Mobilitat des de l'òptica de les dones

Nou estudi sobre l’ús de la bicicleta i la dimensió de gènere

L’Oficina de la Bicicleta de l’AMB ha realitzat, juntament amb l’Institut Metròpoli, la primera aproximació metropolitana sobre com la dimensió de gènere impacta en l’ús quotidià de la bicicleta. Per aquest motiu, durant l’any 2023 s’han realitzat enquestes a dones ciclistes (516) i no ciclistes (290) que es mouen al territori metropolità, exceptuant la ciutat de Barcelona.

Sabem que, quan la bicicleta no és un mode de transport estès, es presenta un fort biaix de gènere en el seu ús. Aquest fet es confirma a la nostra metròpolis on només el 28% dels desplaçaments metropolitans en bicicleta els fan dones (EMEF 2022).

Així doncs, l’estudi La mobilitat quotidiana en bicicleta a la metròpoli de Barcelona: una mirada des de l’òptica de les dones vol aprofundir en els motius que faciliten l’ús de la bicicleta per part de les dones però també en els motius del no ús, i en conseqüència, la identificació dels principals elements que poden tenir incidència alhora d’afavorir la normalització i la popularitat d’aquest mode de transport ràpid, còmode, efectiu, saludable i sostenible, entre dones metropolitanes.

Principals elements destacats per part de dones ciclistes

L’enquesta mostra com les dones ciclistes metropolitanes fan un ús intensiu de la bicicleta, perquè el 65% l’usen cada dia, esdevenint el seu principal mode de transport quotidià. Alhora, de manera general, la valoració global de l’experiència és positiva (8,6/10), fixant així els desplaçaments d’aquestes dones a la bicicleta.

Amb relació als recorreguts que realitzen, el principal desplaçament registrat és entre diferents municipis (48%) seguit per trajectes entre diferents barris dins del seu municipi (40%). Tanmateix, cal contextualitzar que els desplaçaments de les dones ciclistes en comparació amb els homes ciclistes, són més curts i urbans, tot i que també són més prudents, es registra una velocitat mitjana de la circulació inferior (9,1 km/h vs 6,6 km/h).

D’entre els aspectes als quals les dones que pedalen atorguen més importància, els tres principals elements estan relacionats amb la qualitat de la infraestructura: com la seguretat de la infraestructura ciclista (9,5), l’estat i manteniment d’aquesta infraestructura (9,2) i l’existència d’aparcament segur (9,1).

El principal aspecte negatiu està relacionat amb l’assetjament viari, verbal, gestual o físic; i l'extensió d’aquest en els desplaçaments de les dones en bicicleta: el percentatge de dones que afirma haver-lo patit ascendeix al 35%.

Cal subratllar aquesta darrera dada, ja que afecta negativament la seguretat percebuda tant de les dones ciclistes com de les persones usuàries que presencien aquests comportaments, col·locant així a la bicicleta com un mode que es percep insegur, esdevenint un fre per la incorporació de noves persones usuàries.

Principals elements destacats per part de dones no ciclistes

Com hem dit, per poder apropar la bicicleta a més dones és estrictament necessari conèixer els motius pels quals no la fan servir en els seus desplaçaments quotidians. L’enquesta ens parla que la principal raó és la preferència d’altres mitjans sostenibles, seguida de la distància del recorregut. Destaquem aquesta segona resposta, doncs és habitual que, un cop es realitza un desplaçament en bicicleta, canviï la percepció de la distància, considerant-la més curta o és accessible del que es pensava prèviament.

En tercer lloc apareix la no disposició de bicicleta o el fet de no saber anar en bicicleta o no saber circular en bicicleta. Aquest grup de respostes pot acompanyar-se amb polítiques públiques, com serveis de bicicleta compartida o projectes de formació com biciescoles destinades a dones adultes.

En un lloc més discret, la inseguretat també apareix (por a tenir un accident, por a no saber circular correctament o por a patir assetjament per part d’altres persones usuàries de les vies). A més a més, aquesta percepció d’inseguretat creix amb l’edat, sent les dones de més de 45 anys les que reporten aquesta percepció.

En qualsevol cas, la gran notícia és el marge de canvi: el 48% de les dones no usuàries mostren interès a fer servir la bicicleta de forma recurrent, essent aquest interès més palpable entre les més joves. Si posem el focus en aquest grup de dones que mostren receptivitat al canvi, l’element que més ajudaria a fer aquest pas és la millora de la infraestructura així com la disponibilitat d’aparcament en origen i destinació.

