El tex limita per primera vegada els plàstics d'un sol ús, obliga els establiments a oferir aigua de l’aixeta als clients, prohibeix els cosmètics i detergents que continguin microplàstics afegits i la destrucció d'excedents no venuts de productes no peribles, com ara tèxtils, joguines, aparells elèctrics, etc. La nova norma també estableix objectius concrets pel que fa a les mesures de prevenció en la política de residus i fixa objectius més ambiciosos de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals, i entre d’altres, habilita les comunitats autònomes a articular un mercat per la reutilització de substàncies o objectes, com a impuls de l’economia circular.
Per tal d'impulsar una economia circular i baixa en carboni a Espanya, aquest text revisa l'actual normativa de residus i sòls contaminats per complir amb els nous objectius establerts en les directives comunitàries del Paquet d'Economia Circular, així com amb els derivats de la directiva de plàstics d'un sol ús. Després d'aquesta primera aprovació per part de Consell de Ministres, l'avantprojecte de Llei s'inicia el tràmit d'informació pública, així com els restants processos de consulta i participació preceptius.
El text persegueix dos objectius fonamentals: un de general d'establir mesures destinades a protegir el medi ambient i la salut humana, mitjançant la prevenció i reducció de la generació de residus i dels seus impactes adversos en el medi ambient, i mitjançant la reducció de l'impacte global de l'ús dels recursos i la millora de la seva eficiència; i un altre específic, aplicable a determinats productes de plàstic per prevenir i reduir el seu impacte en el medi ambient, en particular el medi aquàtic, i en la salut humana.
Limitacions als plàstics d'un sol ús
Per ajudar a aquesta finalitat, l'avantprojecte transposa els objectius previstos tant en la directiva de residus de 2018 com en la de plàstics d'un sol ús. En relació a aquests últims, per primera vegada la legislació espanyola, recull limitacions a determinats plàstics d'un sol ús, restringint la introducció en el mercat d'algun d'ells i establint un impost per avançar en la reducció dels envasos de plàstic no reutilitzables.
Aquesta nova figura tributària respon a les recomanacions realitzades per la Comissió Europea, que en nombrosos informes ha assenyalat que Espanya compta amb marge d'actuació en matèria de fiscalitat verda. De fet, segons dades de 2017, Espanya té el cinquè percentatge més baix d'ingressos mediambientals respecte a el PIB de la UE. En concret, els ingressos derivats de la fiscalitat verda van suposar tot just el 1,83% de l'PIB, enfront d'una mitjana de la UE de l'2,40% el 2017.
L'impost especial als envasos de plàstic no reutilitzable serà de caràcter indirecte i recaurà sobre la fabricació, importació o adquisició intracomunitària d'envasos de plàstic no reutilitzables que hagin de ser objecte d'utilització en el mercat espanyol. Es tracta d'un impost similar a què es pretén implantar en altres països del nostre entorn com el Regne Unit o Itàlia.
El tipus impositiu serà de 0,45 euros per quilogram d'envàs. D'acord amb la informació corresponent a l'últim any disponible (2017) sobre la quantitat d'envasos de plàstic que Espanya va posar al mercat, s'estima una recaptació de prop de 724 milions d'euros.
Entre els productes de plàstic d'un sol ús subjectes a reducció hi ha els gots per a begudes, inclosos els seus tapes i taps i els recipients per a aliments, com ara caixes, amb o sense tapa, utilitzats amb la finalitat de contenir aliments que estan destinats al consum immediat, in situ o per emportar; normalment es consumeixen en el propi recipient, o estan a punt per al consum sense cap altra preparació posterior, com cuinar, bullir o escalfar, inclosos els recipients per a aliments utilitzats per menjar ràpid o altres aliments llestos per al consum immediat.
Per a aquests productes s'ha d'aconseguir en 2026 una reducció del 50% en la seva comercialització, pel que fa a 2022; i el 2030, aquesta reducció ha de ser del 70%, també pel que fa a 2022. Per complir amb aquests objectius, tots els agents implicats en la comercialització han de fomentar l'ús d'alternatives reutilitzables o d'un altre material no plàstic.
En qualsevol cas, a partir de l'1 de gener de 2023, queda prohibida la seva distribució gratuïta, havent de cobrar un preu per cadascun dels productes de plàstic que es lliuri a consumidor, diferenciant en el tiquet de venda.
Límits a la comercialització
Segons el text de l'avantprojecte, a partir de el 3 de juliol de 2021, quedaria prohibida la introducció en el mercat dels següents productes: bastonets de cotó, excepte si entren en l'àmbit dels productes sanitaris; coberts (forquilles, ganivets, culleres, escuradents); plats; palletes i agitadors de begudes; palets destinats a subjectar i anar units a globus, amb excepció dels globus per a usos i aplicacions industrials i professionals que no es distribueixen als consumidors, inclosos els mecanismes d'aquests palets; els recipients i gots per a aliments i begudes fets de poliestirè expandit, inclosos els seus tapes i taps.
Així mateix es prohibeix qualsevol producte de plàstic fabricat amb plàstic oxodegradable i l'ús de cosmètics i detergents que continguin microplàstics afegits intencionadament.
