Les platges catalanes baten el rècord de nius de tortugues careta

Catalunya s’estableix com un punt calent en el procés d’expansió de les zones de cria de l’espècie, un fenomen que està creixent de forma molt significativa a la Mediterrània occidental i que sembla lligat al canvi climàtic i el sobreescalfament de les zones tradicionals de reproducció. 

A la platja de Calafell ja hi han nascut aquesta setmana 45 exemplars de tortuga careta. A Tarragona la posta ha estat de 99 ous, mentre que al niu d’Arenys de Mar se n’han comptabilitzat 142 i als del Delta de l’Ebre, 81 i 75 a cada un. En tots els casos, una part de la posta s’ha traslladat a les incubadores del Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) i del Zoo de Barcelona per a la seva incubació.

Tots aquests nius es troben monitoritzats i s’hi ha instal·lat sensors de temperatura, que permeten predir la data d’eclosió. En tots els casos també hi ha un dispositiu de voluntaris que en fan la custòdia i s’espera que les eclosions pendents es produeixin a partir de finals d’agost o principis de setembre, sempre en funció de com evolucionin les temperatures.

Rastre d'una tortuga careta al sortir i entra de l'aigua per fer la posta a la platja del Serrallo, al Delta de l'Ebre

Les tortugues de Calafell, les primeres a néixer

Aquesta setmana han nascut 45 cries de tortuga careta a Calafell. El niu constava de 146 ous, dels quals 85 es van deixar a la mateixa platja i 61 es van traslladar a les incubadores del CRAM (41) i del Centre de Recuperació de Rèptils i Amfibis de Catalunya (CRARC), a Masquefa (20). Del niu de la platja, 44 exemplars han emergit de forma natural i, un cop se n’ha fet l’exhumació, s’ha trobat una cria nascuda que no havia arribat a emergir, 38 ous sense desenvolupament aparent i 2 cries mortes dins l’ou abans d’eclosionar.

De les 45 tortuguetes, 34  han anat al mar i 11 s’han portat al CRAM, ja que formaran part d’un programa de cria en captivitat durant un any (head starting). Aquest programa, que es desenvolupa de forma coordinada amb altres centres de l’estat, pretén millorar les taxes de supervivència dels animals durant el primer any (s’estima que en condicions naturals és d’un 1%) i alhora ampliar el coneixement de l’espècie.

A partir del seguiment dels ous traslladats a incubadora es va poder veure que la fertilitat del niu rondava el 50%, i d’aquest 50% d’ous que van iniciar el seu desenvolupament, tots ells han eclosionat. La majoria dels animals nascuts a les incubadores del CRAM i el CRARC s’alliberaran els propers dies.

El niu es va detectar fa 54 dies, el 19 de juny, quan uns joves que eren a la platja van detectar la tortuga i van donar avís a la policia local, que va acordonar la zona. Paral·lelament, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va activar el protocol establert per aquests casos i es va desplaçar a la platja, juntament amb personal expert del CT BETA de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i del CRAM, amb la col·laboració de l’Ajuntament. El niu es trobava a una dotzena de metres de l’aigua, en una zona amb un clar risc d’inundació en cas de pluges fortes, per la qual cosa es va decidir enretirar-lo uns metres dins la mateixa platja, per assegurar-ne la viabilitat.

Durant aquests gairebé 2 mesos que ha durat la incubació, tant l’Ajuntament de Calafell com els voluntaris de diferents entitats com el GEPEC han vetllat perquè el niu tirés endavant, i han vigilat que no entressin persones o animals dins del tancat,  l’han protegit amb lones durant els aiguats de finals de juliol, o han explicat als visitants la seva tasca i la importància de tenir platges en l’estat més net i natural possible.

Cries de tortuga careta acabades de néixer a la platja de Calafell es dirigeixen a l'aigua

Les properes en néixer

De la mateixa manera, el passat 8 de juliol es va detectar un primer rastre d’entrada i sortida d’una tortuga de la platja del Serrallo, al municipi de Sant Jaume d’Enveja, dins del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Tot i que la femella no va acabar d’excavar el niu, l’endemà molt probablement la mateixa femella va tornar a sortir, va construir el niu i va realitzar una posta de 81 ous. Catorze dies després es detectaren 8 nous rastres i, després d’un examen detallat, es trobà un segon niu, en aquest cas integrat per 75 ous i un ou doble (dos ous fusionats). Ambdós nius pertanyen probablement al mateix exemplar, ja que les femelles en estat reproductiu poden portar a terme fins un màxim de 6 postes durant la mateixa temporada.

La localització d’aquests nius ha estat resultat de la tasca del personal del Parc Natural, que durant els mesos de juny i juliol fa recorreguts periòdics pel litoral del delta de l’Ebre a la cerca de rastres de tortuga babaua. Com en el cas de Calafell, es va activar el protocol d’actuació que té com a objectiu preservar l’èxit reproductiu i el monitoratge de tot el procés d’incubació fins al naixement de les petites tortugues, amb els mateixos actors. Els tècnics van constatar la necessitat de traslladar les postes a un lloc més elevat, per evitar risc d’inundacions, i d’instal·lar un tancat alt i poc permeable per evitar els depredadors o actuacions humanes que poguessin perjudicar el niu.

En aquests moments s’està portant a terme una vigilància del recinte que conté els nius per part de les associacions que integren la Taula de voluntariat del Delta de l’Ebre, així com un monitoratge en continu de les temperatures en cada niu.

Les tècniques exhumen el niu de Calafell, després de l'eclosió dels ous

La tortuga careta, una espècie catalogada com a vulnerable

La tortuga careta és una tortuga marina àmpliament distribuïda, sobretot pels mars i oceans tropicals i subtropicals; tot i això, es troba amenaçada i està catalogada com Vulnerable a causa del declivi de les seves poblacions. Els adults poden arribar a assolir una longitud de la closca d’uns 120 cm i un pes de fins a 200 kg. Si bé passen la major part de la vida en el medi marí, les femelles, un cop assoleixen la maduresa sexual (15-30 anys) s’internen en algunes platges per a construir el niu, que resta enterrat en l’arena a una profunditat d’entre 35 i 50 centímetres, i realitzar la posta. Les femelles porten a terme migracions reproductores cada 2-3 anys i poden realitzar de 3 a 6 postes durant cada any reproductiu. Els nius, que romanen enterrats en la sorra, solen contenir uns 70-120 ous d’uns 35-40 mm de diàmetre. La incubació, totalment depenent de les condicions tèrmiques de la platja, es perllonga uns 50-80 dies. Els nounats es dirigeixen directament a mar obert i porten una vida pelàgica durant molts anys.

Les zones de reproducció properes més importants es localitzen a la mar Mediterrània oriental, sobretot al litoral de Grècia, Turquia, Xipre i Líbia. Per bé que existeix algun registre de reproducció des de finals del segle XIX, la reproducció a la costa mediterrània peninsular ha estat un fet molt esporàdic. Les primeres dades del segle XX provenen precisament del delta de l’Ebre, on es reproduí a començaments dels anys 1970 i 1990. A la dècada de 2000 els esdeveniments reproductius són més freqüents i nombrosos a la Mediterrània nord-occidental, des d’Almeria fins al sud de França i Itàlia, incloent-hi les illes mediterrànies.

Per altra banda, les aigües marines que envolten el delta de l’Ebre són emprades com a zona d’alimentació per una gran quantitat d’exemplars juvenils nascuts tant a les costes americanes atlàntiques com a les de la Mediterrània oriental. En aquestes aigües, les tortugues babaues no estan exemptes de patir problemes de conservació, ja que poden ser objecte de captures no desitjades amb alguns ormeigs de pesca (palangre, arrossegament) o poden patir els efectes de la contaminació marina (per exemple, la ingestió de plàstics).

Com hem d’actuar si veiem una tortuga o localitzem un niu?

Les tortugues marines són molt vulnerables durant la seva fase reproductora terrestre, i el seu període de posta i d’incubació coincideix amb una àmplia i intensa utilització humana de les platges. La temporada de cria de la tortuga careta s’allarga des de principis de juny, quan es localitzen les mares fent les postes, fins a finals d’octubre, quan acabarien d’emergir les últimes cries dels nius més tardans, de mitjans o finals d’agost. Per això, no es descarta que encara es puguin localitzar més nius les properes setmanes, tant de mares que encara puguin fer una última posta, com possibles nius no detectats. En aquest cas, es podrien trobar petites cries a la sorra de la platja, durant la nit o a primeres hores el matí.

Per això, cal minimitzar els impactes de l’ésser humà en aquest procés. En el cas que els usuaris de les platges o el personal de neteja de platges dels ajuntaments, observin, de dia o de nit, una tortuga marina o petites tortugues a la platja, cal que truquin immediatament al 112 per informar de la situació. Per altra banda, els usuaris de les platges cal que segueixin aquestes recomanacions: no tocar ni manipular les tortugues, mantenir-se a una distància de 10 metres, no fer fotos amb flaix ni enlluernar-les, no fer sorolls ni cridar, i deixar que circulin lliurement sense interposar-se al seu pas. En cas de trobar rastres de tortuga, cal avisar igualment al 112 i evitar el trepig de les marques que ha deixat a l’arena.