Naomi Klein: 'Cada cop hi ha més desastres i això exigeix més empreses de seguretat'

Dels incendis de Califòrnia a l'huracà Katrina de Nova Orleans. Dels Tsunamis de Sri Lanka i Indonèsia a la guerra a l'Irak i l'11-S. Envers la dependència del petroli i les guerres, i també de la imminent privatització de l'aigua, la sanitat i les escoles. De tots aquests ítems i fets d'actualitat se'n va parlar a la conferència de Naomi Klein aquest passat divendres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La periodista canadenca hi presentava el seu nou llibre 'La Doctrina del Xoc' i va denunciar de quina manera un Estat es pot aprofitar de la desgràcia aliena per fer negoci i expandir la privatització i un neoliberalisme agressiu. Es van haver d'habilitat tres sales, amb pantalles gegants que retransmetien la imatge de la conferenciant, per poder aplegar tots els assistents que no cabien a la primera sala, on es trobava l'escriptora. Una figura aclamada per un públic abundant, i que no obstant va ser criticada per un oïent al torn de les preguntes per no penjar la totalitat del seu darrer llibre a Internet. La presentació del llibre de Naomi Klein també es va poder visionar a través d'Internet a temps real des de la pàgina web del CCCB. El catedràtic de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Barcelona i editor de la publicació Sin Permiso, Antoni Domènech, va ser l'encarregat de fer el pròleg verbal de la conferència. El capitalisme del desastre Per a Klein el 'capitalisme del desastre' succeeix quan el mètode per aconseguir els objectius empresarials passa per 'aprofitar moments de trauma col'lectiu per endinsar-se en projectes radicals d'enginyeria social i econòmica', tal i com defineix en el seu llibre. Antoni Domènech en la presentació de l'economista i periodista va destacar del llibre que: 'Naomi Klein sosté que el capitalisme del desastre treu profit del xoc de la població i del sistema del desastre per fer-ne negoci'. Naomi Klein en posa exemples:'Els incendis de Califòrnia fan que la gent ens enviï notícies a temps real i podem veure com el capitalisme del desastre s'està aplicant, i així avancem cap a un apartheid social. Per exemple, la gent que té diners pot pagar assegurances que els protegeixin dels possibles desastres naturals, però els pobres no' explica. 'Hi ha un parell de coses que sabem del sud de Califòrnia: la primera és la intersecció entre el canvi climàtic i la mala infraestructura de l'Estat.Quan van succeir les inundacions a Nova Orleáns i la destrucció i erosió del sòl, tot estava tan agreujat que l'Estat no va poder fer una bona evacuació ni va poder detectar amb exactitud la zona on estava succeint allò. Hi van haver mancances de l'Estat combinades amb el desastre climàtic que avança cada dia.A Califòrnia no hi havia prou bombers. I llavors ens trobem amb la crisi de la zona de desastre on hi ha comunitats que estàven totalment cremades i després illetes de gent totalment separats enmig de gespa i bebent capuccinos, és a dir zones virtualment intocables a les flames del foc. I això perquè? Doncs perquè les persones més riques van encarregar-se de la situació pel seu compte. Van fer-se una assegurança especial que no només t'assegura la casa quan se't crema, sinó que et ve una companyia a casa i et ruixa l'habitatge per retrassar les flames del foc. I així les comunitats V.I.P estan salvades dels desastres, però els que no s'ho poden permetre han de quedar-se allà indefensos perquè l'Estat no els empara. Sembla que ja no es pot comptar amb l'Estat' afirma contundent. I afegeix contundent: 'Blackwater, l'empresa acusada de la massacre d'Irak i de Bagdad, de sobte anuncia-quan passen els fets de Nova Orleans- que poden ajudar, que podene stablir una base militar allà i donar un cop de mà, i tot això ho fan perquè veuen un nou mercat del qual apropiar-se: el privat, amb l'atac a l'àmbit públic que això suposa'. Canvi climàtic i el'nou apartheid' I la privatització de l'assistència a les desgràcies crea un nou apartheid: el de pobres i rics. 