25/04/2003 - 00:00
A Catalunya sabem perfectament el que són les anomenades 'granges-fàbrica', grans explotacions agrícoles o ramaderes que han capitalitzat la reconversió del sector, però que en canvi han produït sobre el territori i les persones que hi habiten un seguit de riscos i problemes ambientals, no pas menors. La demanda de grans quantitats d'aigüa, la precarització laboral i el problema dels residus -un capítol a banda és el tema dels purins, no cal dir-ho- han genarat un escenari força complicat i en el qual trobem alguns dels reptes ambientals més urgents als Països Catalans. Aquest fenomen està relacionat, gens casualment, amb la globalització de l'economia.
Un estudi recent, 'Factory Farming in the Developing World', presentat pel WorldWatch Institute, publicat en la revista d'aquesta institució, ha revelat com, en els darrers anys s'ha detectat una tendència creixent a instal·lar aquestes grans explotacions en països en vies de desenvolupament, en els quals les normatives ambientals són, no cal dir-ho, força menys exigents. Catalunya va ser víctima en el seu dia d'aquesta mateixa manera de fer les coses.
El prestigiós centre d'estudis nordamericà adverteix que la producció global de carn arreu del món s'ha incrementat cinc vegades des del 1950, i que les granges-fàbrica són el sistema de producció d'animals que més s'extèn arreu del planeta. Un 43% de la vedella que es consumeix i més de la meitat de porc provenen d'aquestes explotacions. Malgrat que el consum de carn s'ha entès tradicionalment com un indicador de millora econòmica, no és menys cert que, darrerament, aquest es comença a relacionar igualment amb d'altres senyals no tan satisfactòries.
Els excrements d'aquests animals contaminen aqüífers i rius i la seva gestió no és pas fàcil, com s'ha comprovat a casa nostra. L'ús d'antibiòtics i d'altres productes per a provocar el creixement dels animals també generen situacions de risc. És la creixent preocupació del món occidental per aquests aspectes, i que s'ha traduït en legislacions més estrictes, és el que, paradoxalment, ha portat a un agreujament del problema, ja que n'ha traslladat el camp d'acció en indrets on és molt més difícil el control.
Les instal·lacions s'estan extenent a hores d'ara pels territoris que conformen l'antigua República Soviètica, Mèxic, India, Xina i les Filipines. Les Nacions Unides estan particularment preocupades pel ritme de creixement del sector a l'Àsia.
L'estudi del World Watch se centra en especial en el cas de les Filipines. Alguns dels riscos que afronta aquest país són la pèrdua d'hàbitats de la població indígena, la contaminació massiva d'aqüífers, l'aparició de noves malalties i la resistència als antibiòtics. La producció anual de carn s'ha incrementat per cinc des del 1980, un procés que ha comportat la pràctica desaparició de la ramaderia tradicional i la quasi extinció del pollastre típic d'aquest país. Com era de preveure és, tanmateix, la indústria del porc la que genera més problemes. La contaminació dels aqüífers i dels rius és gravíssima en moltes zones. Els autors de l'estudi denuncien que l'estratègia dels productors no és millorar en la gestió apropiada dels residus, i l'únic que aconsegueixen les poblacions afectades és algun ajut per excavar un nou pou, tot cercant aigua no contaminada, cada vegada més escassa.
La clau per acabar amb aquestes polítiques és molt complicada, ja que té a veure amb un canvi social i cultural per part dels consumidors. El World Watch apunta que caldrà canviar radicalment la nostra economia càrnica, tot repensant la nostra relació amb els recursos i amb els preus que estem disposats a pagar per una alimentació segura i sostenible.
