11/07/2002 - 00:00
L'equip del professor Jaume Cambra, del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona, té per objectiu avaluar la qualitat de l'aigua al riu Ebre i de les conques internes de Catalunya mitjançant l'anàlisi de la diatomea epilítica. aquesta alga és un bon indicador ecològic de l'estat del sistema fluvial que, tot i que així ho determina la normativa europea, fins ara amb prou feines es podia utilitzar. L'equip de la UB ha fet una gran feina per posar al dia el coneixement d'aquest tipus de vegetal i per assegurar-ne la utilització pràctica.
Actualment, la normativa europea vigent exigeix l-ús de tots els indicadors biològics (macroinvertebrats, fitobentos, peixos, etcètera) en estudis de qualitat mediambiental de sistemes fluvials i obliga a establir mesures de restauració del punt estudiat si algun dels indicadors no assoleix els nivells adequats. Això és el que ara podrà fer-se possible gràcies a la iniciativa coordinada per la UB i que tindrà una traducció pràctica en els convenis signats amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
En aquest sentit, està previst analitzar més de 200 estacions de mostreig a la Conca de l'Ebre, un treball que es realitza en col·laboració amb Luc Ector del Centre de Recherche Public Gabriel Lippmann (Universitat de Luxemburg). Pel que fa a Catalunya, s'estudiaran 144 punts en col·laboració amb la Universitat de Girona.
Les diatomees són algues unicel·lulars -de la classe de les bacil·lariofícies- que es troben àmpliament distribuïdes als hàbitats aquàtics marins i d-aigua dolça. Aquestes algues, i en especial les epilítiques -que són les que viuen adherides a un substrat fix del riu-, permeten avaluar la qualitat de l'aigua dels rius, ja que són molt sensibles a variacions i canvis químics de l-aigua, fins i tot en condicions límit per a altres organismes. En definitiva, són un bon complement dels altres bioindicadors utilitzats: els macroinvertebrats, els peixos i els boscos de ribera. Respecte a aquests permeten detectar els canvis amb una major rapidesa.
L'estudi i la definició d'aquestes algues a la península Ibèrica es trobava en un estat molt embrionari, tot i que a Europa s'utilitzen les diatomees com a bioindicadors des de fa anys. I aquí és on rau la importància del treball del Departament de Biologia Vegetal, perquè per començar a aplicar les anàlisis s'ha hagut de fer, tota una feina prèvia de gran valor. Des de fa uns anys, l-equip del professor Jaume Cambra estudia la qualitat de l-aigua de les conques dels rius Llobregat, Besòs, Tordera i Foix, per mitjà d-un conveni amb la Diputació de Barcelona dirigit pel catedràtic Narcís Prat, del Departament d-Ecologia. Fins ara, s-han estudiat més de 80 punts de mostreig, des de la capçalera fins a la desembocadura de cada riu, s-hi han trobat més de 325 taxons de diatomees epilítiques diferents i s-han elaborat vuit mapes de qualitat de l-aigua. "Per fer aquesta tasca s'ha aprofitat l'experiència d'altres països europeus, que fa temps que estudien la possibilitats de les diatomees com a bioindicadors", explica Jaume Cambra a Sostenible, "però també hem creat un volum de coneixement de referència al país".
Per analitzar les dades de qualitat de l-aigua, l-equip fa servir el programa Omnidia, desenvolupat per les agències de l'aigua franceses. Es tracta d'un software específic per a diatomees, que conté una base de dades amb més de 9.000 entrades. Un cop fet l-inventari d-espècies d-una localitat concreta, s-aplica el programa, el qual associa cada espècie amb unes característiques ecològiques (pH, salinitat, nutrients, etcètera). Finalment, el sistema és capaç de calcular 14 índexs diatomològics diferents, que són indicatius de l-estat de la qualitat ecològica de l'aigua al sistema estudiat i aporten una informació homòloga i comparable a la que s'obté amb altres metodologies de treball. Jaume Cambra ha volgut remarcar l'especificitat dels rius mediterranis, amb menys cabal d'aigua i amb una major estacionalitat: "Per això hem hagut d'adaptar força els mètodes de recerca a la nostra realitat."
El treball investigador de Cambra i el seu equip contribuirà a establir noves bases per avaluar la qualitat mediambiental, però també serà una eina per homologar i consensuar els protocols de treball en tot l-àmbit europeu. Finalment, també aportarà més dades d'interès sobre comunitats de diatomees dels rius de Catalunya, àmbit en el qual ja figura la descoberta de sis espècies de diatomees a les conques fluvials que no havien estat citades fins ara en la bibliografia científica de diatomees referent a Catalunya. La recerca, doncs, contribuirà a crear una nova col·lecció de flora diatomològica al país, d'interès en estudis de biodiversitat, taxonomia, conservació, etcètera, que complementaria la col·lecció de referència ja existent, obra del catedràtic emèrit de la UB Ramon Margalef i dipositada actualment a l'Institut Botànic de Barcelona a Montjuïc.