A més, l'avantprojecte recull requisits de disseny (per exemple, tapes i taps que romanguin units al recipient o ampolles PET amb un 25-30% de plàstic reciclat) i obligació de marcat per una sèrie de productes, així com mesures de conscienciació per informar als consumidors per tal de reduir l'abandonament d'escombraries.
En relació a les ampolles de plàstic es regulen objectius de recollida separada en dos horitzons temporals: el 2025 s'han de recollir separadament el 77% en pes respecte a l'introduït al mercat, augmentant a el 90% en 2029.
Prevenció a la generació de residus
Amb la finalitat de trencar el vincle entre el creixement econòmic i els impactes sobre la salut humana i el medi ambient associats a la generació de residus, la norma dóna un paper protagonista a les mesures de prevenció en la política de residus, mitjançant la inclusió d’objectius concrets i quantificables. El calendari per reduir el pes dels residus produïts, que s'afegeix al vigent del 10% el 2020, és el següent: en 2025, un 13%, i el 2030, un 15%, en tots els casos respecte als generats en 2010.
Malbaratament alimentari
Així mateix, i per lluitar contra el malbaratament alimentari, la proposta normativa inclou mesures per reduir els residus alimentaris, i es preveu algunes mesures específiques adreçades a les indústries alimentàries, les empreses de distribució i de restauració col·lectiva. A més, s'insta a les administracions competents a prendre mesures per frenar la generació d'escombraries dispersa en el medi marí com a contribució a l'objectiu de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides consistent en prevenir i reduir considerablement la contaminació marina de tot tipus.
Per allargar la vida útil dels productes i combatre l'anomenada obsolescència programada, el text recull que caldrà fomentar el disseny, la fabricació i l'ús de productes que siguin eficients en l'ús de recursos, duradors, reparables, reutilitzables i actualitzables; i la reutilització dels productes i la implantació de sistemes que promoguin activitats de reparació i reutilització i en particular per als aparells elèctrics i electrònics, tèxtils i mobles, envasos i materials i productes de construcció.
Preferència per l'aigua no envasada
A l'objecte de reduir el consum d'envasos, les administracions públiques han d'adoptar les mesures necessàries per reduir el consum d'aigua embotellada a les seves dependències, entre d'altres, mitjançant el foment de fonts d'aigua potable en condicions que garanteixin la higiene i la seguretat alimentària, subministrant aigua en envasos reutilitzables, sense perjudici que en els centres sanitaris i educatius es permeti la comercialització en envasos d'un sol ús.
En els establiments de el sector de l'hostaleria i restauració s'haurà de oferir sempre als consumidors, clients o usuaris dels seus serveis, la possibilitat de consum d'aigua no envasada de manera gratuïta i complementària a l'oferta d'ell mateix establiment sempre que l'ajuntament o l'empresa subministradora d'aigua garanteixi que és apta per al consum humà i que, per tant, presenta les condicions sanitàries exigibles.
També en l'àmbit de la prevenció, queda prohibida a partir de 2021 la destrucció d'excedents no venuts de productes no peribles, com ara tèxtils, joguines, aparells elèctrics, entre altres, llevat que aquests productes hagin de destruir-se d'acord amb una altra normativa.
Reutilització i reciclatge
Pel que fa a la resta de residus, el text marca els objectius i mesures per fomentar la preparació per a la reutilització i el reciclatge fixant un calendari d'implantació per a noves recollides separades: bioresidus, el calendari s'avança a 31 de desembre de 2021 per als municipis de més de 5.000 habitants i a 31 de desembre de 2023 per a la resta; i tèxtils, olis de cuina usats i residus domèstics perillosos, abans de 31 de desembre de 2024.
Així mateix fixa objectius més ambiciosos de preparació per a la reutilització i reciclatge de residus municipals: el 2025, el 55% respecte dels residus municipals generats; el 2030, el 60%, i el 2035, el 65%. I regula l'eliminació dels residus, que s'ha de dur a terme de manera segura, i en el cas de el dipòsit en abocador, després d'haver estat sotmesos els residus a un tractament previ.
Impuls a l'economia circular
Es tracta de gestionar els residus adequadament, però també d'utilitzar aquests residus com a recursos per a generar altres productes o substàncies afavorint així el pas d'una economia lineal (produir-consumir-llençar) a una circular on es aposta per un sistema respectuós amb el medi ambient i basat en la prevenció, la reutilització, reparació i reciclatge. Aquest model permet estendre la vida útil dels productes i dotar-los d'una segona vida i la recuperació de materials.
En aquest sentit, l'avantprojecte de Llei determina clarament quan un residu pot ser emprat de nou i estableix dues categories: residus que són, en realitat, un recurs per tornar a fabricar el mateix producte, com el vidre triturat que s'obté després triturar els residus del vidre i es converteix en un nou producte per a la indústria vidriera; o quan es converteix en un subproducte -producte secundari derivat de processos industrials-, com és el cas dels residus generats de la indústria alimentària que es fan servir per a la fabricació de pinsos). El text habilita les comunitats autònomes a aplicar-lo en els seus territoris, el que afavorirà l'existència d'un mercat o una demanda per a aquestes substàncies o objectes.
