Missatge del director general de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial del Medi

El 5 de juny celebrem el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1972. I és per a la UNESCO un motiu de gran satisfacció que el tema escollit per al Dia Mundial del Medi Ambient 2005 hagi estat 'Les ciutats verdes'. Les ciutats són els ecosistemes més humanitzats però, lamentablement, per a bona part de la seva població, en especial per als pobres que viuen en zones urbanes, també constitueixen un dels llocs més inhumans. La contaminació atmosfèrica i acústica, i la manca d'accés a aigua potable i a espais verds són algunes de les conseqüències negatives d'un desenvolupament urbà no sostenible, que converteix les ciutats en entorns inhòspits. Les dificultats dels habitants de les zones periurbanes dels països en via de desenvolupament, és a dir, de la ciutat informe, són cada vegada més agudes. Les ciutats també contribueixen al deteriorament del medi ambient molt més enllà dels seus propis límits, a causa de la seva demanda de recursos naturals i a l'eliminació de les deixalles. Ara bé, quan es planifiquen i administren com corresponen, les ciutats també ofereixen prosperitat i esperança per als éssers humans, en donar alberg a una fecunda diversitat cultural i biològica. 'Les ciutats verdes' és per tant un tema oportú que la nostra Organització promou activament, en el compliment de les seves tasques en matèria d'educació, cultura, ciència, comunicació i informació. Estem fermament decidits a ajudar els nostres estats membres en la seva recerca d'un desenvolupament urbà sostenible, i això inclou aconseguir els objectius de desenvolupament del mil·lenni i les fites fixades pel Pla d'Aplicació de les Decisions de Johannesburg, és a dir, reduir a la meitat, per a l'any 2015, el percentatge de persones que no tenen accés a aigua potable ni a serveis bàsics de sanejament, i millorar de forma apreciable, abans del 2020, el nivell de vida de com a mínim 100 milions d'habitants dels barris de barraques. Aportem la nostra contribució a una sèrie d'iniciatives, com ara el Decenni Internacional per a l'Acció, 'L'aigua, font de vida', la Dècada de les Nacions Unides de l'Educació per al Desenvolupament Sostenible i programes com el Programa Hidrològic Internacional, el Programa sobre l'Home i la Biosfera, i el programa 'Gestió de les Transformacions Socials'. La UNESCO col·labora amb diverses organitzacions i organismes que tenen cura de qüestions urbanes ambientals, entre ells el PNUMA i el Programa Hàbitat de l'ONU, i hem establert relacions de cooperació amb associacions de ciutats i autoritats locals, com Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), una organització fundada el 2004 després de la fusió de la Unió Internacional d'Autoritats Locals (UIAL), de la Federació Mundial de Ciutats Unides i de Metròpolis. Amb l'objectiu de millorar l'educació dels infants i dels joves en medis urbans, la UNESCO també coopera amb l'Associació Internacional de Ciutats Educadores. Els principals esdeveniments d'aquesta celebració internacional del Dia Mundial del Medi Ambient del 2005 tindran lloc a San Francisco (Califòrnia, Estats Units d'Amèrica). El 1988 els Estats Units van establir la Reserva de la Biosfera del Golden Gate, que avui dia constitueix una associació de 13 àrees protegides en la zona més àmplia de la badia de San Francisco. Si bé totes les reserves de la biosfera comparteixen, és clar, els mateixos objectius -promoure la conservació del medi ambient i el desenvolupament sostenible basats en la participació de la comunitat local-, la reserva de la biosfera de Golden Gate es va singularitzar, quan es va establir, pel fet d'abastar recursos marins, costaners i de muntanyosos adjacents a una gran ciutat, proporcionant a la població de la zona metropolitana de la badia de San Francisco un accés fàcil a l'educació a l'aire lliure i possibilitats d'esbarjo. Des de llavors, altres ciutats han seguit l'exemple i diverses urbs importants i capitals del món, entre les quals Canberra, Ciutat del Cap, Istanbul i Roma, estan estudiant l'aplicació del concepte de reserva de biosfera de la UNESCO. En la reserva de la biosfera del cinturó verd de la ciutat de Sao Paulo, la UNESCO promou la formació de feines ecològiques per a joves pobres de les zones urbanes, en matèries com l'aigua i la gestió de les deixalles, el reciclatge i l'ecoturisme. La UNESCO realitza un actiu programa de gestió integral de les aigües urbanes, insistint en els