de què fer l'endemà de l'incendi? En aquest sentit: Hi ha una utilitat possible per a la fusta cremada? Cal retirar-la amb rapidesa? I el bosc? Cal netejar-lo de seguida per evitar els efectes erosius de les pluges de tardor? Són preguntes que han sortit aquests últims dies i sobre les quals no hi ha una única resposta.
Una planta de biomassa, una alternativa sobre la taula
Per una banda, el govern de la Generalitat de Catalunya i les principals associacions que agrupen els propietaris han anunciat la construcció d'una planta de biomassa que permetrà l'aprofitament energètic de la fusta cremada i que en un futur permetrà igualment gestionar els excedents que generen els boscos.
El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, es va reunir fa uns dies amb el president del Centre de la Propietat Forestal, del Departament de Medi Ambient, Josep Maria de Ribot, i el president del Consorci Forestal de Catalunya, Francesc Rovira. En la reunió es va convenir que 'des de l'administració es prendran mesures immediates per ajudar els propietaris forestals a gestionar la fusta cremada del bosc, sense que vagin en detriment dels ajuts que s'atorguen ordinàriament a la propietat per gestionar l'anomenat bosc verd'. Seran ajuts addicionals als que la Generalitat atorga als propietaris per mantenir els boscos vius i en bon estat. L'altra conclusió és el plantejament d'una resposta estratègica: la construcció d'una planta de tractament de la biomassa. 'S'ha de tenir en compte que a Catalunya tenim una fusta de molt poc valor, per a la qual no existeix mercat, i hem d'ajudar els propietaris a gestionar-la. En primer lloc, la que ha resultat cremada, i que difícilment podrà ser absorbida totalment per les serradores, i després, és clar, gestionar en el futur els excedents habituals de fusta que generen els boscos', es pot llegir en un comunicat oficial. La Generalitat considera que Catalunya pateix una 'crònica insuficiència' d'aquest tipus d'instal·lacions, agreujada pel fet que l'ús d'aquest tipus de fusta no té, en general, sortida en la indústria.
Els dubtes dels ecologistes
Per la seva banda, la comunitat ecologista del país ha expressat reserves a alguns d'aquests arguments, tal i com s'expressa en una nota informativa emesa pel Gepec. En primer lloc, a aquesta entitat els dol parlar de 'neteja' del bosc, ja que, argumenten, no es pot dir que el bosc estigui brut. El sotabosc compleix una funció important, recorden, tot i reconèixer que el que si que es pot fer, tot i que amb la màxima cura, és extreure material sec per minimitzar el combustible a cremar. També aboguen per afavorir les espècies planifòlies, poc pirofítiques, i tendir, progressivament, a eliminar les que tenen més facilitat de prendre foc, com ara els pins.
Els ecologistes també alerten de l'excavació de les lleres de cursos d'aigua, que consideren una pràctica nefasta. 'Els rius i rieres no son canals de desguàs' -argumenten- i 'si hi ha un lloc on sigui més important la vegetació és als cursos d'aigua, més o menys permanents. La vegetació el que farà ès afavorir l'infiltració d'aigua, recarregant l'aqüífer subterrani i evitant l'escorrentia superficial; frenarà la velocitat de l'aigua evitant que l'efecte sigui més destructor; amb les arrels subjectarà la terra evitant l'erosió, la turbidesa de l'aigua del riu i del mar; el cinturò verd protegeix el curs d'aigua, allarga durant el temps de secada, i és una barrera humida davant un incendi'.
Pel que fa a l'extracció de la fusta cremada després de l'incendi, apunten que no es pot fer inmediatament. 'La majoria de plantes, arbusts i arbres del nostre entorn rebrotaran amb el temps després del foc, especialment alzines i roures'. No cal dir que, al seu entendre, tota extracció s'hauria de fer sense malmetre el sòl, que en els moments inicials està desprotegit superficialment. Els ecologistes, així com també alguns partits polítics, han titllat la proposta de la Generalitat de 'precipitada i oportunista'.
Aquests dos factors expliquen la complexitat de la realitat forestal del país i subratllen, a més, que per lluitar contra el foc, l'arma més eficaç és una bona política de prevenció, que s'ha d'assentar en un bon marc jurídic, una més sòlida voluntat política i el treballa conjunt amb el sector privat, propietari del 80% dels boscos del Principat.
