L'OMS recomana límits més estrictes per la contaminació de l'aire

Font: OMS

23/09/2021 - 10:31

L'Organització Mundial de la Salut acaba de presentar la guia amb les noves directrius globals de la qualitat de l’aire amb l'objectiu de salvar milions de vides de la contaminació atmosfèrica. La contaminació atmosfèrica és una de les amenaces ambientals més grans per a la salut humana, junt amb el canvi climàtic.

Les noves directrius globals de qualitat de l’aire (AQG) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ofereixen proves clares dels danys que la contaminació de l’aire provoquen en la salut de les persones, fins i tot en concentracions més baixes del que es coneixia fins ara. Les directrius recomanen nous nivells de qualitat de l'aire per protegir la salut de les poblacions, reduint els nivells de contaminants clau de l'aire, alguns dels quals també contribueixen al canvi climàtic.

Des de l’última actualització mundial de l’OMS del 2005, hi ha hagut un augment notable de proves que mostren com la contaminació de l’aire afecta diferents aspectes de la salut. Per aquest motiu, i després d’una revisió sistemàtica de l’evidència acumulada, l’OMS ha ajustat gairebé tots els nivells d’AQGs cap avall, advertint que superar els nous nivells de directrius de qualitat de l’aire s’associa amb riscos significatius per a la salut. Alhora, donar copliment a aquests criteris podria salvar milions de vides.

Cada any, s’estima que l’exposició a la contaminació de l’aire provoca 7 milions de morts prematures i provoca la pèrdua de milions d’anys de vida més saludables. En nens, això podria incloure una reducció del creixement i la funció pulmonar, infeccions respiratòries i asma agreujat. En adults, les malalties isquèmiques del cor i l’ictus són les causes més freqüents de mort prematura atribuïbles a la contaminació de l’aire exterior i també s’estan produint proves d’altres efectes com la diabetis i les afeccions neurodegeneratives. Això posa la càrrega de la malaltia atribuïble a la contaminació atmosfèrica a l’igual que altres riscos mundials importants per a la salut, com la dieta poc saludable i el tabaquisme.

La contaminació atmosfèrica és una de les amenaces ambientals més grans per a la salut humana, junt amb el canvi climàtic. La millora de la qualitat de l’aire pot millorar els esforços de mitigació del canvi climàtic, mentre que la reducció d’emissions al seu torn millorarà la qualitat de l’aire. En intentar assolir aquests nivells directrius, els països protegiran la salut i mitigaran el canvi climàtic global.

Les noves directrius de l'OMS recomanen nivells de qualitat de l'aire per a 6 contaminants, on l'evidència ha avançat més sobre els efectes de l'exposició sobre la salut. Quan s’actua contra aquests anomenats contaminants clàssics: partícules (PM), ozó (O₃), diòxid de nitrogen (NO₂) diòxid de sofre (SO₂) i monòxid de carboni (CO), també té un impacte en altres contaminants perjudicials.

Els riscos per a la salut associats a partícules iguals o inferiors a 10 i 2,5 micres (µm) de diàmetre (PM₁₀ i PM₂ . ₅, respectivament) són de particular rellevància per a la salut pública. Tots dos PM₂ . ₅ i PM₁₀ són capaços de penetrar profundament als pulmons, però PM₂ . ₅ fins i tot pot entrar al torrent sanguini, provocant principalment impactes cardiovasculars i respiratoris, i també afectant altres òrgans. El PM es genera principalment per la combustió de combustible en diferents sectors, inclosos el transport, l’energia, les llars, la indústria i l’agricultura. El 2013, la contaminació de l'aire lliure i les partícules van ser classificades com a cancerígenes per l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) de l'OMS.

Les directrius també destaquen les bones pràctiques per al maneig de certs tipus de partícules (per exemple, carboni negre / carboni elemental, partícules ultrafines, partícules originades per tempestes de sorra i pols) per a les quals actualment no hi ha proves quantitatives suficients per establir els nivells directrius de qualitat de l’aire . S’apliquen a entorns exteriors i interiors a nivell mundial i cobreixen tots els paràmetres.

