Font: Xavier Duran. CCMA
Les hortalisses cultivades a l'àrea metropolitana de Barcelona contenen contaminants d'origen divers, però en concentracions que no signifiquen un risc per a la salut. Tot i així, calen més investigacions per mesurar millor l'efecte combinat de diversos contaminants. Així ho afirmen, en un article publicat a la revista "Environment International", investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC i del Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de Universitat Politècnica de Catalunya. La recerca ha estat codirigida per Josep Maria Bayona i Víctor Matamoros, de l'IDAEA-CSIC.
Les hortalisses cultivades en zones periurbanes, prop de les ciutats, estan lògicament més exposades a la contaminació química que les que creixen en zones rurals. Però els investigadors han volgut comprovar si això comporta que els acumulin i si se'n troben més en certes hortalisses.
Per això, els autors han analitzat i comparat els nivells de contaminants en hortalisses de dues parcel·les periurbanes i d'una tercera situada al Parc Natural del Garraf. Com que els dues primeres estan regades amb aigua del riu Llobregat i la tercera amb aigua de pou, l'anàlisi també servia per esbrinar si l'origen de l'aigua influïa en la presència de contaminants.
No depèn de l'aigua de reg
Després d'analitzar la presència de contaminants en les parts comestibles d'enciams, tomàquets, coliflors i faves de les tres parcel·les, han observat que no hi ha diferències significatives entre les hortalisses pel lloc on s'han conreat o si han estat regades amb aigua del riu Llobregat, que transporta aigua regenerada procedent de depuradores, o amb aigua de pou del Garraf.
En canvi, sí que n'hi ha en funció del tipus d'hortalissa. Els tomàquets tenen unes concentracions més elevades, tant de metalls pesants com de contaminants orgànics. Això concorda amb estudis fets al país basc, a Turquia i a Bangladesh.
En total s'ha mesurat la concentració de 33 contaminants orgànics i 16 metalls pesants. Entre els primers hi ha productes molt diversos: plaguicides, tensioactius, fàrmacs, retardants de flama i altres productes d'origen industrial. Entre els productes concrets s'han trobat carbamezapina -un anticonvulsiu utilitzat per tractar l'epilèpsia-, el bisfenol A -un plastificant- i fungicides d'ús agrícola com el dimetomorf.
La presència d'alguns d'aquests depenen de les pràctiques agrícoles. Així, els fungicides deuen provenir dels que s'apliquen en els conreus i el bisfenol A està present en els tubs de reg.
Els metalls pesants es troben de manera natural a terra a nivells molt baixos, però la contaminació industrial els ha augmentat a nivells més alts i en alguns casos podrien suposar un risc.
Barreres protectores
Víctor Matamoros explica per què, tot i que l'aigua de reg pot contenir una gran diversitat de contaminants orgànics, no tots són captats per la planta:
"Hi ha nombroses barreres que han de travessar abans d'arribar-hi: el sòl, les arrels, el metabolisme de la planta. En aquest sentit, el sòl i el microbioma associat a les arrels, o rizosfera, juguen un paper molt important com a barrera, degradant i immobilitzant els contaminants."
Segons Josep Maria Bayona, "els nivells mitjans de contaminants són baixos i no suposen un risc per a la salut". Tot i així, els autors demanen més estudis. Afirmen que a més d'aquests contaminants hi podria haver productes de transformació o del metabolisme de la planta, que poden aportar-hi un risc addicional i no s'han considerat en aquest estudi. Així, segons els autors, el risc per a la salut de menjar verdures conreades en ambients periurbans o en ambients rurals és el mateix i és baix.
També diuen que s'ha d'investigar el possible impacte en la salut dels efectes combinats dels contaminants orgànics i els metalls pesants.