Sigui com sigui, els milers d'hectàrees cremades d'aquest agost a la Selva i al Vallès demostren de nou el camí que encara queda per córrer i com, malgrat els passos fets a nivell normatiu, la voluntat política -i per tant pressupostària- no sempre ha estat a l'altura. Polítics, associacions ecologistes i ciutadans en general han tornat a parlar, enmig de grans retrets, de falta de diners, de mala previsió o d'una no sempre lluïda capacitat per tocar de peus a terra. Cal recordar, en aquest sentit, l'escepticisme dels parcel·listes, tornat a expressar fa uns pocs dies, sobre la llei aprovada el passat abril i que preveia plans antincendis en les urbanitzacions. Uns plans amb moltes dificultats d'aplicació sobre el territori, com s'ha demostrat de nou, malauradament.
Aquest cop, però, ha guanyat pes en el debat la incògnita de què fer l'endemà de l'incendi? En aquest sentit: Hi ha una utilitat possible per a la fusta cremada? Cal retirar-la amb rapidesa? I el bosc? Cal netejar-lo de seguida per evitar els efectes erosius de les pluges de tardor? Són preguntes que han sortit aquests últims dies i sobre les quals no hi ha una única resposta.
Una planta de biomassa, una alternativa sobre la taula
Per una banda, el govern de la Generalitat de Catalunya i les principals associacions que agrupen els propietaris han anunciat la construcció d'una planta de biomassa que permetrà l'aprofitament energètic de la fusta cremada i que en un futur permetrà igualment gestionar els excedents que generen els boscos.
El conseller de Medi Ambient, Ramon Espadaler, es va reunir fa uns dies amb el president del Centre de la Propietat Forestal, del Departament de Medi Ambient, Josep Maria de Ribot, i el president del Consorci Forestal de Catalunya, Francesc Rovira. En la reunió es va convenir que 'des de l'administració es prendran mesures immediates per ajudar els propietaris forestals a gestionar la fusta cremada del bosc, sense que vagin en detriment dels ajuts que s'atorguen ordinàriament a la propietat per gestionar l'anomenat bosc verd'. Seran ajuts addicionals als que la Generalitat atorga als propietaris per mantenir els boscos vius i en bon estat. L'altra conclusió és el plantejament d'una resposta estratègica: la construcció d'una planta de tractament de la biomassa. 'S'ha de tenir en compte que a Catalunya tenim una fusta de molt poc valor, per a la qual no existeix mercat, i hem d'ajudar els propietaris a gestionar-la. En primer lloc, la que ha resultat cremada, i que difícilment podrà ser absorbida totalment per les serradores, i després, és clar, gestionar en el futur els excedents habituals de fusta que generen els boscos', es pot llegir en un comunicat oficial. La Generalitat considera que Catalunya pateix una 'crònica insuficiència' d'aquest tipus d'instal·lacions, agreujada pel fet que l'ús d'aquest tipus de fusta no té, en general, sortida en la indústria.
Els dubtes dels ecologistes
Per la seva banda, la comunitat ecologista del país ha expressat reserves a alguns d'aquests arguments, tal i com s'expressa en una nota informativa emesa pel Gepec. En primer lloc, a aquesta entitat els dol parlar de 'neteja' del bosc, ja que, argumenten, no es pot dir que el bosc estigui brut. El sotabosc compleix una funció important, recorden, tot i reconèixer que el que si que es pot fer, tot i que amb la màxima cura, és extreure material sec per minimitzar el combustible a cremar. També aboguen per afavorir les espècies planifòlies, poc pirofítiques, i tendir, progressivament, a eliminar les que tenen més facilitat de prendre foc, com ara els pins.
Els ecologistes també alerten de l'excavació de les lleres de cursos d'aigua, que consideren una pràctica nefasta. 'Els rius i rieres no son canals de desguàs' -argumenten- i 'si hi ha un lloc on sigui més important la vegetació és als cursos d'aigua, més o menys permanents. La vegetació el que farà ès afavorir l'infiltració d'aigua, recarregant l'aqüífer subterrani i evitant l'escorrentia superficial; frenarà la velocitat de l'aigua evitant que l'efecte sigui més destructor; amb les arrels subjectarà la terra evitant l'erosió, la turbidesa de l'aigua del riu i del mar; el cinturò verd protegeix el curs d'aigua, allarga durant el temps de secada, i és una barrera humida davant un incendi'.
Pel que fa a l'extracció de la fusta cremada després de l'incendi, apunten que no es pot fer inmediatament. 'La majoria de plantes, arbusts i arbres del nostre entorn rebrotaran amb el temps després del foc, especialment alzines i roures'. No cal dir que, al seu entendre, tota extracció s'hauria de fer sense malmetre el sòl, que en els moments inicials està desprotegit superficialment. Els ecologistes, així com també alguns partits polítics, han titllat la proposta de la Generalitat de 'precipitada i oportunista'.
