06/04/2003 - 00:00
L'estudi d'impacte ambiental del Pla Hidrològic Nacional que ha presentat el govern espanyol redueix a una mica més de tres quilòmetres la superfície d'espais naturals protegits que en resultaran afectats, -finalment, els de les serres d'Espadà i Ricote, a Múrcia.
Per la ministra de Medi Ambient, Elvira Rodríguez, es tracta d'un "impacte mínim, perfectament assumible", tot i que no s'aporten dades convincents per a la supervivència del Delta de l'Ebre, un dels temes que, comprensiblement, més preocupen els ciutadans d'aquest entorn i les nombroses associacions que en l'àmbit nacional i internacional han denunciat el dany ambiental que aquesta infraestructura pot fer sobre el territori.
Cal dir, en aquest sentit, que el debat sobre el cabal mínim que s'ha de garantir al riu continua obert. A hores d'ara, la crisi afecta el Consorci per a la Protecció Integral del Delta, dividit entre els representants de l'administració central (que defensen un cabal ecològic de 100 metres cúbics per segon) i de la Generalitat (que n'exigeixen 135). Aquestes qüestions, que naturalment tenen un potencial evident d'impacte sobre el territori, no semblen entrar en la lectura de la realitat que fa el govern espanyol.
I és que, curiosament, la ministra també va aprofitar la presentació de l'estudi per enaltir el «consens» que ha presidit tot el procés d'elaboració i disseny del transvasament i del PHN, sense esmentar les nombroses manifestacions registrades a Aragó, Catalunya i Madrid en contra del projecte. Igualment, les paraules de la ministra arribaven en el mateix moment que membres del Fons Mundial de la Naturalesa (WWF) i de la Plataforma per la Defensa de l'Ebre es van disfressar de flamencs davant d'un dels edificis de la Comissió Europea, a Brussel·les, per a protestar contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN). Una trentena d'activistes vestits d'aquest ocell present al Delta van repartir fullets informatius a l'entrada de l'edifici i van advertir a l'executiu comunitari que si usa els fons estructurals europeus per al PHN «podria violar» la normativa europea sobre medi ambient i sobre fons regionals. El WWF va presentar, en l'inici de la Setmana Verda de la Comissió Europea, un estudi on alerta que el pla que preveu el transvasament del Ebre afectarà negativament «almenys a 46 entorns Natura 2000 (espais naturals que la Unió Europea considera d'especial atenció)».
L'estudi d'impacte presentat pel Ministeri i que ara s'obre a exposició pública exposa que la meitat dels 914 quilòmetres del traçat del transvasament de l'Ebre aprofitarien infraestructures que ja existeixen. Per exemple, 130 quilòmetres del projecte es farien paral·lelament a l'autoista A-7.
La proposta del govern central consisteix a iniciar el transvasament a Tortosa. Les altres alternatives són Xerta (per la conducció cap al sud) i Campredó (per al nord). El traçat cap a Barcelona seguiria l'actual minitransvasament i, a prop del Vendrell, el ministeri defensaria un desviament cap a l'oest (serra Pedragosa). Finalment, l'aigua arribaria a la planta potabilitzadora d'Abrera on connectaria amb la xarxa de distribució ja existent.
El traçat del transvasament del riu Ebre cap a Barcelona, el País Valencià i el sud-est peninsular té una canonada de 18 metres d'ample en la seva capçalera, que disminueix a mesura que avança el recorregut, 332 quilòmetres de canals, 96 quilòmetres de túnels, 391 quilòmetres de canonades, 83 quilòmetres de sifons, 12 quilòmetres d'aqüeductes, 21 basses de regulació i el nou embassament de l'Azorín (Alacant) amb capacitat per a 102 hectòmetres cúbics. Pel que fa al pressupost, es manté en 4.207 milions d'euros.
Des d'aquest dilluns, tant el BOE com els butlletins oficials de les comunitats afectades pel transvasament donen compte de l'estudi d'impacte, en total, 30 toms i 1.200 mapes, que se sotmetrà, els pròxims 60 dies, a informació pública Saragossa, Tarragona, Barcelona, Terol, Castelló, València, Alacant, Murcia, Almería i Madrid i a 150 ajuntaments més afectats pel traçat i els seus trams alternatius. Passat aquest termini, el Ministeri disposarà d'uns altres dos o tres mesos addicionals per a respondre a les al·legacions plantejades i formular la declaració oficial d'impacte ambiental del transvasament.