Principals conclusions

Es confirma que la disposició d’una xarxa d’infraestructura pedalable segregada, segura i còmoda és un element clau en la normalització de l’ús de la bicicleta en dones, tant per mantenir-les pedalant com per animar-les a provar-la. És més, semblaria que en el cas metropolità, un cop en són usuàries, la bicicleta esdevé el seu principal mode de transport i, per tant, es dibuixa com una política estratègica sumar dones a la mobilitat en bicicleta.

També resulta cabdal en la fixació d’aquests desplaçaments afavorir estratègies d’aparcament segur, com el sistema Bicibox present a la metròpolis. Segons dades d’aquest servei metropolità, el 34% de les persones usuàries del Bicibox son dones, xifra superior a l’esmentat 28% de dones que fan servir la bicicleta.

Altres mesures per afavorir l’ús de la bicicleta en dones poden ser la creació de serveis de bicicleta pública compartida, com el recentment implantat AMBici, o la disposició d’altres serveis de qualitat com visors de rutes pedalables, informació de qualitat de la xarxa pedalable o el desenvolupament de projectes de formació com biciescoles destinades a dones adultes.

Amb tot, l’objectiu i el repte serà integrar progressivament la dimensió de gènere a les polítiques de promoció i d’impuls de la bicicleta que desenvolupem a l’AMB, treballant per donar resposta a les limitacions identificades.

Més del 60% del passatge a la xarxa de transport públic de TMB són dones 

La majoria del passatge a la xarxa de transport públic de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) són dones i també augmenta el nombre de les professionals dins de l’empresa. En aquest sentit, des de TMB es treballa per garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per raó de sexe i intentar així equilibrar la plantilla, especialment en els àmbits operatius amb llocs de treball tradicionalment masculinitzats.

Per la part d’usuari/a, el perfil que utilitza les xarxes metro i bus de TMB és majoritàriament dona, resident a Barcelona, de fins a 45 anys, que ha cursat estudis secundaris i és treballadora en actiu. Així es desprèn de l’Estudi de Percepció del Client de l’any 2023. Segons aquest estudi, els percentatges de persones usuàries classificades per gènere varien lleugerament depenent del mitjà de transport escollit. Mentre als autobusos un 68% del passatge són dones i un 32% homes, a metro, les dones representen un 60% del total davant del 40% d’homes.

A bus el percentatge de dones és del 68% i a metro el 60%. Les dones també incrementen la seva presència entre el personal de TMB, on gairebé s'ha duplicat el nombre de dones a bus en la darrera dècada 

Les darreres enquestes sobre mobilitat urbana també mostren que les dones són més partidàries del transport públic. Així, segons l’EMEF 2022 (Enquesta de Mobilitat en dia feiner) el 18% opten pel transport públic mentre que en el cas dels homes baixa fins a l’11%.  Aquesta mateixa enquesta mostra que els desplaçaments de les dones estan més relacionats amb les tasques associades a la unitat familiar, mentre que en el cas dels homes la mobilitat es limita més a l’àmbit laboral. I és que el 26,5% dels desplaçaments de les dones són per raons de mobilitat personal ineludible com compres quotidianes, acompanyament de familiars, gestions personals o metges, mentre que en el cas dels homes, aquesta causa de mobilitat cau al 21%.

Impulsem polítiques cap a la igualtat

En paral·lel, la presència femenina també augmenta entre la plantilla pròpia de TMB, en la darrera dècada gairebé s’han duplicat el nombre de dones a bus, passant de les 290 de 2014 a les 525 que hi treballen actualment. En el cas de metro, històricament ha estat més paritari i en la darrera dècada el creixement del nombre de dones ha estat menys pronunciat. La situació a febrer de 2024 de tot TMB, és de 8.922 persones, de les quals 6.920 són homes (77,6%) i 2.002 són dones (22,4%). Tot i ser una empresa amb una major presència masculina, en els darrers anys s’ha posat el focus en l’increment i la potenciació del talent femení amb diferents mesures com les reserves de plaça en el cas de bus. 