"La contaminació atmosfèrica és una amenaça per a la salut a tots els països, però afecta més les persones dels països amb ingressos baixos i mitjans", segons ha explicar el director general de l'OMS, el doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus. “Les noves Guies de qualitat de l'aire de l'OMS són una eina pràctica i basada en l'evidència per millorar la qualitat de l'aire de la qual depèn tota la vida. Exhorto tots els països i tots aquells que lluiten per protegir el nostre medi ambient perquè els facin servir per reduir el patiment i salvar vides ".

 

Una càrrega de malaltia desigual

Les disparitats en l’exposició a la contaminació atmosfèrica augmenten a tot el món, sobretot perquè els països amb ingressos baixos i mitjans experimenten nivells creixents de contaminació atmosfèrica a causa de la urbanització a gran escala i el desenvolupament econòmic que s’ha basat en gran mesura en la crema de combustibles fòssils.

"Anualment, l'OMS calcula que milions de morts són causades pels efectes de la contaminació de l'aire, principalment per malalties no transmissibles. L’aire net hauria de ser un dret humà fonamental i una condició necessària per a societats sanes i productives. No obstant això, malgrat algunes millores en la qualitat de l'aire en les últimes tres dècades, milions de persones continuen morint prematurament, afectant sovint a les poblacions més vulnerables i marginades ", segons el Dr. Hans Henri P. Kluge, director regional de l'OMS per a Europa. “Sabem la magnitud del problema i sabem com solucionar-lo. Aquestes directrius actualitzades proporcionen als responsables polítics proves sòlides i l'eina necessària per fer front a aquesta càrrega sanitària a llarg termini ".

Només les avaluacions mundials de la contaminació de l’ambient suggereixen la pèrdua de centenars de milions d’anys de vida saludables, amb la càrrega de malaltia atribuïble més gran que es veu als països amb ingressos baixos i mitjans. Com més exposats a la contaminació de l’aire, major serà l’impacte en la salut, especialment en persones amb afeccions cròniques (com asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica i malalties del cor), així com en persones grans, nens i dones embarassades.

El 2019, més del 90% de la població mundial vivia en zones on les concentracions van superar les directrius de la qualitat de l'aire de l'OMS del 2005 per a l'exposició a llarg termini a PM₂ . ₅. Els països amb fortes millores de la qualitat de l’aire impulsades per polítiques han vist sovint una reducció marcada de la contaminació de l’aire, mentre que les disminucions dels darrers 30 anys es van notar menys a les regions amb una qualitat de l’aire ja bona.

 

El camí per assolir els nivells recomanats de qualitat de l’aire

L'objectiu de la directriu és que tots els països assoleixin els nivells recomanats de qualitat de l'aire. Conscient que aquesta serà una tasca difícil per a molts països i regions que lluiten amb alts nivells de contaminació atmosfèrica, l’OMS ha proposat objectius provisionals per facilitar la millora gradual de la qualitat de l’aire i, per tant, beneficis per a la salut graduals, però significatius, per a la població.

Gairebé el 80% de les defuncions relacionades amb PM₂ . ₅ es podria evitar al món si els nivells actuals de contaminació atmosfèrica es reduïssin als proposats a la directriu actualitzada, segons un ràpid anàlisi d'escenaris realitzat per l'OMS. Al mateix temps, l’assoliment d’objectius provisionals es traduiria en la reducció de la càrrega de la malaltia, dels quals el major benefici s’observaria en països amb altes concentracions de partícules fines (PM₂ . ₅) i grans poblacions.


 

Categories: 

Relacionats

Entrevista
Xavier Querol és professor d’investigació a l’IDAEA-CSIC

Xavier Querol ens parla de les morts prematures per la contaminació de l’aire que respirem i ens proposa algunes mesures per pal·liar la situació de forma urgent.

 
Notícia
Especial Congrés de Qualitat de l'Aire

La segona jornada del Congrés de Qualitat de l'Aire reivindica més mesures, informació acurada i posar la ciutadania al centre.
Notícia

La presentació de la Declaració Futur sense Tòxics, impulsada per Rezero i amb més de setanta adhesions de professionals dels àmbits de la recerca i de la salut, obté una àmplia repercussió mediàtica.

Butlletí