L'Institut d'Estudis de la Seguretat celebra el novè Fòrum aprofundint en Seguretat i Energia

El concepte d'energia és un dels temes que cada cop s'ha de tenir més en compte quan parlem de seguretat. L'energia com a element indispensable de les llars i les empreses, genera angoixa i inseguretat quan no arriba de la manera adequada. D'altra banda, el futur esgotament dels recursos naturals posa sobre la taula la necessitat de trobar alternatives energètiques segures i sostenibles. Per parlar de tots aquests temes, l'Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES) va dedicar la novena jornada del seu Fòrum sobre la Seguretat al tema energètic. Sota el títol de `Seguretat i Energia' diferents especialistes van abordar el tema de l'energia lligada a la seguretat aquest passat dijous. El ponent Mariano Marzo-catedràtic de Recursos energètics de la Facultat de Geologia de la Universitat de Barcelona- va parlar de la seguretat en l'abastament i la transformació de l'energia, parlant de la situació del subministrament d'hidrocarburs en els propers anys. Al seu torn, Antoni Sudrià, del Departament d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya, va exposar els seus comentaris sobre les energies en xarxa. I el darrer ponent va ser Julián Barquín, membre de l'Institut d'Investigació Tecnològica de la Universitat Pontifícia de Comillas de Madrid, que va parlar del risc en les diferents opcions energètiques. Dependència dels combustibles fòssils 'Les visions més optimistes calculen que només hi ha prou reserves de petroli i gas per a cobrir la demanda energètica fins el 2030' explicava Marzo i afegia que 'els riscos que poden posar en perill el cobrir la demanda de petroli i gas estan associats més a les tensions geopolítiques o a l'endarreriment en les inversions'. Marzo va exposar l'actual dependència dels combustibles fòssils i va donar unes quantes dades: 'El 83% de l'energia primària comercial que es consumeix al món procedeix de combustibles fòssils, mentre que les energies renovables subministren només el 5'5% i la nuclear el 11'5%'. Marzo va apuntar que encara que en els següents anys s'incrementi l'ús d'energies renovables, l'ús dels combustibles fòssils encara serà molt elevat i superior al consum d'avui. Algunes coses que caldria fer, segons Marzo, serien 'potenciar l'exploració d'hidrocarburs, la millora de les corresponents infrastructures de transport, emmagatzematge i distribució, tot això sense oblidar la gestió dels residus generats pel seu ús'. 'El creixement econòmic és el factor que més incideix en la demanda energètica' segons Marzo. L'Agència Internacional de l'Energia (AIE) preveu que la demanda global d'energia primària s'incrementarà en un 52%, amb un creixement anual del 1'6% i s'ha de tenir en compte que la demanda d'aquest creixement ve, en gran part dels països subdesenvolupats, amb Àsia al capdavant. Marzo va afegir que 'dues terceres parts de l'increment de la demanda mundial del petroli prové del sector del transport, ja que no es preveu que d'aquí al 2030 pugui haver un combustible alternatiu per a substituir el petroli'. I també va apuntar que 'la demanda de gas creixerà més ràpidament de forma que el 2030 el consum de gas superarà més d'un 70% el consum actual i cap al 2015 substituirà el carbó com a segona font d'energia'. Segons Marzo, Europa pateix el risc de tenir una excessiva dependència del subministrament de gas natural des de Rússia. 'Actualment Rússia exporta a Europa prop del 26% de les seves necessitats de gas'. 'En el cas del petroli existeixen serioses incerteses sobre la comptabilitat de les reserves. Tant en el cas del petroli, com en el del gas natural, es necessitarà un esforç inversor sense precedents per a desenvolupar noves reserves i s'assistirà a un important canvi en la procedència de subministraments, que seran majoritàriament coberts des d'Orient Mitjà i l'antiga Unió Soviètica'. Marzo va recalcar que l'expansió mundial del petroli i el gas incrmenta el risc d'interrupcions temporals del subministrament 'bé per la inestabilitat política d'alguns països, o bé ja sigui perquè han de transportar-los per llocs especialment vulnerables a situacions com accidents o guerres entre d'altres'. La societat digital La primera reflexió del segon ponent, Antoni Sudrià, és la de que ens trobem en 'una societat digital, electònica, on tot es troba controlat pels processadors i necessitem un permanent subministre d'energia elèctrica'. Sudrià explica que la societat ha esdeveningut intolerant en situacions en les que no té subministre elèctric. I això comporta que la percepció social de la falta de subministre sigui viscuda amb angoixa. 