Muralee Thummarukudy: "El medi és una víctima de llarg termini dels conflictes armats"

L'enginyer ambiental indi i expert en legislació ambiental internacionalMuralee Thummarukudy és un dels màxims coneixedors mundials dels efectes de les guerres sobre la natura. Com a director d'operacions de la divisió d'avaluació dels efectes dels conflictes i la gestió de desastres del programa de medi ambient de les Nacions Unides, ha estudiat de manera directa i sovint sobre el terreny les conseqüències de les bombes i dels enfrontaments en territoris que poden tardar anys en refer-se, si és que arriben a fer-ho. De tot això va parlar el passat 19 de febrer a l'Institut Europeu de la Mediterrània, en la conferència titulada 'Conflicte i medi ambient al món àrab: Irac, Líban, Sudan i Palestina'.

Guerres i medi, efecte nefast
El medi és una de les víctimes més afectades pels conflictes armats. Tot i que en general els balanços immediats de les guerres se centren en analitzar els costos en vides humanes i en danys socioeconòmics, l'afectació dels recursos naturals pot ser de gran importància, sobretot perquè els efectes perduren en el temps i en alguns casos són absolutament irrecuperables.

A més, cal tenir en compte que es tracta d'efectes que poden trascendir les fronteres de la zona de conflicte, i en ocasions arribar a tenir un impacte mundial, com en el cas de la crema de pous de petroli a Kuwait durant la guerra del golf Pèrsic del 1991, que va produir vessaments que afectaren els països limítrofs, un l'augment significatiu de les emissions globals de CO2 a l'atmosfera.

Els danys d'un conflicte armat cap al medi solen ser efectes colaterals, en ocasions no previstos, conseqüència dels bombardejos, de l'augment de persones refugiades i desplaçades o de la destrucció d'infrastructures bàsiques -com ara les canalitzacions d'aigua, per exemple. Però en alguns casos es tracta d'accions de guerra planificades. L'estratègia no és nova: cartaginesos i romans ja contaminaven els pous de l'enemic per fer-lo més feble. Exemples més recents podrien ser la destrucció de les presses durant la guerra de Corea o els talls en el subministrament d'aigua a la població en diversos conflictes.

Per altra banda, cal considerar que, tot i que la millora en la precisió de l'armament ha comportat, en general, la reducció del llançament de munició pel que fa a la quantitat, s'ha aconseguit poder triar els objectius de manera més concreta. I així, en les guerres recents, s'han destruït plantes químiques, depuradores d'aigües o d'altres indústries amb greus efectes sobre el medi.

Líban: un mes de guerra, danys per anys
La guerra del Líban a l'estiu de 2006 va durar 33 dies. Els efectes ambientals d'aquells atacs trigaran anys en eliminar-se. O no ho faran mai. I encara és massa d'hora per preveure'ls, perquè no ha passat prou de temps per detectar-los plenament. De moment, un dels problemes més evidents és l'existència de centenars de tones de residus provinents dels edificis i infrastructures destruïts pels atacs israelians. Els abocadors van quedar col•lapsats, i se'n van crear de nous de manera urgent, però sense preveure les mesures adequades i, en alguns casos, en ubicacions poc apropiades.

L'altre gran problema del que és té clara constància prové del bombardeig de la central elèctrica de Jiyeh, que es considera com la catàstrofe ambiental més gran de la història del Líban. Entre deu i quinze mil tones de combustible es van vessar a la mar Mediterrània, i es calcula que el 90% encara és allà, tot afectant el fons marí de manera irreparable.

(P)

Sudan: el desert que avança
En el cas del Sudan, on fa quasi quaranta anys que la guerra és una constant, un dels factors importants ha estat la desertificació. En aquest cas no es tracta només d'un efecte del conflicte armat, sinó un fet que l'agreuja. Des dels anys 30, el desert ha avançat vora dos-cents quilòmetres. I les pluges s'han reduït. Això ha intensificat la lluita pels recursos entre els ramaders nòmades i els agricultors, i aquest factor ha esdevingut també part de la guerra ja en marxa. A més, la concentració de la població desplaçada en àrees concretes ha comportat l'exhauriment d'alguns pous d'aigua, i també la deforestació de les àrees properes als camps de refugiats perquè, a falta de cap altra alternativa, els arbres s'han fet servir com a combustible per cuinar els escassos aliments.

Palestina: runes israelianes als antics assentaments
Els problemes ambientals actuals de Palestina, i sobretot de la franja de Gaza, deriven per una part de la pobresa crònica de la zona i, per una altra, de l'abandonament dels israelians dels territoris dels assentaments. La manca de recursos és la causa, entre d'altres coses, de la inexistència de plantes de tractaments d'aigües residuals, que es llancen directament a la Mediterrània. Tampoc no hi ha una bona recollida de residus, ni abocadors en condicions mínimes.

Pel que fa als antics assentaments, abandonats pels israelians els últims anys, són ara com ara camps de runes, perquè van destruir a consciència tots els edificis abans de marxar. Com tractar aquests residus és un dels grans problemes ambientals actuals a la zona.

Es tracta, però, d'un tipus de contaminació molt localitzada, i tot i que actualment el país no disposa de recursos per fer-hi front, Muralee Thummarukudy hi té esperances que aquests assumptes es podran solucionar en el futur. Pel que fa a la solució a les altres zones de conflicte al món àrab, hi té els seus dubtes, perquè alguns dels danys són tan greus que és gairebé impossible que es pugui tornar algun dia a la situació ambiental existent abans de les guerres.

Irac: situació crònica

La situació del medi a l'Irac és més que preocupant després de gairebé tres dècades de conflictes diversos (guerra Iran-Irac, guerra del golf Pèrsic, invasió el 2003...) i de tretze anys de bloqueig internacional. A més, el govern de Saddam Hussein ni tan sols va crear cap tipus de regulació mediambiental, i la construcció de presses al Tigris i l'Èufrates va provocar la dessecació de la major parts dels pantans.

Un dels problemes més destacats a l'Irac és la manca de subministrament adequat d'aigua, que posa en perill la salut de la població. Els bombardejos sobre centrals energètiques el 1991 i el 2003 han afectat greument el bombeig d'aigua, i les plantes de depuració i tractament d'aigües residuals també van patir-hi danys. Les sancions de l'ONU van tenir un efecte pervers en aquest sentit, perquè en prohibir-hi l'entrada de clorina al país, l'Irac es va quedar sense la possibilitat de potabilitzar bona part de l'aigua. Ara la situació va a pitjor. El 2003, abans de la invasió dels Estats Units, el 50% de la població no tenia un accés adequat a l'aigua. Ara el percentatge ha augmentat fins al 70%.

Un altre dels problemes bàsics a l'Irac són les conseqüències dels vessaments i la crema de petroli que van tenir lloc, sobretot, a la guerra de 1991. Mil quilòmetres quadrats van quedar afectats per la pluja radioactiva, i aquella va ser la marea negra més gran de la història, amb més de 120 quilòmetres de llarg. Van morir trenta mil aus. I diverses espècies van quedar amenaçades.

No són els únics problemes que enfronta un país que ara com ara no pot destinar-hi massa recursos a resoldre aquests problemes. La degradació general de l'entorn, en part per la construcció de búnquers i trinxeres, l'emissió de diversos gasos tòxics pel bombardeig de plantes químiques i la destrucció d'un dels palmerals més grans del món són altres de les conseqüències directes dels conflictes de les darreres dècades. I falta veure quin serà l'efecte de les vora tres-centes tones de projectils estadounidencs amb urani empobrit repartits pel territori del país.