Més de cent països firmen la declaració contra la fam i la pobresa a Nova York

113 països han firmat a Nova York una declaració oficial, a hores d'ara oberta a l'adhesió de tots els països que s'hi vulguin afegir, que determina el nou impuls d'una campanya contra la fam al món. Malgrat que iniciatives d'aquesta mena ja han estat assajades en d'altres ocasions -la lluita contra la fam és, de fet, un dels grans Objectius del Mil.lenni, definits per l'ONU-, la iniciativa actual neix amb ànim de servir-se d'accions i polítiques concretes per evitar les inútils adhesions protocolàries que han condemnat accions similars en el passat. La declaració subratlla que la fam amenaça la seguretat global i que si no s'aconsegueix reduir a la meitat les persones que pateixen fam per a l'any 2015... la pau mundial correrà -encara més- perill. El panorama present, però, és certament inquietant i mostra la feina a fer: més de mil milions de persones viuen en condicions de pobresa extrema, amb menys d'un dòlar diari, i més de 840 milions pateixen fam o desnutrició. El resultat? 20.000 persones moren cada dia de fam. La iniciativa presentada a Nova York ha estat el principal fruit de la Trobada de Líders Mundials per la Lluita contra la Fam i la Pobresa, promoguda pel president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, amb el suport de Xile, França i l'estat espanyol. Aquesta trobada, que s'ha fet prèvia a la 59ª assemblea general de les Nacions Unides, ha tingut lloc aquesta setmana. La declaració política amb què s'ha tancat la cimera afirma que l'escàndol més gran que existeix no és que hi hagi fam, sinó que aquesta es mantingui quan hi ha els mitjans per fer-hi front. La iniciativa està dividida en vuit grans mesures -algunes de les quals són voluntàries, però n'hi ha d'altres de vinculants-. Es preveu, tot i que de forma molt limitada i concreta, estudiar algun tipus d'impost sobre els moviments de capital (com la taxa Tobin) o sobre el comerç d'armes. També es proposa facilitar el finançament internacional i donar suport actiu als fons ètics i a la lluita contra l'evasió fiscal. La gran incertesa que ha d'afrontar aquesta iniciativa surt de la pregunta: d'on sortiran els 50.000 milions de dòlars addicionals que es necessiten a l'any per assolir els objectius de desenvolupament? De moment, José Luís Rodríguez Zapatero ha recordat el compromís del seu govern de duplicar l'import de l'ajuda espanyola, del 0,3% del PIB al 0,5%. L'objectiu? el 0,7%.