Font: Ajuntament de Barcelona
Mobilitat Sostenible. L'emergència sanitària actual suposa un repte per les estratègies de mobilitat de les ciutats. Relatem algunes d'elles en aquesta notícia.
El Covid-19 ha reobert el debat de la mobilitat a les ciutats. La necessitat de mantenir certa distància de seguretat entre persones obliga a plantejar una forma de moure’ns que sigui assequible i saludable per a veïns i veïnes. A Barcelona, un municipi en el que es fan 1,7 milions de desplaçaments diaris, incentivar el vehicle privat no és una opció.
La contaminació de l’aire, tot i reduir-se durant els mesos d’estricte confinament, segueix sent una problemàtica que provoca greus afectacions a la salut. L’any 2018 van morir prematurament a Barcelona 351 persones a causa del contaminant PM2,5 i 169 morts es van vincular al contaminant NO2.
La situació exposada convida a oferir un transport públic suficientment competent en quant a freqüència de pas i abast geogràfic i a incentivar l’ús de la bicicleta. Aquesta conclusió s’ha estès per diverses ciutats europees, que han començat a impulsar mesures en pro de la mobilitat sostenible.
París és un dels municipis que ha respost de forma més contundent a la necessitat de prioritzar la bicicleta. Concretament, es construiran 650 km de carrils bicis en els pròxims mesos i anys, aquesta estratègia, batejada com a Plan Vélo, estava prevista que es finalitzés a l’any 2024, però la irrupció del Coronavirus ha accelerat els terminis. La implementació de vies ciclables anirà en detriment dels espais per aparcament de vehicles, que es reduiran un 72%.
Milà és una altra ciutat que ha apostat per la bicicleta a partir de la implementació del pla Strade Aperte, que proposa l’ampliació de voreres i la construcció de carrils bici al llarg de 35 quilòmetres de la ciutat. D’altra banda, el consistori també planteja reduir la velocitat de diverses vies a 30 km/h.
Berlin, Budapest i Brussel·les són altres ciutats europees que han aprofitat la crisi sanitària per impulsar un canvi de mobilitat basat en donar més espai als vianants i a les bicicletes, així com també en reduir la presència i la velocitat dels vehicles privats. Però, el continent europeu no és l’únic que aposta per la mobilitat sostenible. Bogotà compta amb més de 630 quilòmetres de carrils bici i tal com explica el diari Crític, en les últims mesos més de 150.000 persones han començat a fer servir la bicicleta a la capital colombiana. Nova York és una altra ciutat internacional que se suma a augmentar les seves vies ciclables, concretament es construiran 64 km de carrils bici en els pròxims mesos.
Barcelona també ha impulsat diverses mesures per promoure la mobilitat segura, sostenible i saludable. Una d’elles ha estat l’ampliació tàctica de les voreres d’alguns carrers de la ciutat com Consell de Cent i Via Laietana per tal d’afavorir els desplaçaments a peu respectant la distància de seguretat exigida. D’altra banda, s’ha prohibit l’accés de vehicles motoritzats a diversos trams dels laterals de l’Avinguda Diagonal i la Gran Via, permetent així el pas a vianants i bicicletes al llarg de 12 quilòmetres aproximadament. Una altra mesura dirigida a incentivar els desplaçaments a peu és la creació d’itineraris segurs, això implica fer un canvi d’ús dels carrils de circulació, anteriorment destinats a vehicles motoritzats i actualment dirigits als vianants. En un primer moment es van crear 60 itineraris segurs dels quals se n’han consolidat 34 a petició del veïnat. Entre el 23 de maig i el 29 de juny també es va prohibir la circulació de vehicles motoritzats a 7 grans àmbits de la ciutat durant els caps de setmana.
La bicicleta ha adquirit protagonisme durant els mesos d’emergència sanitària i el consistori ha decidit sumar 29 quilòmetres a la xarxa de carrils bicis existent, que actualment sobrepassa els 200 km. En les pròximes setmanes es construiran els últims 8 d’aquests 29 quilòmetres, que es repartiran entre el carrer Aragó i el Passeig de la Zona Franca. D’altra banda, el servei Bicing ha incorporat 57 estacions noves que ja es troben en funcionament.
Tot i l’augment de les vies ciclables, existeixen plataformes ciutadanes que n’exigeixen més. Concretament, veïns i veïnes reclamen la construcció de carrils bici al Passeig Maragall i al Túnel de la Rovira, entre d’altres.
La xarxa d’autobusos també ha patit variacions arran del Covid-19. Específicament, s’han fet 17 actuacions, 4 nous carrils bus en vies principals i 3 remodelacions d’estacions per tal de millorar els accessos.
La crisi sanitària mundial que estem vivint no ens pot fer oblidar l’estat d’emergència climàtica en el que ens trobem, és per això que les mesures impulsades per apaivagar la problemàtica del Coronavirus han de tenir una visió a llarg termini que permetin plantejar unes ciutats resilients al canvi climàtic i compatibles amb el desenvolupament de les tasques de cura, essencials pel manteniment de la vida.