problemes que es plantegen a les ciutats de països en via de desenvolupament, en col·laboració amb centres regionals de recursos hídrics que treballen sota els auspicis de la nostra Organització. Alguns dels aspectes abordats, d'especial interès per a les 'ciutats verdes' són la gestió racional de les aigües urbanes en diferents climes, l'aplicabilitat de nous mètodes, com el sanejament ecològic, i la millora de l'hàbitat aquàtic urbà. Amb la finalitat de promoure l'educació i la formació d'arquitectes paisatgistes i oferir assistència als municipis que desitgen crear un millor entorn urbà, la Càtedra UNESCO de Paisatge i Medi Ambient a Montreal està elaborant un títol de màster en arquitectura paisatgística en diversos països en via de desenvolupament i facilita als municipis assessorament especialitzat per resoldre problemes relatius al medi ambient i al desenvolupament urbans. En aquest sentit, s'organitzarà un col·loqui internacional per a l'Orient Mitjà el desembre del 2005, a Beirut, sobre el tema 'Viure en paisatges urbans a l'Orient Mitjà'. Tenint en compte la rapidesa del procés d'urbanització mundial, la metàfora del món com un 'veïnatge universal' quedarà aviat substituïda per una altra: la de la 'ciutat mundial'. Per tant, en aquest Dia Mundial del Medi Ambient del 2005, voldria que comencéssim tots plegats a posar les bases de la 'ciutat verda mundial' basada en els principis de democràcia, solidaritat, participació comunitària, diversitat cultural i tolerància, educació, i planificació amb un fonament científic sòlid. Si es basen en aquests principis, les 'ciutats verdes' seran les nostres aliades en la recerca d'un medi ambient no contaminat i, en termes més generals, en la lluita per aconseguir un desenvolupament sostenible en el pla local, regional i mundial. Europa, diners i món local El passat divendres 3 de juny va tenir lloc a les dependències de la Diputació de Barcelona, a l'Escola Industrial. una jornada dedicada a la Política de la Unió Europea (UE) en matèria de medi ambient i d'energia . La jornada, que va ser organitzada per la Direcció de Serveis de Relacions Internacionals i per l'Area de Medi Ambient de la Diputació, va abordar, a través de diverses conferències, la història de la política ambiental comunitària, els canvis que es preparen en el programa LIFE i l'orientació actual de la política energètica. A banda d'aquests temes principals, van sorgir amb força dos elements que van fer de nexe comú de les diferents exposicions: els instruments de finançament i el paper del món local en l'acció de la UE pel medi ambient. Agustí Fernández de Losada, director del Serveis de Relacions Internacionals de la Diputació va fer una presentació de la jornada i va donar la benvinguda als experts tot recordant que els temes ambientals fins i tot quan es tracten des d'institucions estatals o comunitàries sempre acaben tenint incidència a nivell local. Evolució d'una política Acte seguit, va prendre la paraula José Alvarez Díaz, coordinador d'Area de la Subsecretaria del Ministeri del Medi Ambient que va fer un repàs històric molt dens de l'origen i evolució de la política ambiental comunitària, origen que es troba en la conferència d'Estocolm de 1972, promoguda per Nacions Unides i que, en aquella CEE de molts pocs membres, va donar un impuls als primers programes de medi ambient. Alvarez Díaz va dir que en la perspectiva del moment el tema es vivia com 'un autèntic neguit per corregir els danys causats pel desenvolupament' i que hi havia un plantejament defensiu. Entre 1972 i 1992 no es pot parlar amb propietat de política ambiental europea sinó simplement de programes plurianuals. Uns programes que, a banda de les politiques concretes que es puguin desenvolupar, continuen en marxa tot marcant les grans línies, com és el cas del Medi Ambient 2010: el futur és a les nostres mans. És el 1992 que, coincidint de nou amb una altra conferència internacional, la de Rio, el Tractat de Masstricht dóna forma jurídica a la Unió Europea i al mateix temps s'inicia una veritable política de medi ambient on tindrà molta importància el tractament dels residus i que introduirà el principi de 'qui contamina paga', tot i que, segons Alvarez Díaz 'no se'n desenvoluparan encara totes les potencialitats'. El Tractat de Maastricht donarà pas al Tractat d'Amsterdam (1992) que modificarà alguns aspectes de l'anterior i sobretot en un punt molt important que Alvarez Díaz va voler destacar: 'l'article 6 diu que les exigències de protecció del