'A Nova Orleans també es va veure aquest nou apartheid, on si tens diners i cotxe pots sortir de la ciutat i fugir i si no et quedes per allà tirat sense ajut'. I el què és més sorprenent encara, l'existència de campanyes de publicitat enriquint-se a través de la desgràcia: 'Després de l'huracà Katrina es va crear una companyia anomenada 'Help Jet' que tenia un eslògan publicitari que deia. 'Fes que el teu huracà es converteixi en unes vacances de luxe' és a dir que recollien alguns damnificats de l'huracà en jets privats molt luxosos i els portaven de viatge lluny, esclar, sempre que els damnificats tinguéssin diners per pagar-ho. És el negoci del desastre' explica Klein. En opinió de Klein, hi ha una convergència de tendències perilloses que uneixen el canvi climàtic i el neoliberalisme. 'Hi ha una gran quantitat de superrics que fan que altra gent es mori de gana i amb el moviment del medi ambient, passa el mateix, molts tenim fills, tots estem interessats en intentar evitar el canvi climàtic i preservar el medi que ens envolta, però ara els neoliberals diuen que es pot viure dues generacions més sense fer-res' destacava Klein indignada. 'Com que podem controlar la sida i tenim jets privats, doncs la salut del planeta i la de molta gent implicada no importa. Cada cop hi ha més desastres, i això exigeix més empreses de seguretat i més guerres. Hi ha tanta urgència en canviar les coses que no estem fent servir prou les eines, sembla que ja no importi tant aquest debat'. El més preocupant, però, és que 's'usen aquests desastres, el desastre global per anar cap a la privatització. 'I quan ja s'ha privatitzat l'aigua, la sanitat i les escoles, què ens queda? Quin és el centre de govern? Doncs la policia, la seguretat, l'evacuació. Les respostes que hauria de donar l'Estat i la reconstrucció dels desastres està rivalitzant amb el negoci i la perpetuació de desastre. El canvi climàtic es converteix en una oportunitat econòmica per als qui tenen aquesta mentalitat neoliberal' subratlla Klein. El triple xoc i les societats infantilitzades I com funciona la doctrina del xoc? Es podria dir que hi ha tres xocs que afecten la societat: el xoc d'una catàstrofe (guerra, desastre climàtic, atac terrorista, cop d'estat, etc.), seguit d'un xoc econòmic (que és el què les empreses i polítics aprofiten per aventatjar-se de les víctimes, a partir de la seva desorientació i por) i el darrer és el xoc de la violència als qui es resisteixen a allò que se'ls imposa: la privatització de tot allò que abans era públic, l'avanç del lliure mercat o neoliberalisme (aplicat a través de policia, interrogacions o presó). 'El primer xoc és una cosa que reescriu les normes del país, que ho canvia tot. A Llatinoamèrica, per exemple, l'arribada dels militars. Tot era temporal, no havien d'estar-se allà més de dos mesos, però la visita va durar dècades. El xoc a tot un país, a tota una societat representa un Estat de por i d'excepció'. La següent fase ve amb el xoc econòmic. 'El tsunami econòmic' segons Klein, ja que 'si la reforma és paulatina la gent es pot organitzar en contra i lluitar pel què vol, però si tot ve de cop és més fàcil ser dominat'. Quin és l'últim pas que completa el triple xoc? 'El tercer xoc és el de la repressió de la policia i l'aplicació de la tortura' explicava Klein, que afegia: 'La tortura és una forma de comunicació a les masses i sempre és explícita' segons Klein. 'Perquè la tortura funcioni com a tal, s'ha d'exhibir i els governs l'exhibeixen' apuntava contundent. Klein recorda que Pinochet l'exhibia en estadis de futbol. 