Font: o3sac
Més de 80 entitats i institucions, i al voltant de 140 inscrits van participar e 16 de febrer passat al III Congrés Tercer Sector Ambiental a Catalunya que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i van fixar quins han de ser els grans reptes ambientals a curt i llarg termini pel país. La trobada va agrupar els principals agents del sector a l’entorn de sis taules de treball temàtiques que van ser dinamitzades per deu entitats expertes en cadascun dels àmbits. L’objectiu del congrés era traçar els principals reptes ambientals del país per incidir així en les polítiques públiques, alhora que crear sinèrgies internes.
Els participants van traçar, a través de les conclusions determinades per cada taula, quin ha de ser el full de ruta de Catalunya en l’àmbit ambiental i van determinar una quarantena de reptes importants a abordar entre els 6 àmbits.
El canvi climàtic i la problemàtica de la qualitat de l’aire, les lleis de territori, de biodiversitat i d’espais agraris, qüestions sobre l’educació ambiental, la sobirania energètica o la municipalització del recurs de l’aigua van ser alguns dels temes abordats en aquest 3r congrés organitzat per l’Obrador del Tercer Sector Ambiental (o3sac).
Del canvi climàtic a la sobirania energètica
Entre els 40 objectius marcats, en destaquen la creació de peatges de congestió a les metròpolis, la restricció de l’ús del cotxe segons la numeració de la matrícula, o la revisió i l’abaratiment del sistema tarifari en el transport públic, o fer lobby per crear un canvi cap a la transició energètica, frenar l’increment del preu de l’energia, i per garantir els subministraments bàsics (electricitat, aigua i gas) a la població, i incidir perquè hi hagi una legislació vers l’ús energètic de la indústria i la mobilitat. D’altres qüestions plantejades van ser la revisió dels plans territorials amb instruments vigents donant més importància als factors ambientals, l’aprovació de lleis pendents com la de biodiversitat, incidir en la millora de la qualitat de l'aigua especialment com a conseqüència de contaminants difusos, nitrats i hidromorfologia, generar debats perquè els grans productors agrícoles i ramaders no malmetin les fonts d'aigua i els aqüífers, o la creació d'un departament de medi ambient amb competències plenes i una Agència de la Natura.
Així mateix, la trobada va ser una oportunitat per les entitats ambientals per fer xarxa, una de les assignatures pendents del sector, i establir aliances i col·laboracions internes. Aquest va ser l’objectiu de l’Espai ‘Fem Xarxa’, que va cloure el congrés, buscant generar sinèrgies i aliances internes.
#3congresTSAcat
L’acte inaugural va comptar amb el coordinador de l'Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (o3sac), Manel Cunill, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà, i el comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona, Frederic Ximeno.
L’històric consultor i Premi Medi Ambient 2017, Francesc Giró i l’ambientòloga i exdiputada de la CUP Mireia Boya, van protagonitzar la ponència d’obertura amb una visió autocrítica sobre el rol de les entitats ambientals en el país. Boya va fer una crida a exercir de “lobby de pressió real per incidir en les decisions polítiques de tots els partits” i Giró, va reflexionar sobre com esdevenir un sector “menys precari i més professionalitzat amb possibles fusions entre entitats”.
A Catalunya, hi ha unes 220 organitzacions no governamentals i entitats privades sense finalitat de lucre en l’àmbit de l’ecologia, la sostenibilitat ambiental i, en general, la protecció i la millora del medi ambient. Aquestes entitats compten amb prop de 25.000 socis, al voltant de 5.500 voluntaris, i representen un volum econòmic de 19,3 milions d’euros. Per a més informació, podeu consultar el Baròmetre del Tercer Sector Ambiental.
40 REPTES PER AL FUTUR D’UN PAÍS
REPTES TAULA CONSERVACIÓ I BIODIVERSITAT
Estructures administratives, legals, de governança i de fiscalitat
- Creació d'un departament de medi ambient amb competències plenes i una Agència de la Natura.
- Aprovació d'una llei de biodiversitat
Incidència política
- Lobbying professionalitzat i coordinat a través d'una organització paraigües.
- Millora del missatge a transmetre i de l’estratègia comunicativa
Conservació cívica i privada
- Explorar iniciatives innovadores en conservació cívica /privada a nivell internacional i adaptar-les a l’àmbit català.
