Font: UICN
Un nou informe de UICN, publicat aquest 27 d'octubre, revela que unes 229.000 tones de plàstic s'aboquen a la mar Mediterrània cada any, l'equivalent a més de 500 contenidors de transport al dia. A menys que es prenguin mesures significatives per abordar la mala gestió dels residus, principal causa d'aquests abocaments, aquesta xifra serà el doble com a mínim al 2040.
Basat en una compilació de dades d'estudis de camp i utilitzant la metodologia de la petjada de plàstic marí de UICN, l'informe "Mare Plasticum: El Mediterráneo", elaborada en col·laboració amb l'organització Environmental Action (EA), estima els fluxos de plàstic de 33 països de la conca de la Mediterrània. Troba que els macroplàstics resultants de residus mal gestionats constitueixen el 94% del total dels abocaments de plàstic. Una vegada que el plàstic arriba a la mar es diposita en la seva major part en els sediments en forma de microplàstics (partícules de menys de 5 mm). L'informe estima que més d'un milió de tones de plàstic s'han acumulat al Mar Mediterrani.
"La contaminació per plàstics pot causar danys a llarg termini als ecosistemes terrestres i marins i a la biodiversitat. Els animals marins es poden enredar o empassar-se les deixalles plàstiques, i finalment acabar morint d'esgotament i inanició. A més, els plàstics alliberen al medi ambient substàncies químiques com suavitzants o 'retardants' de flama, que poden ser perjudicials tant per als ecosistemes com per a la salut humana, especialment en un mar semitancat com és la Mediterrània. Tal com deixa clar aquest informe, les mesures actuals i previstes no són suficients per reduir els abocaments de plàstic i evitar aquests impactes ", ha comentat Minna Epps, directora de el Programa Mundial Marí i Polar de UICN.
Segons l'informe, Egipte (al voltant de 74.000 tones / any), Itàlia (34.000 tones / any) i Turquia (24.000 tones / any) són els països amb les taxes més altes d'abocaments de plàstic a la Mediterrània, degut principalment a les grans quantitats de residus mal gestionats i a les grans poblacions costaneres. No obstant això, per càpita, Montenegro (8 kg / any / persona), Albània, Bòsnia i Hercegovina i Macedònia del Nord (cadascun d'ells amb una contribució estimada de 3 kg / any / persona) tenen els nivells més alts d'abocaments.
Per als microplàsticos primaris - plàstics que entren en els oceans en forma de petites partícules, en oposició als residus plàstics més grans que es degraden en l'aigua - l'abocament de plàstics a la Mediterrània s'estima en 13.000 tones a l'any. La pols dels pneumàtics és la major font d'aquests abocaments (53%), seguit dels tèxtils (33%), les microesferes de cosmètics (12%), i la producció de pèl·lets (2%).
Sobre la base d'un augment anual projectat del 4% en la producció mundial de plàstics, l'informe exposa diferents escenaris d'abocaments i avalua les mesures clau que podrien contribuir a reduir els fluxos de plàstics a la Mediterrània en els propers 20 anys. Es conclou que, en un escenari de continuïtat, els abocaments anuals arribaran a les 500.000 tones anuals en 2040, i se subratlla que es requeriran intervencions ambicioses més enllà dels compromisos actuals per reduir la contaminació de plàstics al mar.
"Els governs, el sector privat, les institucions de recerca, i altres indústries i consumidors han de treballar en col·laboració per redissenyar processos i cadenes de subministrament, invertir en innovació i adoptar patrons de consum sostenibles i millors pràctiques de gestió de residus per tancar "l'aixeta de plàstic"", ha destacat Antonio Troya, director de el Centre de Cooperació de la Mediterrània de UICN.
L'informe assenyala que millorar la gestió dels residus, començant per la recollida de residus, té el major potencial per reduir la contaminació de plàstics amb el temps. A més, l'estudi conclou que es podrien evitar més de 50.000 tones d'abocaments de plàstic a la Mediterrània cada any si es millorés la gestió dels residus només en les 100 principals ciutats que més contribueixen, d'acord amb les normes de millors pràctiques mundials. A més, l'informe destaca que les prohibicions poden ser intervencions eficaces si s'apliquen àmpliament; per exemple, s'estima que una prohibició mundial de les bosses de plàstic a la conca reduiria encara més els abocaments de plàstics en unes 50.000 tones a l'any.
La contaminació de plàstics és perjudicial per a la fauna marina, pot portar per exemple a la mort per inanició quan s'ingereix. També es creu que s'acumula a la xarxa alimentària, amb impactes potencialment negatius en la salut humana.
Aquest informe és part d'una sèrie de publicacions del programa de la UICN "Tancar l'aixeta del plàstic". La publicació ha estat recolzada per la Fundació MAVA.
La publicació es troba disponible en aquest enllaç.
