06/02/2007 - 00:00
A la demarcació de Barcelona, entre el 1997 i el 2006 es van implantar 90 processos d'Agenda 21 i n'hi ha 60 en procés. A les comarques gironines, segons dades de la Diputació de Girona de l'any 2007, 47 municipis ja compten amb una Agenda 21 aprovada, representant més de 400.000 habitants. D'altra banda, n'hi ha 110 que estan en procés de redacció.
Aquestes són algunes de les xifres que va oferir Jordi Figueras, doctor en biologia i tècnic de Medi Ambient i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona, en el marc del III Cicle de Conferències 'Agenda política del desenvolupament humà sostenible' que se celebra a la Universitat de Girona. Segons Figueras, el model que s'està aplicant a Barcelona és més adient, ja que permet implantar i assentar bé els processos participatius, fent una crítica al que podrien ser les 'Agendes 21 exprés', motivades només per l'interès de tenir un document finalitzat.
D'entre les experiències de participació, Figueras en va destacar algunes, com Castelldefels, que va crear la Fundació Castelldefels 21 per impulsar la redacció d'aquest document; o Mataró, que va desenvolupar una regidoria de Ciutat Sostenible, creant així una àrea transversal. També hi hauria el cas de Barcelona ciutat, que va crear un Consell amb 120 membres, un cos d'Agents 21 amb persones formades en aquest àmbit i que també es va impulsar compromisos col'lectius, com que cada escola faci la seva Agenda 21.
La participació de tècnics municipals en l'Agenda 21
En el cas concret de Girona, ja hi havia hagut prèviament (el 1999) un debat d'un Pla Estratègic de ciutat. Per tant, l'Agenda 21 s'ha elaborat basant-se en les estructures de participació existents. Així, consells municipals, taules sectorials i associacions existents van ser la base per recollir aportacions, destriar i validar el pla d'acció.
Una altra característica va ser la implicació dels tècnics municipals de diferents àrees al llarg de tot el procés. Se'ls va tenir en compte en la recollida de dades, en els debats sectorials i en la redacció del pla d'acció. D'aquesta manera es van sentir valorats i partícips, a més de tenir un interessant intercanvi d'impressions amb la ciutadania. El resultat de tot aquest procés van ser 74 línies estratègiques i 200 idees força que es van resumir en 15 objectius de sostenibilitat.
Figueras va recordar que la transversalitat és la clau en els processos de creació i implantació de les Agendes 21. Des de la implicació de tots els actors socials fins per la intervenció de totes les àrees de gestió municipal. 'Cal que cada àrea sigui responsable de les implicacions ambientals de les accions que està duent a terme', va explicar. Podeu veure l'evolució dels indicadors, aquí.
Figueras, que com a tècnic de l'Ajuntament de Girona participa en la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i la Red de Ciudades Españolas por el Clima va fer una crida a unificar els indicadors emprats en les Agendes 21. 'Han de ser senzills i de fàcil recol·lecció, a finals d'any hi haurà un sistema d'indicadors per a tot el territori estatal', va avançar. 'Hauríem d'arribar al punt que la Generalitat, al igual que dóna les dades de l'atur, ofereixi les estadístiques del consum d'aigua', va reclamar.
Per concloure la conferència, Figueras va remarcar la importància de la participació i el debat. 'Un tècnic pot argumentar perquè els cotxes han de circular a 50 km/h en zones urbanes, i fins i tot es pot penalitzar els que no ho compleixen, però l'interessant és que cada ciutadà entenguem els arguments, els fem nostres, i concloguem que cal anar a 50 km/h', va finalitzar.
