Montilla aprofita el lliurament del Premi Margalef per respondre els 'dubtes' de Rajoy

L'acte del lliurament del premi d'Ecologia Ramon Margalef 2007 -concedit al científic nord-americà Harold A. Mooney (veure entrevista, aquí- va servir al President de la Generalitat José Montilla per donar la seva pròpia resposta a les polèmiques declaracions de Rajoy, el passat dilluns 22 d'octubre, sobre el canvi climàtic. Sense citar el dirigent de l'oposició, Montilla va afirmar que posar en dubte aquest fenomen és 'una irresponsabilitat impròpia de qui pretén governar un país' i que 'els dirigents polítics hem de ser capaços de mirar lluny per veure a prop', i que, per tant, no poden fer 'declaracions que porten a la confusió'. Amb aquestes dures paraules, el President de la Generalitat tancava una setmana on un dels principals focus de la polèmica política s'ha centrat al voltant del canvi climàtic i la seva importància. La part central del discurs del President, però, va incloure una declaració d'intencions en positiu, mostrant una ferma voluntat d'aplicar mesures ambientals que 'avui no són incompatibles amb les polítiques econòmiques' i, pel contrari, han de 'fer possible el creixement i, correlativament, les polítiques socials', va assegurar. A més, encara que pugui semblar que certes polítiques 'són cares', va afirmar, 'més onerós serà no fer-hi res'. La solució passa, per Montilla, per integrar en l'activitat productiva els criteris mediambientals', doncs ja no es tracta sols de 'produir més', sinó també de fer-ho 'millor' i de 'forma sostenible'. Realista, va mostrar-se conscient de les dificultats 'd'introduir certes polítiques ambientalistes', però davant aquestes resistències, l'única resposta ha de ser la 'transparència' i el 'valor' dels polítics. Aquesta intervenció de l'administració 'és necessària' per garantir 'rigor i exigència', però va previndre d'una 'arquitectura burocràtica' que 'acabi posant lentitud en els processos de presa de decisió i no garanteixi el millor resultat final'. Harold A. Mooney El biòleg dels EUA va recollir el guardó recordant la figura de Ramon Margalef, amb qui havia tingut una curta relació professional, però suficient com per recordar-ne la 'calidesa humana' i la 'seva capacitat pedagògica'. Molt formal, la seva intervenció és va limitar pràcticament a agrair al Govern català la institució d'aquest premi -'un dels més importants del món en el camp específic de l'ecologia'- i ha destacar l'honor que significava per a ell la distinció. Encara que breus, va tenir unes paraules per recordar la 'globalitat' dels processos biològics ''que no es poden entendre aïlladament'- i que, per tant, les 'respostes necessàries' als reptes ecològics actuals també hauran de ser globals. Va fer un apunt a la importància de la divulgació i la conscienciació per implicar la societat en la preservació del medi. Prèviament, Jaume Terrades, catedràtic emèrit d'Ecologia de la UAB, s'havia encarregat de presentar-lo en qualitat de membre del jurat. Terrades va destacar alguns aspectes de la seva immensa biografia, com el fet que arribés a la biologia 'quasi per casualitat', que fos dels primers estudiosos de les adaptacions de les plantes individuals als ecosistemes o la seva tasca a l'hora de demostrar com els disturbis ecològics humans modifiquen el funcionament de la Terra. En un to de gran reconeixement, Terrades va recordar la importància dels treballs de Mooney, no sols en el camp científic, sinó també divulgatiu i d'assessorament a diferents polítics, afirmant fins i tot que 'ell honora el premi, més que no pas el premi l'honora a ell'.