medi ambient s'han d'integrar a totes les polítiques comunitàries' El finançament Alvarez Diaz va recordar que són els estats membres els qui han de finançar les polítiques ambientals. Va recordar que existeixen nombroses vies de finançament per part de la mateixa Unió que venen amb els fons estructurals i els fons de cohesió 'entre d'altres-. En aquest sentit va apuntar que el tema del finançament no està tancat i que està subjecte a la dinàmica i a l'acció d'aquells que poden reclamar-lo. Alvarez Díaz va dir que, en l'àmbit espanyol, la creació de la Red de Autoridades Ambientales, on concorren les administracions central, autònomica i local és una plataforma ideal per debatre les possibilitats d'obtenció del finançament, sempre dins un límit ja que va afirmar que 'complir amb les mínimes obligacions ambientals no dóna dret a més subvencions però sí que en dóna la voluntat de millora i innovació'. Actualment, la Red de Autoridades Ambientales, orienta el seu treball al període 2007-2013 on hi haurà una reestructuració de l'arquitectura dels fons comunitaris, fruit de la recent ampliació de la UE a 25 socis. Aquesta reestructuració, que de moment no és un fet sinó una proposta de la comissió, compta amb algun element d'interès com és el renovat protagonisme del món de les administracions locals i dels àmbits urbans en particular. Un altre element important és la diferenciació entre actuacions ambientals directes (biodiversitat, gestió de l'aigua, riscos naturals) i les indirectes (turisme sostenible, eficiència industrial) molt en l'esperit de transversalitat que en el seu dia va aportar el Tractat d'Amsterdam. En aquest context, complex i canviant, Alvarez Díaz va aportar alguns punts de referència que serveixen d'orientació com, per exemple, el fet que s'estan redactant a Brussel·les unes estratègies temàtiques per rebre finançament que estaran enllestides amb tota probabilitat a finals de 2005. Entre elles, destaca la de medi ambient urbà. I aquí és on entra la capacitat del món local per emmarcar les seves iniciatives 'com l'Agenda 21 i el seu desplegament- en plans sectorials i estratègics que permetran obtenir més recursos econòmics. Segons Alvarez Díaz, 'tot allò que no estigui emmarcat en aquests plans ho tindrà molt difícil per obtenir finançament'. L'expert del Ministeri va reconèixer que més de 200 normes per regular el medi ambient europeu 'és un nombre excessiu' però es va mostrar esperançat amb la capacitat de tirar endavant les polítiques ambientals gràcies a l'existència de fons suficients i la mobilització de persones i institucions per disposar-ne Les possibilitats del programa LIFE Albert Sorrosal, consultor i assistent tècnic del programa LIFE a Espanya i Portugal, va començar amb una dosi d'optimisme i contra l'euroescepticisme creixent d'aquests dies tot fent seva una afirmació de la Comissària de Medi Ambient Margot Wallström que va dir que la política ambiental era una de les que havia tingut més èxit en el marc de la UE. Sorrosal , en una exposició més directa i pragmàtica que el seu antecessor, va convidar al públic a visitar la pàgina http://europa.eu.int/comm/environment/funding/intro_en.htm on es pot trobar tot allò que fa referència a les oportunitats de finançament per temes ambientals en el si de la UE. L'expert en el programa LIFE va afegir per a tots els interessats que s'ha publicat un manual que permet orientar-se en el tema del finançament de cara al període 2007-2013 amb el nom EU Funding for Environment: A handbook for the 2007-2013 programming period. Tot seguit va passar parlar del programa LIFE que teòricament havia d'acabar l'any 2004 però que les autoritats comunitàries van decidir prorrogar. La raó és evitar que es produís un buit legal entre el final anteriorment previst i la introducció de les perspectives financeres del nou LIFE. La prorroga del vell LIFE s'estén durant els anys 2005 i 2006 però ja incorpora algunes novetats remarcables com el fet de primar els projectes transnacionals i la disponibilitat de 300 milions d'euros. Els àmbits d'intervenció són, entre d'altres, ordenació del territori, gestió d'aigües, reducció de l'impacte ambiental de les activitats econòmiques, gestió de residus, molts dels quals de gran rellevància en el món local. La darrera convocatòria per presentar projectes a aquest programa serà en principi el mes de setembre d'enguany. El nou LIFE El programa reformulat 'tot i que encara no ha estat aprovat- es coneix amb el nom de LIFE + i suposa un canvi d'objectiu