La Fundación de Cultura Islámica (FUNCI), que acaba de fer 30 anys, és dedica a la investigació i la difusió del patrimoni cultural de llegat andalusí que hi ha a Espanya, amb la finalitat de trencar prejudicis i afavorir el diàleg. Recentment han posat en marxa la iniciativa Medomed, que busca revaloritzar el paisatge dels països mediterranis, des de la biodiversitat a les tradicions culturals.
En aquest context han presentat un llibre i un curt documental sobre els diversos aspectes de la gestió de l'aigua d'herència islàmica a la península. El enigma del Agua en Al-Andalus, escrit per Cherif Abderrahman Jah, president de la FUNCI, i amb fotografies d'Inés Eléxpuru, repassa la importància de la gestió de l'aigua a Al-Andalus. Des de les infraestructures hidràuliques (séquies, assuts, aljubs, albuferes o bancals escalonats, per posar alguns exemples) al valor espiritual que té l'aigua en aquesta cultura. Tal i com es va indicar durant la presentació, l'aigua, per a l'Islam, simbolitza l'origen de la vida, però també la puresa, i reconeix la necessitat de repartir-la de manera equitativa.
"Aquest culte a l'aigua s'explica perquè és un element bàsic de supervivència per a una cultura nascuda en el desert. Aprendre a conduir-la va ser la base de la seva expansió i va obrir la via a la colonització de nous territoris", va apuntar Ramon Folch, encarregat de la presentació del llibre a Barcelona juntament amb Maria-Àngels Roque, coordinadora de publicacions de l'Institut Europeu de la Mediterrània, i Inés Eléxpuru.
Inés Eléxpuru va recordar que dels temps de l'Al-Andalus són la gran revolució agrícola de bona part de la península Ibèrica, incloent-hi els territoris catalans al sud del Llobregat, i també els primers jardins botànics (van aconseguir aclimatar diverses espècies exòtiques) i fins i tot la primera literatura dedicada a la contemplació del paisatge. Però, sobretot, hi destaca el fet que "mentre que els romans van crear magnífiques estructures per a transportar l'aigua, els andalusís van aprendre a aprofitar el mínim recurs hídric i treure-li el màxim profit".
Herència encara viva, però en perill d'extinció
De tot això, el que més ha perviscut són les xarxes de regadiu a diverses comarques d'Andalusia o el País València, amb sistemes de séquies que permeten desviar l'aigua dels rius per regar i tornar al curs fluvial l'aigua sobrant. D'això i d'altres herències parla el vídeo documental Las voces del agua (es pot veure sencer i gratuïtament), que entrevista agricultors del sud d'Espanya que encara fan servir mètodes tradicionals.
El problema és que bona part d'aquest coneixement està desapareixent, perquè no hi ha un relleu generacional, per una banda, i per iniciatives com ara la transformació de séquies en canonades, que acaba amb l'ecosistema que crea l'aigua al seu pas.
"És un exemple de la convivència de les restes de la cultura preindustrial i el món postindustrial cap al que ens dirigim", va explicar Ramon Folch. "El pensament tecnocientífic ens ha fet menysprear aquests coneixements basats en l'experiència de generacions. Hem d'anar amb compte de no idealitzar el passat, tampoc. Però seria bo de sumar aquest llegat al que ara sabem a través de la ciència i aconseguir així reduir al mínim la nostra ignorància", va concloure Folch.
El llibre es pot adquirir directament des de la web de la Fundación de Cultura Islámica.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 enigma-del-agua.jpg | 187.91 KB |
