Des del 31 de març es prohibeix el lliurament gratuït de bosses de caixa o de lliurament a domicili de qualsevol material plàstic en els punts de venda de mercaderies o productes.
Catalunya ha estat pionera pactant voluntàriament amb el sector comercial que aquestes bosses no siguin gratuïtes i ja s’ha aconseguit reduir-ne més d’un 50% el consum des de l’any 2007 i l’objectiu és arribar al 90% el 2020.
Amb l'aprovació de la llei d'acompanyament de pressupost de la Generalitat de Catalunya, s'han aprovat diverses modificacions de caràcter ambiental i la creació i regulació dels impostos sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni. Com a element destacat s'ha aprovat la prohibició del lliurament gratuït de bosses de caixa o de lliurament a domicili de qualsevol material plàstic, incloent el plàstic en general, el plàstic oxodegradable i el plàstic biodegradable, amb exclusió de les compostables que compleixin els requisits de la norma UNE-EN 13432 o equivalent, en els punts de venda de mercaderies o productes.
La mesura, en vigor des del 31 de març, serà d’aplicació a tots els comerços de Catalunya, sigui quina sigui la seva tipologia, sempre que en vendre el producte facin servir bosses de plàstic de nanses d’un sol ús. Només quedaran excloses les anomenades “bosses de secció” –que els clients fan servir, per exemple, per emportar-se la fruita de forma separada a la fruiteria o al supermercat.
Campanya per informar els consumidors
Per garantir la difusió de la norma, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) iniciarà properament una campanya informativa adreçada als comerços, i a la ciutadania en general, per comunicar-los que a partir d’ara les bosses de plàstic deixen de ser gratuïtes, i que tenen alternatives per dur la compra.
L’ARC, en el marc del Pacte per la Bossa, va arribar a un acord l’any 2015 amb el sector comercial per fer pagar aquest producte als clients a les superfícies comercials. D’aquesta manera, el nostre país s’avança a la decisió de l’Estat espanyol de prohibir la gratuïtat de les bosses de plàstic de nanses l’any 2018. A més, no estableix un preu mínim com té previst fer l’Estat. D’aquesta forma els comerços poden adaptar la mesura segons considerin: establir un preu per bossa o oferir altres alternatives de substitució.
Reduir els residus plàstics
El Pacte per la Bossa, renovat al maig de 2016, és un acord sense precedents entre el Govern de la Generalitat i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i l’Estat que va establir per primera vegada un marc de col·laboració per reduir el consum bosses de nanses d’un sol ús en un 50% l’any 2012. L’objectiu es va assolir amb escreix, i es va passar de les 327 bosses anuals per càpita a les 156. El comportament desigual entre els diversos sectors comercials, però, van fer plantejar la necessitat d’un consens de totes les parts. En concret, tot i que les grans superfícies havien rebaixat considerablement la distribució d’aquestes bosses, fent-les pagar als clients o descomptant-ne l’import si no s’adquiria, el petit i mitjà comerç de proximitat tenia dificultats per aplicar de forma voluntària el pagament obligatori.
Aquestes bosses, a més de consumir de recursos en la fase de producció, comporten d’altres impactes sobre el medi. Degut el seu poc pes són fàcilment transportables pel vent i poden arribar a ser consumides pels animals o obstruir canonades i conductes, i fins i tot arribar al mar amb greus conseqüències sobre els ecosistemes marins. Es calcula que al fons de la Mediterrània hi ha uns 250 mil milions de petites peces de plàstic i 500 tones addicionals de residus de plàstic dissolts flotant per la superfície.
Cànon sobre els residus
En l'ambit de la gestió dels residus municipals, destacar també les modificacions efectuades amb relació al cànon sobre la disposició del rebuig dels residus, que inclou l'establiment d'un cànon de 47,10 € per tona de residus lliurat a l'abocador i 23,60 € per tona a incineració, amb una entrada en vigor progressiva entre 2017 i 2020. Aquests cànons són assumits pels municipis, però indirectament acabaran afectant a les taxes municipals d'escombraries, en especial als municipis amb menor percentatge de recollida selectiva i, per tant, més residus destinats a abocador o incineració.