molt gran respecte a l'anterior ja que se centra en contribuir al desenvolupament, l'aplicació, la supervisió, la divulgació de la política ambiental a la UE. Com a instrument financer, LIFE+ s'orienta a superar els problemes d'implementació de la legislació ambiental i a la millora de l'eficiència en els resultats del mateix programa. A la vegada, promourà un fons per a l'intercanvi de les diferents experiències locals així com el treball en xarxa, una fòrmula sobre la qual els municipis catalans ja disposen d'una àmplia experiència. Algunes de les possibles accions finançables del nou LIFE + seran els estudis, enquestes i desenvolupaments de models i escenaris, el disseny de metodologies de treball i indicadors ambientals, la publicació de guies, la promoció de formació, tallers i reunions, conferències, seminaris, campanyes de sensibilització, accions de demostració. En definitiva tot allò que serveixi a la divulgació. LIFE + succeirà a diversos programes actualment vigents com són: FOREST, FOCUS, programa per a ONG, URBAN i ,naturalment, l'antic LIFE. La idea és que els objectius d'aquests programes passin a ser objectius de LIFE+. Altres canvis suposaran la pèrdua del suport directe a les empreses per a desenvolupament de tencologia ambiental; no hi haurà tampoc inversió directa per a la xarxa Natura 2000 'tret d'algunes actuacions molt concretes dins la xarxa- ni assistència tècnica directa per a tercers països 'Energia Intel·ligent' Aquesta és l'expressió que va fer servir Gonzalo Molina conseller de la Direcció d'Energies Noves i Renovables de la Comissió Europea, que va ser l'encarregat de pronunciar la última conferència de la jornada. Ell mateix va explicar que l'expressió no era conceptualment correcta donat que l'adjectiu intel·ligent només es pot aplicar als humans però amb 'energia intel·ligent' va pretendre cridar l'atenció sobre el fet que no n'hi ha prou amb aconseguir l'eficiència energètica en diferents processos si no va acompanyada d'un consum raonable. Molina va explicar que l'entrada d'un nou comissari encarregat de l'energia ha suposat un canvi de prioritats polítiques pel període 2005-2010 entre les que destaca la promoció de l'eficiència energètica i de les energies renovables, l'impuls a la recerca en aquest camp i la seguretat nuclear. Una estratègia que, ben encaminada, aconseguirà una major competitivitat dels mercats. De fons, el gran objectiu és mantenir la seguretat de l'abastiment energètic, base de la vida i de l'economia europees. Fins ara 'va explicar Molina- s'ha aconseguit mantenir el nivell de la demanda final d'energia de la indústria però en canvi ha continuat augmentant la dels edificis i s'ha disparat la del transport. El balanç no és molt positiu perquè 'en les seves paraules- 's'han fet les accions més fàcils, però queden ara les difícils que no seran possibles sense una nova cultura ciutadana respecte al consum energètic'. De fet el plantejament està molt relacionat amb la nova orientació pedagogico-divulgativa del nou programa LIFE +. La Comissió té algunes estratègies que poden ser aplicades amb un cost baix com, per exemple, convertir la rehabilitació de vivendes en una oportunitat per impulsar millores substancials en l'eficiència energètica dels habitatges. Molina considera que 'donat que el 80% dels ciutadans europeus viuen en ciutats, les autoritats locals hi tenen molt a dir en la introducció progressiva d'aquests canvis. En qualsevol cas, i sense oblidar mai aquest àmbit, Molina va recordar la trama complexa que ha de contribuir a una reducció del consum energètic, en la qual destaquen les eines legislatives i els desenvolupaments tecnològics. El representant de la Comissió va dir que 'els estats membres també han de crear els seus instruments per ajudar a tot aquest procés i que han d'evitar les postures victimistes com dir continuament que la legislació comunitària se'ls imposa' La Comissió té alguns objectius per l'any 2010 com que, aquell any, el 21% de l'electricitat de la UE sigui d'origen renovable o que un 6% dels carburants d'automoció siguin biocombustibles; unes fites sens dubte molt realistes. Diversos programes en marxa com Ecobuildings 'centrat en el consum energètic dels edificis- o CIVITAS ' en el camp del transport- hi han de contribuir. Però un dels canvis que la Comissió més ansia és que els ciutadans passin de ser consumidors passius a estalviadors actius. Koitxiro Matsuura, director general de la UNESCO, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient.