11/01/2005 - 00:00
Les regions mediterrànies podrien ser les àrees més vulnerables al canvi global a Europa al llarg de tot el segle XXI, segons indica l'estudi que publica la revista Science el divendres 28 d'octubre. Aquest fet s'explicaria per l'ascens de temperatures i la reducció de precipitacions, amb un augment del risc d'incendis i la pèrdua del potencial agrícola i forestal. L'estudi, promogut per la Unió Europea, està coordinat pel Potsdam Institute of Climate Impact Research, i hi participen Santi Sabaté i Carles A. Gràcia, professors del Departament d'Ecologia de la UB i investigadors del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), un organisme de recerca consorciat en el qual participen la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans.
Com seran els futurs ecosistemes al continent europeu? L'article publicat a Science intenta proporcionar dades que són clau per respondre la qüestió. Basat en els resultats del projecte europeu ATEAM (Advanced Terrestrial Ecosystem Assessment and Modelling), l'estudi analitza el canvi global a escala europea i presenta un ampli rang de projeccions dels canvis climàtic i dels usos de la terra en tot el territori europeu durant el segle XXI.
El canvi climàtic podria ser font de problemes en moltes regions europees, segons l'estudi. Però sobretot les regions mediterrànies i les àrees de muntanya serien les zones més sensibles al canvi global.. Les projeccions menys optimistes apunten a un augment en la freqüència i la intensitat de les sequeres, un augment de les temperatures i una reducció en les precipitacions al sud d'Europa. Per exemple, l'estudi augura que per al 2080 un alt percentatge de la població europea podria viure en conques amb dèficits hídrics, problema agreujat per la creixent demanda d'aigua pel turisme i l'agricultura. Respecte a les àrees muntanyoses, la regressió de la zona de neu podria modificar els cicles hidrològics, afectar el turisme hivernal i causar problemes per a l'ús turístic actual. Tot i que en aquest mapa de projecció europea els resultats no són idèntics a tot arreu, la vulnerabilitat de moltes regions europees podria créixer en les properes dècades i crear problemes en l'economia, l'agricultura, el medi ambient i els recursos naturals.
Aquest estudi projecta uns resultats per al futur que són força coherents amb el que s'havia vist en altres estudis d'anàlisi del canvi climàtic. Tal com explica Santi Sabaté, 'la idea és oferir aquests resultats per donar a conèixer com evolucionaran els ecosistemes segons el que fem i cap a on els estem portant. Parlem d'una projecció amb vista al futur, és a dir, tot això encara no ha passat. Sabem que la maquinària ambiental té molta inèrcia i això cal tenir-ho en compte, però podem anticipar-nos a problemes que poden venir i, si més no, preparar-nos i donar informació útil per a la presa de decisions'
Un dels trets més pioners del treball és l'esforç d'integració d'aspectes molt diferents (factors socioeconòmics, climatologia, usos de la terra, etc.) en projeccions a una escala força detallada de tot el territori europeu. Compta amb el suport de setze institucions de recerca europees i el duen a terme experts en sistemes agrícoles i forestals, climatologia, biodiversitat, etc. En concret, els professors de la UB i del CREAF Santi Sabaté i Carles A. Gràcia han contribuït a l'estudi dels ecosistemes forestals. 'Aquest article -explica Santi Sabaté- presenta una projecció de futur d'escenaris alternatius de canvi global en què interven factors socioeconòmics, climàtics i d'ús del territori a tot Europa. Com a detall significatiu, de bon principi l'estudi ha incorporat el diàleg amb diversos agents (agricultors, propietaris forestals, gestors d'espais naturals, etc.). Calia saber quins eren els aspectes que més els preocupaven per conèixer els tipus de variables o indicadors més vàlids per incloure'ls en el projecte. En el cas de Catalunya, els agents que han participat més directament són els del Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat de Catalunya'.
El canvi climàtic podria ser font de problemes en moltes regions europees, segons l'estudi. Però sobretot les regions mediterrànies i les àrees de muntanya serien les zones més sensibles al canvi global.. Les projeccions menys optimistes apunten a un augment en la freqüència i la intensitat de les sequeres, un augment de les temperatures i una reducció en les precipitacions al sud d'Europa. Per exemple, l'estudi augura que per al 2080 un alt percentatge de la població europea podria viure en conques amb dèficits hídrics, problema agreujat per la creixent demanda d'aigua pel turisme i l'agricultura. Respecte a les àrees muntanyoses, la regressió de la zona de neu podria modificar els cicles hidrològics, afectar el turisme hivernal i causar problemes per a l'ús turístic actual. Tot i que en aquest mapa de projecció europea els resultats no són idèntics a tot arreu, la vulnerabilitat de moltes regions europees podria créixer en les properes dècades i crear problemes en l'economia, l'agricultura, el medi ambient i els recursos naturals.
Aquest estudi projecta uns resultats per al futur que són força coherents amb el que s'havia vist en altres estudis d'anàlisi del canvi climàtic. Tal com explica Santi Sabaté, 'la idea és oferir aquests resultats per donar a conèixer com evolucionaran els ecosistemes segons el que fem i cap a on els estem portant. Parlem d'una projecció amb vista al futur, és a dir, tot això encara no ha passat. Sabem que la maquinària ambiental té molta inèrcia i això cal tenir-ho en compte, però podem anticipar-nos a problemes que poden venir i, si més no, preparar-nos i donar informació útil per a la presa de decisions'
Un dels trets més pioners del treball és l'esforç d'integració d'aspectes molt diferents (factors socioeconòmics, climatologia, usos de la terra, etc.) en projeccions a una escala força detallada de tot el territori europeu. Compta amb el suport de setze institucions de recerca europees i el duen a terme experts en sistemes agrícoles i forestals, climatologia, biodiversitat, etc. En concret, els professors de la UB i del CREAF Santi Sabaté i Carles A. Gràcia han contribuït a l'estudi dels ecosistemes forestals. 'Aquest article -explica Santi Sabaté- presenta una projecció de futur d'escenaris alternatius de canvi global en què interven factors socioeconòmics, climàtics i d'ús del territori a tot Europa. Com a detall significatiu, de bon principi l'estudi ha incorporat el diàleg amb diversos agents (agricultors, propietaris forestals, gestors d'espais naturals, etc.). Calia saber quins eren els aspectes que més els preocupaven per conèixer els tipus de variables o indicadors més vàlids per incloure'ls en el projecte. En el cas de Catalunya, els agents que han participat més directament són els del Centre de la Propietat Forestal de la Generalitat de Catalunya'.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Font: NASA | 40.99 KB |
