19/09/2003 - 00:00
L'Informe sobre Desenvolupament Humà 2003, encarregat anualment pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), i presentat dijous, 18 de setembre, a Barcelona, revela que el món està patint, en els últims temps, una important crisi de desenvolupament. Ras i curt, això significa que, al marge de la certa eufòria consumista ben delimitada al món occidental, són molts els territoris que continuen patint un greu i continuat retrocès socioeconòmic. L'estudi, fet públic mundialment el juliol passat a Dublín (Irlanda), remarca la urgència d'una actuació eficient a les que s'anomenen "zones prioritàries". El dramàtic mapa el conformen 59 països, situats sobretot a l'Àfrica subsahariana, l'Àsia Meridional i l'Amèrica Llatina. En aquests territoris, les perspectives de millora no només s'han estancat, sinó que, fins i tot han retrocedit.
A partir d'aquesta realitat, l'informe presenta un nou pla d'acció per corregir la situació i poder acomplir els coneguts Objectius del Mil·lenni en el termini marcat. El nou pla s'anomena, precisament, el Pacte de Desenvolupament del Mil·leni.
En aquest marc es promouen noves polítiques i plans de cooperació efectius que, a més de factors clàssics com l'estabilitat macroeconòmica i la governabilitat dels països en vies de desenvolupament, han de considerar els problemes estructurals que afecten aquest països, com ara els factors geogràfics (desastres naturals, territoris afectats per la SIDA o el paludisme, petits mercats interns...); la càrrega alta de deute extern, factors de conflicte i violència, etc.
Per tant, l'Informe de Desenvolupament Humà 2003 demana una major implicació dels països rics en el desenvolupament. Aquesta major implicació s'hauria de traduir, concretament, en l'alleugeriment del deute extern; l'accés a la tecnologia i els medicaments, i sobre tot l'alliberament dels mercats.
Com es veu, el concepte de desenvolupament definit en l'informe vol anar més enllà dels ingressos per càpita, o les xifres de creixement. En definitiva, parlar de desenvolupament, és parlar també de coneixement i sanitat, així com també de llibertat política i cultural.
És a partir d'aquest nou paradigma de desenvolupament, que l'informe estudia la situació dels diferents països en funció dels anomenats: Objectius de Desenvolupament del Mil·leni. Aquest objectius neixen de la Declaració del Mil·leni de les Nacions Unides, adoptada pels líders mundials l'any 2000, i per la qual es comprometien a intensificar els esforços per reduir la pobresa, millorar la salut i promoure la pau, els drets humans i la sostenibilitat ambiental. D'aquesta manera, els Objectius del Mil·leni contemplen fites mesurables i amb termini al 2015, com ara: Acabar amb la pobresa extrema i la fam; aconseguir l'ensenyament primari universal, promoure la igualtat entre gèneres; reduir la mortalitat infantil i la materna, combatre el VIH/SIDA; garantir la sostenibilitat del medi ambient i fomentar l'associació mundial per al desenvolupament.
Presentació de l'edició en català
Steffàno Pettinato, assessor polític del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va ser l'encarregat de presentar l'Informe sobre Desenvolupament Humà 2003 a la societat catalana, el passat dijous, 18 de setembre. L'acte va tenir lloc a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Barcelona.
Van acompanyar a Pettinatto, Joaquim Casal, Director de Recerca de la Generalitat, Josep Ferrer, rector de la UPC, i Joan Badia, president de Creu Roja Catalunya. Aquest últim en representació de les entitats que han fet possible l'edició en català, entre d'altres: la Càtedra UNESCO a la UPC, l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya; el centre UNESCO i Creu Roja Catalunya.
En el curs de la presentació es va viure un interessant debat al voltant de la situació actual després del fracàs de les negociacions de la OMC en la recent cimera de Cancún. Es va parlar igualment de l'actual crisi de les institucions, després de la Guerra d'Iraq.
En aquest sentit Steffàno Pettinato va reconèixer que en l'elaboració de l'estudi les perspectives eren d'esperança respecte a les últimes negociacions de la OMC, i l'acompliment del que s'anomena "L'aposta de Doga" en matèria d'obertura comercial. I que la no materialització de les anteriors propostes sobre alliberament dels mercats ha provocat una certa crisi, que no obstant pot ésser superada en un futur recent. D'altra banda, Pettinato va assegurar també que el gran repte de les institucions internacionals és fer possible que els interessos dels països en vies de desenvolupament no es vegin com interessos aliens o confrontats als dels països rics, sinó que el desenvolupament humà sigui entès com un interès comú, que beneficia a les dues parts.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 Fotos: L.H. | 55.61 KB |
