Sostenible.cat
La justícia ambiental juntament amb els conflictes generats per l'aigua, el petroli i la pol·lució han estat els temes principals de la conferència internacional organitzada per l'ICTA-UAB, aquest 2 i 3 de juliol. L'auditori La Casa del Mar, a Barcelona ha acollit a antropòlegs, geògrafs i economistes de tot el mon especialitzats en conflictes mediambientals, per reflexionar sobre com el canvi climàtic i els canvis ecològics, juntament amb la crisi econòmica, estan intensificant els conflictes per l'accés i la utilització dels recursos naturals als països desenvolupats i en vies de desenvolupament.
Louis Lemkow, director de l'ICTA, ha donat la benvinguda als assistents i ha posat de relleu la multidisciplinarietat d'esforços necessaris per vèncer els conflictes ambientals. "Els conflictes mediambientals estan relacionats explícitament amb la política i l'economia i estan proliferant relativament, a mesura que la crisi econòmica avança", ha destacat. Més tard, Joan Martínez-Alier, economista i membre de l'ICTA-UAB, ha subratllat la importància d'ensenyar i aprendre economia i política ecològica i treballar de la mà de les ONG per tal d'equilibrar la balança de justícia mediambiental. "El concepte de sostenibilitat no existia 30 anys enrere i ara és una assignatura cabdal", ha remarcat.
La conferència s'ha dividit en cinc blocs: justícia ambiental; polítiques de canvi ambiental; conflictes de l'aigua; illes, desastres i justícia, i petroli, guerra, contaminació i malbaratament.
"Els lligams de les antigues colònies amb els països del primer món en termes ambientals i econòmics fan que pensem en la manca de justícia ambiental"
Com es quantifica l'intercanvi desigual? "Intercanviem valors a través del preu, però necessitaríem una mètrica diferent que el diner per avaluar realitats com l'energia, els danys mediambientals o el temps de treball", ha puntualitzat l'antropòleg Alf Hornborg, professor d'Ecologia Humana a la Universitat de Lund. Per il·lustrar la manca de justícia ambiental, Hornborg ha posat un exemple: "Al segle XV, al Perú, hi havia un intercanvi desigual en termes agrícoles, en la redistribució del blat de moro. Els agricultors conreaven el blat de moro per als senyors i aquests els pagaven amb cervesa de blat, la chicha. Se sap que la quantitat de blat de moro que els agricultors extreien i la que rebien a canvi en forma de cervesa (blat utilitzat per fer la chicha) no era la mateixa, perquè per fer cervesa de blat de moro es necessita una quantitat menor que la que serveix per alimentar una persona. Aquí ja hi havia intercanvi desigual".
Hornborg ha explicat que, avui dia, és molt difícil demostrar els intercanvis desiguals que existeixen, però això no vol dir que hagin desaparegut. I els lligams de les antigues colònies amb els països del primer món en termes ambientals i econòmics fan que pensem en la manca de justícia ambiental. "La finalitat de les guerres angleses en temps passats, eren l'apropiació de territoris nous; però les guerres actuals tenen lloc per apropiar-se de l'energia de països concrets. La guerra de l'Irak es va fer per apropiar-se de petroli".
"Les persones en atur, amb pocs diners estan exposades més fàcilment a la pol·lució i aquesta exclusió afecta, majoritàriament a dones i a nens
Tamara Steger, directora del programa de Justícia Ambiental del Departament de Ciències Ambientals i Política de la CEU (Central European University), va posar èmfasi en el concepte d'exclusió, relacionant el concepte amb la justícia ambiental. "Un exemple d'injustícia ambiental és l'elevat preu dels trens per a desplaçar-se en llargues distàncies. Si l'avió és més barat que el tren, i hi ha gent que té poc poder adquisitiu però vol viatjar, agafarà l'avió abans que el tren, malgrat que contamini més". Steger ha destacat que "no només som responsables del que fem de manera individual, sinó també de manera comunitària i a nivell social" i ha remarcat que "la presa de decisions per actuar de manera respectuosament ambiental, ha de ser tinguda en compte valorant factors econòmics i polítics". Steger ha recordat que "la justícia mediambiental és quan els recursos del medi es distribueixen de manera igualitària".
Tamara Steger ha estudiat les desigualtats ambientals a l'assentament romanès de Fakulteta a la ciutat de Sofia (Bulgària). "Les persones en atur, amb pocs diners estan exposades més fàcilment a la pol·lució i aquesta exclusió afecta, majoritàriament a dones i a nens per sota dels cinc anys", i ha afegit que "la desigualtat i la pobresa es manifesten en la distribució dels recursos ambientals, com és l'aigua". L'assentament de Fakulteta no té un sanejament adequat, no disposa d'un accés a l'electricitat oportú i disposa de cases precàries, situades just al costat d'un abocador.
"El creixement econòmic té un preu, i aquest preu es paga amb la salut"
És obvi que la degradació del medi ambient afecta la nostra salut. Stefania Barca, investigadora especialista en Economia Històrica de la Universitat de Coimbra, ha analitzat els denominats ‘paisatges del petroli', observant la situació paradigmàtica de Manfredonia, ciutat que viu de la pesca i del negoci de les plantes petroquímiques. "La natura i el treball s'han incorporat al capital com a materies primeres explotades de manera insostenible", ha explicat Barca. La societat passa per un moment contradictori avaluant els conceptes ‘progrés' i ‘devastació'. "La classe treballadora de la ciutat ha estat activa defensant l'entorn i el medi ambient". Segons Barca "No hauríem de separar treball de medi ambient", perquè són termes que estan estretament relacionats i que s'afecten l'un a l'altre. Barca ha fet una darrera reflexió: "el creixement economic té un preu, i aquest preu es paga amb la salut". Marco Armiero, membre de l'ICTA-UAB, ha coincidit amb Barca dient que "l'oncologia ha trobat relacions entre els abocadors il·legals i certs tipus de tumors". Armiero ha parlat del problema de les escombraries a Itàlia i va concloure: "Conflictes com el de les escombraries a Itàlia han de poder donar lloc a alternatives possibles" i ha afegit que "ens hauríem de permetre veure la natura com una matèria poderosa".
Aquest congrés internacional ha reunit investigadors de la Universitat de Lund, de la Central European University (CEU), de Institut d'Ecologia Social de Viena, de l'escola de medi ambient i desenvolupament de la Universitat de Manchester i de Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, de la UAB, juntament amb experts de la UPC i de la Universitat de Coimbra. A l'acte també hi han assistit estudiants de doctorat i mestratge d'arreu d'Europa, que formen part del Programa Intensiu Erasmus 2010 que organitza l'ICTA-UAB del 27 de juny al 10 de juliol.
