Mariano Marzo, catedràtic d'estratigrafia i professor de Recursos Energètics i Geologia de la Universitat de Barcelona (UB), va tancar dimarts una jornada sobre "Canvi Climàtic i Fonts d'Energia", i la seva xerrada va quedar com un sinistre epíleg a les exposicions dels seus companys de taula. "Tot i que polítics i mitjans de comunicació ens parlen tot el dia d'un futur net mogut per energies renovables, la crua realitat és que no anem ni de bon tros per aquest camí", va sentenciar.
El paper del CO2 en l'escalfament del planeta
La jornada, organitzada pel Col·legi Oficial de Geòlegs de Catalunya conjuntament amb la Facultat de Geologia de la UB, va començar amb la intervenció d'Isabel Cacho, professora de la UB especialitzada en la reconstrucció del clima passat a partir de l'anàlisi de sediments del fons del mar. La seva xerrada es va centrar en la contribució de l'home -sobretot a partir de la revolució industrial- en l'escalfament global, el que es coneix com a causes antropogèniques del canvi climàtic, definides per oposició a causes naturals com l'activitat solar o les erupcions volcàniques. "Les concentracions de CO2 han oscil·lat de forma natural durant la llarga història del planeta, però mai tan ràpid ni amb tanta intensitat com en l'últim segle", va explicar.
A continuació, Josep Calbó, investigador i professor del Departament de Física de la Universitat de Girona, va explicar que els models amb què treballa el Panell Intergovernamental de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (IPCC) parlen d'un augment de les temperatures d'1,5 a 4,5 graus centígrads en funció dels diferents escenaris d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, sobretot el CO2 però també el metà i l'òxid nitrós, "que també han pujat molt".
Aquestes dues intervencions es van veure més tard rebatudes per la xerrada "en defensa del CO2" que va fer Antón Uriarte, doctor en Geografia que es va definir sense embuts com un "negacionista del canvi climàtic", almenys en els termes que planteja l'IPCC. Després d'assenyalar que "el CO2 no és cap contaminant ni un verí com diuen les notícies", Uriarte va recordar que el CO2 és, junt amb l'aigua, el que permet a les plantes fer la fotosíntesi, de manera que "a més concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera, més verd és el planeta".
A més, aquest científic -autor d'un polèmic bloc on recull aquesta tesis escèptica amb la teoria oficial- va expressar tots els seus dubtes sobre el paper que juga el diòxid de carboni en l'escalfament global. "Segons l'IPCC -va explicar Uriarte- el CO2 que emet l'home reté 1,5 w/m2 d'energia solar extra a la Terra, molt poc comparat amb allò que ens arriba des del sol (342 w/m2)". Dit d'una altra manera: si hi ha escalfament global, l'home no n'és responsable ja que la seva contribució és mínima.
El futur de l'energia
Però deixant de banda aquesta discussió, els experts de Nacions Unides insisteixen en la necessitat de reduir dràsticament les emissions de CO2 per mitigar els efectes del canvi climàtic. I és aquí on les paraules de Mariano Marzo van dibuixar un futur immediat on, previsiblement, les emissions no només seguiran augmentant sinó que ho faran a un ritme mai vist fins ara. "Petroli, gas i carbó continuaran sent imprescindibles per cobrir l'augment de la demanda, que vindrà fonamentalment dels països en vies de desenvolupament com la Xina i l'Índia", va explicar.
(P)
D'altra banda, les últimes dades indiquen que la producció de petroli comença a ser insuficient per a cobrir la demanda, fet que portarà inevitablement a l'ús intensiu del carbó per a produir energia, alliberant molt més CO2 a l'atmosfera. Aquesta certesa, va insinuar Marzo, pot ben bé estar darrera de la negativa dels Estats Units a signar el Protocol de Kioto (els EUA són el primer país en reserves de carbó, seguit de la Xina i l'Índia). Davant aquesta situació, va dir Marzo, l'única opció és apostar decididament per la captura i emmagatzematge de diòxid de carboni si no volem veure encara més complicada la lluita contra el canvi climàtic.
Pel que fa a la vella disputa entre renovables o energia nuclear com a alternativa als fòssils, aquest expert en recursos energètics va assegurar que es tracta "d'una discussió estèril, ja que la nostra societat necessitarà combustibles fòssils, energies renovables, nuclears i tot allò que siguem capaços d'inventar per continuar endavant". I va llençar una última advertència: els millors recursos energètics disponibles actualment són l'estalvi i l'eficiència.
La crua realitat
Un informe del National Petroleum Council parlava al juliol de 2007 de la "crua realitat de l'energia". Aquestes són les tres primeres realitats a les quals la societat ha de començar a buscar sortida:
1.- Petroli, gas i carbó seguiran sent imprescindibles. Les energies renovables, tot i que creixeran molt d'aquí al 2030, no significaran més que una petita part de l'oferta.
2.- El món ja pateix problemes d'abastiment amb el petroli, d'aquí l'actual escalada en els preus.
3.- Si no queda petroli, s'haurà de fer servir carbó i nuclears, ja que les necesitats elèctriques es dispararan a mesura que es comenci a electrificar el transport.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 mina_carbo.jpg | 27.25 KB |
