20/09/2004 - 00:00
El Departament de Medi Ambient i Habitatge prioritzarà la restauració i la millora ambiental dels marges del riu Llobregat des del pont del Diable a Martorell fins a la seva desembocadura al Prat de Llobregat. Aquests darrers 30 quilòmetres del riu Llobregat s'han vist afectats, els darrers anys, per les infraestructures de la Nacional A-II i les previstes amb la Línia d'Alta Velocitat, TGV.
L'objectiu principal del projecte de restauració dels marges del riu Llobregat és afavorir que el riu pugui funcionar com a corredor biològic i conservar els seus valors naturals i la seva biodiversitat. Per assolir aquest objectiu s'ha de treballar en les línies següents:
> La creació de les condicions hidràuliques acceptables per al manteniment del medi aquàtic.
> L'estabilització de la llera i la possibilitat del creixement de la vegetació de ribera compatible amb la freqüència d'avingudes i inundacions pròpies del riu.
> L'establiment de la continuïtat en la recuperació de la vegetació del riu i dels seus marges que en faciliti el funcionament com a corredor.
> La recreació de diferents ambients de vegetació de ribera segons les característiques topogràfiques, la qualitat del sòl i les incidències de les avingudes.
> La creació de les condicions de connexió del riu amb les rieres que hi desemboquen procedents de la serra de l'Ordal i de Collserola;
> El foment de l'ús social del riu amb èmfasi en els aspectes paisatgístics i ecològics, considerant el riu com a eix integrador de les poblacions més pròximes.
Destaquen en aquest projecte de millora i restauració dels marges del riu Llobregat, pel seu interès natural, la recuperació de la vegetació autòctona de ribera i l'afavoriment i protecció dels dormidors de corbs marins (Phalacrocorax carbo) al congost de Martorell, les colònies d'abellerols, l'oreneta de ribera i el blauet als talussos sorrencs, la cria d'ocells aquàtics a les platges de còdols o de sorra com el corriol petit (Charadrius dubius), la xivitona (Actitis hypoleucos) i els cames llargues (H. himantopus), entre d'altres.
Altres activitats de restauració importants són la reducció dels impactes visuals de les esculleres emprant salzes arbustius, com ja s'ha fet amb èxit a Sant Andreu de la Barca o Molins de Rei; la retirada dels abocaments de residus sòlids; la substitució de la vegetació al·lòctona com acàcies, eucaliptus, ailants i canya per vegetació de ribera; i la creació i restauració d'aiguamolls i basses de recàrrega com la del meandre de Ca n'Alabareda a Castellbisbal, els aiguamolls de Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts i la recreació d'un antic meandre a Sant Boi, i la restauració de les basses de recàrrega de Pallejà.
Per poder realitzar aquestes millores, caldran més de 27 milions d'euros. Per assolir aquesta xifra, el Departament de Medi Ambient i Habitatge emprarà fons europeus i està negociant amb el Ministeri de Foment en els termes establerts en el Protocol de cooperació entre el Ministeri de Foment, la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i els ajuntaments de Sant Boi, el Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat per al desenvolupament d'infraestructures ferroviàries d'Alta Velocitat.
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge.