En aquest sentit, la presidenta de TMB, Laia Bonet, ha reivindicat "la necessitat de seguir impulsant el talent femení, seguint en la línia dels darrers anys" i ha fet èmfasi en les xifres de la plantilla de l’empresa: “encara no estem en una situació òptima però sí en el bon camí”. De les 4.864 persones que treballen a bus, només 525 són dones (un 11%). Mentre que a metro les xifres es poden considerar més equiparades, també estem lluny de la igualtat: d’una plantilla total de 4.028 persones, 1461 són dones (un 36%).

‘Les dones que ens mouen’

El 8-M Dia Internacional de la Dona, TMB va voler recordar l’impuls que està executant en  les polítiques d'igualtat de la companyia, com mostren les dues convocatòries per ampliar la borsa actual de conductors i conductores dels autobusos de TMB amb una reserva de quota per a dones. En la primera, la xifra de dones es va incrementar en un 21,2%, passant de 297 a 360 conductores. En el segon procés (actualment en curs), s’ha fet una convocatòria per ampliar la borsa actual de conductors i conductores en 350 professionals amb una reserva de quota del 40% per a dones. Aquesta és una de les accions que estableix el Pla d'Igualtat de Bus que té com a objectiu principal assegurar la igualtat de tracte i d’oportunitats i prevenir qualsevol mena de discriminació per raó de gènere que es pugui produir. 

A més d’impulsar el creixement del nombre de ‘dones que ens mouen’, TMB vol homenatjar la plantilla femenina actual amb l’obra artística ‘Les dones que ens mouen’, una intervenció artística a càrrec de la muralista Andrea Michaelsson, que es presentarà aquest migdia i que es podrà veure a la columna del vestíbul secundari de l’estació de metro d’Universitat de l'L2. Amb aquest mural, TMB vol posar en valor la figura de les dones treballadores de l’organització i la diversitat de funcions que hi desenvolupen per poder ser font d’inspiració per a altres dones.

Andrea Michaelsson, més coneguda com a Btoy (Barcelona, 1977), és una artista urbana barcelonina, formada a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC). Ha pintat murals pels carrers de Barcelona i ha exposat la seva obra en diferents ciutats del món, com París, Londres (on ha col·laborat amb l’artista Banksy), Bonn, Bèrgam o Jakarta.

L’autora experimenta amb tècniques plàstiques de caràcter lliure i improvisat (aerosol, pintura...) i també treballa amb la tècnica stencil que parteix de la fotografia. Michaelsson acostuma a pintar les seves obres en parets i superfícies irregulars, afegint restes de pol·lució i anuncis. Els seus personatges claven la seva mirada en l’espectador, són retrats amb una gran càrrega nostàlgica, amb pinzellades plenes de força i color. 

Lluita contra l’assetjament

En la línia de les polítiques de dona i diversitat impulsades per TMB, hi ha un ferm compromís amb la lluita contra l’assetjament sexual i la millora dels espais de la xarxa de transport de TMB com a espais segurs. Per això, la xarxa de metro ja compta amb 3.270 càmeres dins dels trens, amb la previsió que tots en tinguin l'any 2025, a més de les 5.576 càmeres en instal·lacions fixes a la xarxa, fins a tenir a dia d’avui 8.846 càmeres a tot el metro (entre trens i estacions), i seguirà amb la instal·lació d’enllumenat LED, que dobla la mitjana de nivells lumínics actuals (i que és el tipus de llum que recomanen directives europees). Pel que fa a la xarxa d’autobusos, TMB ja ha completat la instal·lació del sistema de videovigilància a la flota d’autobusos amb més de 4.500 càmeres operatives en 1.027 vehicles per millorar la Seguretat de les persones usuàries i optimitzar la gestió del servei.

En aquest compromís, el passat gener es va iniciar una prova pilot d’un nou punt lila contra la violència sexista o LGTBI-fòbica a l’estació de metro de Marina, dinamitzat pel districte de Sant Martí durant les nits de divendres i dissabte, i que se suma a les accions ja impulsades amb la Xarxa Violeta de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet que ha propiciat que a les estacions de metro que donen servei al municipi s’hagin col·locat punts violeta durant els dies d’afluència massiva de passatge, com ara la revetlla de Sant Joan, la festa major, el Rock Fest, etc. 

A més, en el mar del programa educatiu de la companyia, TMB Educa, es desenvolupen accions col·laboratives amb altres empreses i institucions, com el Consorci de la Zona Franca i la Fundació Bertelsmann, per apropar la comunitat educativa a entorns de treball històricament masculinitzats i participant amb dones que amb el seu exemple mostren com han trencat els seus “sostres de vidre”.