Les oportunidats de futur entre Europa i Llatinoamèrica haurien de passar per la sostenibilitat

El futur de Llatinoamèrica passa per la sostenibilitat, és a dir, per una gestió dels recursos que sigui responsable amb el medi, que sigui justa socialment i que pugui situar el subcontinent en una millor situació econòmica. En aquest camí, la col·laboració amb la Unió Europea té un gran potencial de futur, malgrat que aquest no s'ha explotat suficientment en els últims anys. Aquesta és la conclusió de Virgilio Cozzi, coordinador del Node Centreamèrica i membre del Centre Tecnològic per a la Sustentabilitat de la Universitat Tecnològica Nacional d'Argentina. Cozzi va ser convidat per a tractar de les oportunitats en les relacions UE-Iberoamèrica, una activitat de debat destacada dins del Congreso Nacional de Medio ambiente. Cozzi va assenyalar que en les últimes dècades les relacions econòmiques de Llatinoamèrica han estat principalment amb els Estats Units, en un marc de 'falsa'-va puntualitzar- igualtat. 'N'hi ha, però, que són més igual que d'altres', va dir amb ironia el professor. El procés de 'desestatalització' i la concentració d'empreses de comunicació han creat un marc incert, en el qual si una cosa ha quedat clara és l'augment del consumisme i el seu efecte sobre el territori i els recursos. Europa és una oportunitat, però 'hem d'aprendre dels errors' i veure fins que punt 'podem crear una agenda pròpia, amb més independència dels Estats Units'. A la visió crítica de Cozzi, es va sumar la d'Enrique Segovia Bernaldo de Quirós, responsable de conservació d'Adena/WWF. Segòvia va esbossar una recepta de quatre punts, aplaudida pel públic, i que va ajudar a centrar el debat, en el qual participaven també representants d'empreses i de l'administració. En primer lloc, va assenyalar l'ecologista, fa falta més coherència --'no podem exigir als altres el que no fem nosaltres; no és possible exigir-los lliure mercat i mantenir els nostres subsidis a l'agricultura'--; en segon lloc, 'fa falta transparència i prioritats més ajustades i consensuades en la definició d'ajudes econòmiques'. El tercer punt és la utilització de la compra verda com element de transformació i exemple. L'últim aspecte que va apuntar el representant de WWF? Que les empreses espanyoles apliquin fora de les fronteres de l'estat les mateixes disposicions que regeixen i que provenen de l'exigent marc europeu. Des de la perspectiva de la cooperació, Josep Planes, subdirector general d'Informació i Educació ambiental va afegir tres aspectes més a la recepta de Segovia: fa falta dimensionar bé les ajudes de cooperació, i és imprescindible coordinar-nos millor i incidir en la formació dels cooperants. Rodrigo Tarté Ponce, director acadèmic de Ciutat del Saber de Panamà va insistir en altre aspecte, -absolutament central- al plantejar els reptes de relació entre Europa i Llatinoamèrica: l'educació. Tarté va proposar l'impuls de polítiques de bescanvi de deute a través de programes d'educació.