Font: Xavier Duran. CCMA
Davant l'escalfament global, a part de reduir emissions, a curt termini no hi ha més remei que adaptar-s'hi i mitigar-ne els efectes, afirmen els científics.
Menys pluges, però molt més intenses i, probablement, afegides a altres circumstàncies que les poden fer més destructives. Aquest és el panorama que els investigadors anuncien des de fa anys degut a l'escalfament global.
En el cas del Gloria s'han unit diversos fenòmens: pluja intensa i continuada, nevades, i vent i onatge forts. A partir d'ara, potser temporals com aquest no seran molt habituals, però sí que deixaran de ser tan esporàdics. Els fenòmens que es produïen cada 3 o 4 anys potser es veuran cada any. I els que tenien lloc cada 50 anys es veuran més de dues vegades cada segle. És el que s'anomena "període de retorn".
Daniel Sempere, director del Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha explicat en el programa "Planta baixa" les circumstàncies concretes que han provocat el temporal: "La raó ha estat que al Regne Unit s'ha produït l'anticicló més fort dels darrers 50 o 100 anys. Com que borrasca i anticicló giren en sentits contraris, es generen vents humits del Mediterrani cap a Catalunya i amb molta potència."
A més, un temporal com aquest hauria estat més normal a la tardor. Que s'hagi produït a l'hivern, si bé no és el primer cop que passa, sí que és molt poc habitual.
En plena crisi climàtica
L'escalfament global es produeix per l'acumulació de gasos d'hivernacle -bàsicament diòxid de carboni- a l'atmosfera. La concentració actual és la més elevada des de fa 3 milions d'anys.
Se'n noten els efectes des de fa temps. La temperatura de l'aire ha augmentat, i també la temperatura de l'aigua del mar. A l'atmosfera hi ha més vapor d'aigua i, per tant, més aigua precipitable -la que pot caure quan plou. I el nivell del mar també ha pujat.
Tot plegat provoca no només fenòmens extrems, sinó també més possibles destrosses. Sobretot en llocs com el delta de l'Ebre, on a tot això s'hi afegeix la subsidència -l'enfonsament progressiu del sòl- i la regressió marina.
Encara és aviat per avaluar els danys del temporal. Caldrà esperar setmanes o mesos per veure com queda la línia de costa. Però segons Nuno Caiola, investigador del programa d'Aigües Marines i Continentals de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), sí que se'n pot fer una primera valoració: "El que sí que podem assegurar és que les parts de la costa més malmeses seran les que estaven protegides amb esculleres; en canvi, les seminaturals probablement hauran sofert menys danys i seran més fàcils de recuperar."
Això mostra que les actuacions naturals són més eficients que les artificials. Segons Caiola, s'han de fer actuacions per restaurar les platges més afeblides, ja sigui "aportant-hi sorra, recuperant aiguamolls i dunes, o fent una combinació de totes dues actuacions".
Però afegeix que amb això no n'hi haurà prou, perquè "la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic i la subsidència requereixen mesures a la conca de l'Ebre, i aquestes impliquen un canvi en la gestió dels embassaments".
Arrossars inundats al Delta de l'Ebre. Font: CCMA
Mitigar els efectes de l'escalfament
Sobre això, els investigadors de l'IRTA reclamen una vegada més la recuperació de sediments fluvials que podrien alimentar el Delta i, per tant, evitar la seva recessió. Ara queden retinguts en pantans com el de Riba-roja i Mequinensa. Abans que es construïssin, al Delta hi arribaven 20 milions de tones de sediments a l'any. Ara, només n'hi arriben 90.000 tones.
Per això, una de les solucions que proposen des de l'IRTA és mobilitzar els materials retinguts als pantans, que, segons els seus primers càlculs, "no seria car, sobretot si es contrasta amb els costos no només ecològics sinó també econòmics de no fer-ho".
Es tracta de mitigar els efectes de l'escalfament global, perquè a mitjà i llarg termini la principal mesura és reduir les emissions. Com que això, si finalment es produeix, tindrà efectes d'aquí força temps, de moment cal prendre altres mesures, com explica Manola Brunet, professora de Climatologia de la Universitat Rovira i Virgili i directora del Centre en Canvi Climàtic de la mateixa universitat:
"Hem d'adaptar-nos a un clima més extrem, no només per esdeveniments com aquest, sinó que ens hem d'adaptar a més calor, a més sequera, a pluges més esporàdiques però intenses..."
Per Brunet, aquests mesures s'han d'introduir en tots els plans, siguin a nivell municipal, supramunicipal, català o estatal. Però reconeix que agents diferents poden tenir interessos diferents i que les mesures no satisfaran tothom.
Per això, afegeix, els polítics han de ser valents i decidir amb una visió de Catalunya a 40 o 50 anys, no pensant en les pròximes eleccions.
Si no es fa així, els costos per arreglar els danys seran molt més grans, conclou.
Carrer de Barenys, Salou
El mateix opina Sempere:
"La circulació atmosfèrica i oceànica estan canviant pel desglaç de l'Àrtic. Això tornarà a passar. I aquesta acceleració és imparable. Hem de començar a reaccionar. Ens hem d'adaptar a un paisatge i a un clima nous."
"La gent està disposada a reaccionar", afegeixen Brunet i Sempere.
De fet, la Mediterrània és una zona molt sensible a l'escalfament global. Un article d'un equip internacional publicat a la revista Nature Climate Change a finals del 2018, preveu augment de la temperatura i del nivell del mar, escassesa d'aigua i d'aliments i més migracions a gran escala.
Els models climàtics també permeten fer prediccions més acurades pel que fa a les estacions. Per exemple, si l'estiu serà més calorós o menys i si plourà molt o poc. Ara es treballa en les previsions subestacionals, per poder saber quins temps farà un mes determinat, i també s'està avançant en aquest punt. D'altra banda, les previsions de fenòmens com el Gloria ja es fan amb molta fiabilitat a 4 o 5 dies vista.
En resum, la ciència hi és i molts estudis expliquen què s'hauria de fer i què no. Però que se'n faci cas ja és una altra cosa.