'Hi ha la percepció social que si no tenim subministre elèctric durant una estona al dia, el subministrament és insegur o vulnerable'. En la societat digital, segons Sudrià, la percepció de seguretat de l'energia depèn de mil·lisegons. Sudrià exposa que 'en els darrers anys s'han produït diverses apagades elèctriques i això es percep com a vulnerabilitat quan les apagades generals s'han produït a l'estiu en sistemes elèctrics sobrecarregats i a prop de la seva capacitat límit'. I continua dient que 'si volem evolucionar cap a una societat sostenible s'ha d'acceptar menys garanties en el subministrament d'energia', ja que 'ens trobem en un sistema que està al límit de la seva capacitat'. 'El sistema elèctric evoluciona cap a una generació dispersa i distribuïda', explica Sudrià, i això fa que 'les actuals infrastructures d'explotació no s'adaptin a les noves situacions, on les actuacions han de ser molt ràpides'. El què succeeix és que el sistema es col·lapsa i cau. 'Les inversions queden superades molt ràpid per l'augment insostenible de la demanda, per això, calen noves formes de gestió del manteniment' segons Antoni Sudrià. 'Cal invertir més, per tal que la xarxa sigui més segura' apunta Sudrià. En opinió de Sudrià, la qüestió és que 'l'energia ha deixat de ser un servei públic, per passar a ser una mercaderia i això ha comportat problemes de seguretat'. I afegeix que 'avui dia els criteris per a la inversió són tansols economicistes, per obtenir el màxim de beneficis' i explica que només s'inverteix per aquelles energies que se sap de segur que donen beneficis ràpids. 'El problema és que el sistema ja està sobrecarregat', recalca Sudrià. L'oposició social a l'establiment de noves infrastructures que serveixin per a la generació, tranformació i transport de l'energia, dificulten l'adaptació del sistema energètic a la creixent demanda. I aquesta és una de les causes de la congestió i vulnerabilitat, comenta Antoni Sudrià. Un altre dels problemes és que cada cop hi ha més dificultats per trobar personal especialitzat en les àrees tècniques i de gestió dels sistemes energètics. 'A Catalunya aquest any només es llicenciaran 2 enginyers elèctrics, però malauradament, la manca de personal la trobem en la majoria de països desenvolupats' destaca Sudrià. Respecte a les solucions, Sudrià apunta que 's'han de millorar els sistemes d'emmagatzematge i conversió e l'energia per a poder garantir el canvi del model actual (basat en hidrocarburs) a un model sostenible (basat en recursos naturals). Cal fer pedagogia per arribar a la sostenibilitat, ja que sense energia no som res'. I va afegir que 'la sostenibilitat del sistema implicarà que haguem de renunciar a tenir energia a totes hores, i aprenguem a dosificar-la'. Energia i canvi climàtic 'El risc és una conseqüència de la nostra ignorància. Planifiquem un curs d'acció, però no sabem si les condicions del futur permetran portar-lo a terme. No obstant això, no podem no actuar', afirma Julián Barquín. I exposa que els riscos assoaciats a l'energia són molts. 'La demanda mundial d'energia està creixent, i ho seguirà fent mentre creixi la població i també mentre la majoria de la humanitat que viu en la pobresa segueixi intentant arribar al nivell de vida dels països desenvolupats', contextualitza Barquín. I és que l'increment de la demanda d'energia implica l'increment dels preus dels combustibles fòssils i això pot comportar greus problemes ambientals. Barquín explica que 'dues grans línies d'actuació per evitar els riscos associats al canvi climàtic i a l'increment de la demanda energètica són l'energia nuclear i les energies renovables'. Altres accions en aquest mateix sentit són la 'millora de l'eficiència i l'estalvi energètic, l'increment d'embornals biològics, la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, la captura de CO2'. Barquín exposa que 'la implantació de tecnologies de captura de CO2 alleugereix els problemes derivats del canvi climàtic i els relacionats amb la seguretat de subministrament. Pot tenir riscos ambientals associats al seu emmagatxematge, tot i que ara per ara no es coneixen gaire. S'ha de considerar com una solució transitòria que permeti passar a una economia descarbonitzada'. D'altra banda, segons Barquín, tant les energies renovables com la nuclear portaran pros i contres en el seu ús. Les energies renovables són fonts netes però només es poden desenvolupar a una escala petita, ja que no poden garantir el subministrament a gran escala, perquè vénen de fonts naturals. I l'energia nuclear té a favor que no té emissions de diòxid de carboni, però té en contra la seguretat de les operacions, l'emmagatzematge de residus i la proliferació d'armament nuclear.