Font: Renovem-nos i Ajuntament de Girona
En la majoria d’Ajuntaments les Declaracions d’Emergència Climàtica no han estat acompanyades de mesures eficaces per reduir les emissions ràpidament.
L'Ajuntament de Girona s’adhereix a la declaració d'emergència climàtica efectiva.
D’ençà del 2017 la preocupació social davant els efectes del canvi climàtic va propiciar que el Govern de la Generalitat i moltes institucions municipals i supramunicipals aprovessin una Declaració d’Emergència Climàtica.
Amb l’objectiu de conèixer el grau d’efectivitat real que va comportar el fet d’elevar al grau d’emergència la situació climàtica, Renovem-nos ha efectuat una enquesta a 30 institucions catalanes, ajuntaments, Consells comarcals i Diputacions, per saber les accions que s’han emprès des de llavors i fins a quin punt la Declaració d’Emergència ha tingut alguna incidència en l’acció política.
La primera dada rellevant és que són els ajuntaments els qui han mostrat més interès pel tema, en contrast amb els Consells comarcals i Diputacions.
És significatiu destacar que a partir de la Declaració d’emergència hi ha ajuntaments que amb els mitjans que tenen han començat a comptabilitzar les emissions i disposen d’un Pla per reduir-les, per bé que la majoria sols han aconseguit lleugeres reduccions. Els casos que més reducció d’emissions han aconseguit són Barcelona, Granollers i Santa Perpètua de Mogoda.
Les accions més recurrents fetes pels ajuntaments que han aconseguit reduir lleugerament les emissions són la contractació dels subministraments elèctrics d’origen 100% renovable, l’electrificació dels consums tèrmics (com escoles o pavellons esportius) o la reducció de les temperatures de confort. Tot i que aquestes mesures, per importants que siguin en la reducció de les emissions directes de l’Ajuntament, tenen un abast limitat perquè no incideixen significativament en el comportament del conjunt del municipi, sols ho fan en els consums estrictament de l’Ajuntament.
Els casos que més reducció d’emissions han aconseguit són Barcelona, Granollers i Santa Perpètua de Mogoda.
La reducció d’emissions en els municipis ha vingut sobretot donada per les accions fetes en la via pública en l’àmbit de la mobilitat per reduir el trànsit, incrementar el transport públic, augmentar els quilòmetres de vies ciclables, les zones de vianants, els punts de recàrrega de vehicles elèctrics i la implantació de zones de baixes emissions.
Resulta curiós observar que si bé la majoria han optat per contractar energia elèctrica renovable per reduir les emissions pròpies, pocs ajuntaments han engegat una campanya per tal que els ciutadans també facin el pas de contractar energia verda i així reduir les emissions del municipi de forma ràpida i amb un cost mínim. En canvi, sí que estan treballant per potenciar petites comunitats energètiques al municipi, però la seva incidència com a mesura per reduir emissions és ínfima en comparació al volum de població perquè tenen una participació limitada.
També sobta que, considerant que d’aquí a 25 anys les emissions hauran de ser nul·les, a hores d’ara encara cap ajuntament ha reformat la seva normativa urbanística per aconseguir que les noves edificacions tinguin un balanç zero d’emissions, amb l’objectiu d’evitar que la nova construcció esdevingui una font més d’emissions en el futur.
On sí que els ajuntaments estan treballant més és en els aspectes d’adaptació al canvi climàtic. Pràcticament tots els ajuntaments enquestats tenen plans d’adaptació al canvi climàtic per incrementar el verd urbà, estan adaptant-se als escenaris de sequera recurrent, estan aïllant els edificis més vulnerables i han habilitat refugis climàtics pels períodes de calor.
@Girona_Cat s’adhereix a la declaració d'emergència climàtica efectiva per avançar amb els compromisos que es van adquirir el 2019.
— Ajuntament de Girona (@Girona_Cat) January 20, 2025
Girona ja ha començat a treballar en les dades d'emissions a la ciutat. https://t.co/pu1xPMRhBW pic.twitter.com/HDxQszlb5V
La conclusió que fa Renovem-nos de la recerca és que les Declaracions d’emergència climàtica van ser un gest polític sense un contingut real i executiu al darrere. Llevat d’alguns casos on la voluntat política ha sigut palesa i la Declaració si va significar un impuls a una inèrcia que ja existia, en la majoria o l’impuls ha anat perdent força des de l’endemà mateix de la seva aprovació o bé no va passar mai de ser una declaració d’intencions.
Val a dir que malgrat tot, les administracions enquestades són aquelles que en el seu moment van aprovar una Declaració d’emergència climàtica, però la majoria d’ajuntaments ni tan sols van fer aquest gest institucional.
Renovem-nos considera clau implantar a escala municipal la figura del pressupost de carboni, que ara està tramitant també la Generalitat, que és la que ha d’establir segons la Llei del canvi climàtic les emissions màximes per cada any i com aquestes es van reduint fins al 2050, any en què hauran d’arribar al valor zero.
Per tot això, Renovem-nos impulsarà una campanya per omplir de contingut les Declaracions d’emergència climàtica amb accions concretes que provoquin una reducció real de les emissions i canvis normatius bàsics per evitar que se’n generin de noves. Un dels elements claus de la campanya serà impulsar una reforma de la Llei 16/2017 del canvi climàtic per tal que els ajuntaments de més de 50.000 habitants elaborin el seu pressupost de carboni, per establir quotes d’emissions màximes d’aquí al 2050.