- Potenciar el paper de les empreses i els mecenes privats en la conservació
Finançament i professionalització
- Línies estables de finançament i incentius fiscals específicament dissenyats per la conservació de la natura.
- Sistemes de certificació i auditoria per tenir professionalització i bones pràctiques i transparència de les entitats.
REPTES TAULA ORDENACIÓ AMBIENTAL DEL TERRITORI
- Revisió dels plans territorials amb instruments vigents donant més importància als factors ambientals.
- Fomentar participació ciutadana amb el compromís que s’apliquin els resultats.
- Anticipació per part de les entitats davant de plans/projectes conflictius.
- Crear i fomentar sinèrgies entre entitats no lucratives, consultories i ens públics.
- Educació i sensibilització ambientals en tots els nivells de formació
REPTES TAULA CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE
-
Reduir l’ús quotidià massiu del cotxe mitjançant dues mesures:
- Creació de peatges de congestió a les metròpolis
- Restricció de l’ús del cotxe segons la numeració de la matrícula; parella/imparella.
-
Promoció del transport públic i la intermodalitat:
- Revisió i abaratiment del sistema tarifari
- Augment de la freqüència de ferrocarrils interurbans
- Integració al transport públic del sistema de bicicletes i més estacions bici
-
Canviar la jerarquia en l’ús de l’espai públic:
- Vianants
- Bicicletes
- Transport públic i col·lectiu en superfície
- Obligació de monitoratge real, transparència i comunicació dels indicadors de la qualitat de l’aire, així com la regulació de la publicitat del sector de l’automoció en l’espai públic.
REPTES TAULA DE SOBIRANIA ENERGÈTICA
- Informar i divulgar d’on ve l’energia, com es distribueix, es transporta i es comercialitza, perquè la ciutadania estigui apoderada per decidir.
- Educació sobre la sobirania energètica en les escoles, i en l’educació en el lleure, per fomentar i facilitar la transició energètica, incorporant l’energia com a tema transversal en les activitats educatives ambientals.
- Crear xarxes de pressió crítica per incidir en les polítiques energètiques
- Potenciar les iniciatives actuals en energies renovables i eficiència energètica.
- Donar-li més protagonisme a l’energia en les activitats de les entitats ambientals, donat que sempre hi és present.
- Treball comunitari respecte l’acceptació de les instal·lacions d’equipaments de fonts renovables
- Fomentar i incentivar la recerca per minimitzar l’impacte de les energies renovables en el món rural.
- Incidència política per crear legislació vers l’ús energètic de la industria i la mobilitat
- Canviar el discurs vers al ciutadà apoderant i no culpabilitzant.
- Fer lobby des de les entitats ambientals per crear un canvi cap a la transició energètica, per frenar l’increment del preu de l’energia, i per garantir els subministraments bàsics (electricitat, aigua i gas) a la població.
REPTES TAULA EDUCACIÓ I VOLUNTARIAT AMBIENTAL
- Integrar als projectes ambientals elements de l'esfera social, per dotar-los d'un caràcter més transversal.
- Les campanyes de voluntariat ambiental han de ser propositives i inclusives.
- Augmentar la incidència política del sector ambiental en els diferents departaments del Govern.
- Fer de Catalunya un referent europeu en termes de voluntariat i d'educació ambiental
- Implicar la societat civil en traslladar els valors de la sostenibilitat a les seves vides quotidianes.
- Reconèixer econòmicament, i també en termes de drets laborals, els professionals de l'educació ambiental.
- Integrar els projectes de les escoles verdes a l'ensenyament de manera transversal i efectiva
REPTES TAULA AIGUA
- Treballar per fomentar la pedagogia sobre la reutilització de l'aigua.
- Generar debats perquè els grans productors agrícoles i ramaders no malmetin les fonts d'aigua i els aqüífers.
- Incidir en la millora de la qualitat de l'aigua especialment com a conseqüència de contaminants difusos, nitrats i hidromorfologia.
- Fer treballar al territori per eliminar les minicientrals d'aigua, especialment al Ter, que suposen un obstacle per la fauna i un impacte.
- Donar suport a la lluita contra la salinització al Llobregat i Besós estenent la lluita contra els runams salins a tota la conca.
