Liti, el recurs clau de la mobilitat elèctrica

Michael Tamlin ha dit que és evident que la mobilitat elèctrica "condicionarà una creixent intensitat en l'ús d'aquest recurs, per contrast amb una indústria del liti relativament petita en el passat". Tamlin ha posat damunt la taula les dades de què disposa la seva companyia: hi ha unes reserves estimades de liti de 53 milions de tones i la demanda agregada prevista per al 2030 és de 5 milions de tones.

Actualment una mica menys d'una quarta part de la producció de liti es destina a bateries  la major part és per a la ceràmica i el vidre, però això canviarà amb el vehicle elèctric (VE). Tamlin preveu que, cap al  2030, un 80% de la demanda vindrà de les bateries i en especial del VE "ja que la quantitat de liti que es fa servir per aparells electrònics, com els telèfons mòbils, és molt petita", ha indicat.

La clau és el reciclatge
Michael Tamlin ha explicat que "l'augment de la demanda incentiva l'exploració i la trobada de nous jaciments". Segons les dades de Rincon Lithium, amb la demanda existent a curt termini la producció actual del recurs és adequada però, a llarg termini, caldrà un increment significatiu de la capacitat de produir liti per bateries. Un factor que pot ajudar és l'increment de la capacitat de reciclatge del residu. Tamlin ha apuntat que "el 2025 les bateries de liti reciclades es convertiran en matèries primeres de noves bateries".

L'únic contrapunt a aquesta visió optimista és que, un cop trobat un jaciment, la capacitat plena de producció pot trigar  8 o 9 anys des de que es produeix el descobriment. També cal tenir en compte, segons Tamlin, que "molts jaciments no són rendibles perquè el cost d' explotar-los és superior al rendiment que poden donar". Tamlin no creu que la producció d'aquest recurs clau per a la mobilitat elèctrica es vegi afectada per la inestabilitat política i ha dit que "els governs dels països productors tenen polítiques molt assenyades i positives respecte al tema".

L'aportació de Barcelona a la mobilitat elèctrica
La segona jornada de l'Electric Vehicle Battery Forum també ha comptat amb la presència del regidor de mobilitat de l'ajuntament de Barcelona, Francesc Narváez que ha assenyalat que "l'electromobilitat és un procés que no té aturador i que agrupa un gran nombre de professionals que seran molts més de cara al futur". Narváez ha recordat que "totes les polítiques de mobilitat de Barcelona es pacten amb els agents implicats"  i ha afegit que el desplegament del vehicle elèctric a la ciutat no serà una excepció.

Ha destacat la importància del programa LIVE "en què hi ha administracions,  empreses d'energia, fabricants, universitats i tots aquells agents i organitzacions que tinguin alguna cosa per aportar a la mobilitat elèctrica". Finalment ha subratllat la bona posició de la ciutat de cara al repte de la mobilitat elèctrica pel fet de ser densa, tenir un espai públic ben estructurat i pel fet que "el 70% del parc automobilístic de Barcelona dorm en aparcaments subterranis i això ja pot alimentar de nit la major part del parc".

L'estratègia del govern espanyol
Alfonso Beltrán, director general de l'Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE)  ha explicat a grans trets l'estratègia del govern espanyol en la mobilitat elèctrica. Els objectius són, d'una banda, aconseguir el grau d'eficiència energètica que demana la Unió Europea i, de l'altra, complir amb els compromisos de Kioto pel que fa a les emissions.

Els punts clau per al govern són: promoure la demanda de vehicles elèctrics; estimular la industrialització vinculada a aquest sector i desplegar les infraestructures i la gestió de la demanda de l'energia. De moment la penetració en el mercat es lenta. Segons Beltrán "s'espera 110.000 vehicles elèctrics  el 2014". Pel que fa a la infraestructura, el govern vol que  a finals del 2012 hi hagi 108.000 punts de recàrrega i 70.000 elèctrics i híbrids. Beltrán ha afirmat que "ens interessa més la coherència i solidesa de l'avenç en el desplegament que les xifres concretes".

Beltrán ha dit que hi haurà "més suport públic a l'adquisició de vehicles i a la promoció de la demanda per a flotes urbanes". També es fomentaran acords amb empreses de serveis pels punts de recàrrega; es faran estudi de tarifes; i es desenvoluparà un marc legal específic per a la recàrrega. El director de l'IDAE també s'ha referit a la creació d'un certificat de Ciutat amb Mobilitat Elèctrica per a 145 municipis de més de 50.000 habitants "que reconegui que els processos d'impuls al VE s'han fet d'acord amb uns determinats estàndards de qualitat".

Notícies relacionades:
Vehicle elèctric: una implementació a la recerca de model