'A Guantànamo quan vèiem les imatges de presos agenollats amb cossos americans apuntant-los al cap, això ho va treure a la llum el Pentàgon amb rajos X perquè ho veiés el públic i per dir-los a la gent: 'Això és el què passarà si feu emprenyar als Estats Units'. Per a Klein 'la tortura és una manera de controlar una societat'. I de quina manera es manifesta aquest control, basat en la tortura? Segons Klein 'hi ha dues maneres de reaccionar. La primera representa la regressió dels adults cap a un estat infantil'apuntava, perquè 'totes les formes de xoc transformen els adults en nens. Els adults després de l'11-S són gent que esperen que un pare protector, que vindria a ser la figura de Bush, els tranquilitzi. I llavors és quan ells, la gent aterrorida, dóna tots els seus diners per a ser invertits en defensa. I aquesta tàctica la va explotar molt el govern de Bush'. La societat retrocedeix a un estat infantil de pors i inseguretats. Ara bé, hi ha una segona manera de reaccionar no tan comuna. 'La de la reflexió i la resistència a la por' destacava Klein. Exemples de resistència al xoc Klein posa sobre la taula uns quants exemples de resistència al xoc: 'Brasil, per exemple, que ha estat molt temps amb préstecs del Fons Monetari Internacional, ara ja no en vol. No els accepta' aclareix Klein. 'També és motiu d'esperança veure com els espanyols resisteixen als atacs terroristes'. La periodista opina que 'malgrat tot s'ha de tenir esperança perquè el xoc és un estat temporal' i afegeix 'Amèrica Llatina és molt resistent al xoc i això és perquè va ser el primer laboratori on el van aplicar. Allà, juntament a la pressió governamental de dictadures, s'hi va sumar la pressió econòmica d'una hiperinflació, i aquesta és la història del supercolonialisme' comentava Klein. Amnèsia versus record 'Amb l'11-S, hi va haver gent que no va reaccionar amb regressió, sinó que va identificar l'enemic no com quelcom extern, sinó amb allò que tenien dintre: la por. Qualsevol crisi presenta aquesta elecció: o bé la regressió i el tornar a ser nens, o bé el creixement i la maduració: ser adults', argumenta Klein, que subratlla:´La regressió és el somni de la 'tabla rasa', del paper en blanc. És el pensament que el govern Bush volia introduir després de l'11 de setembre als EUA. És com tornar a formatejar l'ordinador' i aquí no ha passat res. 'Això és el que ens fa ser vulnerables! Bush deia que calia començar de zero, després de l'11-S.I a Rumsfeld li van preguntar perquè havia passat tot allò, i es va encongir d'espatlles i tot dient que aquestes coses passen' assevera Klein. 'Volíen que oblidéssim la història. I la història és la nostra millor arma per ser més forts'. Naomi Klein afegeix el seu suport a la recuperació de la Memòria Històrica a casa nostra:'Sé que ara a l'estat Espanyol hi ha un debat entre oblidar o recordar, i la gent ha elegit recordar. L'amnèsia és la nostra gran debilitat, els records són la millor arma per ser més forts'. I què podem fer per no ser tan vulnerables? 'Conèixer el context històric, saber per què passen les coses' en paraules de Naomi Klein. I això és el què pretén explicar amb el seu últim llibre. L'autora Naomi Klein ja va recolllir èxits i guardons amb la publicació del best-séller internacional No Logo, on feia una crítica al fenòmen de la globalització i a la publicitat de marques de grans empreses que reprodueixen condicions de treball precàries en països del Tercer Món. La seva obra ha estat traduïda a 28 llengües. Klein és coautora del documental the Take i és columnista dels diaris The Guardian i The Nation. El darrer llibre de Klein mereix la opinió d'Antoni Domènech que opina que 'Klein aconsegueix fer miques el mite que la globalització i el capitalisme han vingut de manera natural. I posa de manifest el grau de violència que és necessari per imposar als pobles allò que no volíen ni volen'. Segons Domènech: 'Cal una reforma moderada del capitalisme, d'aquell que s'aprofita dels desastres i que en genera i n'enegendra'. Més informació: Materials en castellà Pàgina a Myspace