Actualment, la normativa europea vigent exigeix l-ús de tots els indicadors biològics (macroinvertebrats, fitobentos, peixos, etcètera) en estudis de qualitat mediambiental de sistemes fluvials i obliga a establir mesures de restauració del punt estudiat si algun dels indicadors no assoleix els nivells adequats. Això és el que ara podrà fer-se possible gràcies a la iniciativa coordinada per la UB i que tindrà una traducció pràctica en els convenis signats amb la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
En aquest sentit, està previst analitzar més de 200 estacions de mostreig a la Conca de l'Ebre, un treball que es realitza en col·laboració amb Luc Ector del Centre de Recherche Public Gabriel Lippmann (Universitat de Luxemburg). Pel que fa a Catalunya, s'estudiaran 144 punts en col·laboració amb la Universitat de Girona.
Les diatomees són algues unicel·lulars -de la classe de les bacil·lariofícies- que es troben àmpliament distribuïdes als hàbitats aquàtics marins i d-aigua dolça. Aquestes algues, i en especial les epilítiques -que són les que viuen adherides a un substrat fix del riu-, permeten avaluar la qualitat de l'aigua dels rius, ja que són molt sensibles a variacions i canvis químics de l-aigua, fins i tot en condicions límit per a altres organismes. En definitiva, són un bon complement dels altres bioindicadors utilitzats: els macroinvertebrats, els peixos i els boscos de ribera. Respecte a aquests permeten detectar els canvis amb una major rapidesa.
L'estudi i la definició d'aquestes algues a la península Ibèrica es trobava en un estat molt embrionari, tot i que a Europa s'utilitzen les diatomees com a bioindicadors des de fa anys. I aquí és on rau la importància del treball del Departament de Biologia Vegetal, perquè per començar a aplicar les anàlisis s'ha hagut de fer, tota una feina prèvia de gran valor. Des de fa uns anys, l-equip del professor Jaume Cambra estudia la qualitat de l-aigua de les conques dels rius Llobregat, Besòs, Tordera i Foix, per mitjà d-un conveni amb la Diputació de Barcelona dirigit pel catedràtic Narcís Prat, del Departament d-Ecologia. Fins ara, s-han estudiat més de 80 punts de mostreig, des de la capçalera fins a la desembocadura de cada riu, s-hi han trobat més de 325 taxons de diatomees epilítiques diferents i s-han elaborat vuit mapes de qualitat de l-aigua. "Per fer aquesta tasca s'ha aprofitat l'experiència d'altres països europeus, que fa temps que estudien la possibilitats de les diatomees com a bioindicadors", explica Jaume Cambra a Sostenible, "però també hem creat un volum de coneixement de referència al país".
Per analitzar les dades de qualitat de l-aigua, l-equip fa servir el programa Omnidia, desenvolupat per les agències de l'aigua franceses. Es tracta d'un software específic per a diatomees, que conté una base de dades amb més de 9.000 entrades. Un cop fet l-inventari d-espècies d-una localitat concreta, s-aplica el programa, el qual associa cada espècie amb unes característiques ecològiques (pH, salinitat, nutrients, etcètera). Finalment, el sistema és capaç de calcular 14 índexs diatomològics diferents, que són indicatius de l-estat de la qualitat ecològica de l'aigua al sistema estudiat i aporten una informació homòloga i comparable a la que s'obté amb altres metodologies de treball. Jaume Cambra ha volgut remarcar l'especificitat dels rius mediterranis, amb menys cabal d'aigua i amb una major estacionalitat: "Per això hem hagut d'adaptar força els mètodes de recerca a la nostra realitat."
El treball investigador de Cambra i el seu equip contribuirà a establir noves bases per avaluar la qualitat mediambiental, però també serà una eina per homologar i consensuar els protocols de treball en tot l-àmbit europeu. Finalment, també aportarà més dades d'interès sobre comunitats de diatomees dels rius de Catalunya, àmbit en el qual ja figura la descoberta de sis espècies de diatomees a les conques fluvials que no havien estat citades fins ara en la bibliografia científica de diatomees referent a Catalunya. La recerca, doncs, contribuirà a crear una nova col·lecció de flora diatomològica al país, d'interès en estudis de biodiversitat, taxonomia, conservació, etcètera, que complementaria la col·lecció de referència ja existent, obra del catedràtic emèrit de la UB Ramon Margalef i dipositada actualment a l'Institut Botànic de Barcelona a Montjuïc.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 El riu Garona, a la Vall d'Aran. Foto: UB. | 14.8 KB |
