11/10/2004 - 00:00
[ Més informació ]
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha donat l'impuls definitiu a l'Observatori de la Mobilitat, un instrument bàsic per al govern a l'hora d'establir les directrius de les polítiques de mobilitat. A partir d'ara, totes les dades estadístiques i estudis seran recopilats per l'Observatori; un organisme que processarà la informació i elaborarà indicadors, a partir dels quals es dissenyaran les polítiques de mobilitat. Al mateix moment que es presentava l'Observatori, es feia públic la posada en marxa de www.mobilitat.net, el nou portal de la mobilitat de Catalunya. Un espai temàtic a la Xarxa que cobreix totes les necessitats d'informació relacionades amb la mobilitat a Catalunya.
L'Observatori Català de la Mobilitat és un instrument d'anàlisi, seguiment i avaluació creat a partir de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, aprovada pel Parlament de Catalunya. El seu objectiu és recollir la informació més rellevant en matèria de transport de persones i mercaderies, per tal d'analitzar-la i contribuir a la planificació i l'avaluació pública de la mobilitat. L'Observatori estableix indicadors i ha de servir coma eina per al govern a l'hora de desenvolupar les directrius nacionals de mobilitat. L'Observatori també s'integrarà al Consell Català de la Mobilitat, que el govern crearà properament.
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques s'encarrega de la direcció i coordinació de l'Observatori, així com dels equips de treball que s'hi puguin crear. Hi participen també els diferents organismes que gestionen o disposen d'informació d'interès en l'àmbit de la mobilitat: l'Institut d'Estadística de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, el Departament d'Interior, el Departament de Treball i Indústria, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i el Ministeri de Foment.
Quins objectius té?
Els objectius de l'Observatori són: recollir i difondre el màxim d'informació, especialment de caire estadístic, relacionada amb la mobilitat; ser l'eina de seguiment i avaluació de les polítiques de mobilitat mitjançant una bateria d'indicadors i esdevenir un fòrum de debat sobre el model de mobilitat.
De moment, s'han distingit 6 eixos de la mobilitat desitjable, que poden ser entesos també com a exemples d'indicadors. Segons apunta el propi Departament:
> Sostenibilitat: l'indicador de la mobilitat obligada entre 1981 i 2001 (Enquesta de Mobilitat Obligada, de periodicitat quinquennal) mostra un increment significatiu del pes dels viatges intermunicipals. Així doncs, es pot concloure que cal un nou model territorial i de mobilitat que tendeixi a la disminució dels desplaçaments intermunicipals. > Seguretat: l'indicador de l'accidentalitat en carretera. L'índex de mortalitat en els sinistres presenta una reducció d'un punt entre el 2003 i el 2002 i de gairebé dos punts (1,84) respecte la mitjana dels darrers sis anys. Cal accelerar les polítiques de millora de la xarxa viària (reducció dels TCA -trams de concentració d'accidents-), d'exigència en el compliment de la normativa per part dels usuaris i en l'educació viària. > Competitivitat: l'indicador del repartiment del transport de mercaderies entre modes. Mitjançant el nou Pla General de Carreteres i el futur Pla Director d'Infrastructures Ferroviàries, es corregirà aquest balanç per equilibrar-lo, tot potenciant el mode ferroviari, els ports i el tràfic aeri. > Qualitat de vida: un indicador vàlid, entre molts d'altres, és l'oferta de transport urbà de superfície. Del 1991 al 2001 gairebé es duplica, tant pel que fa a la cobertura que donen les línies com per la seva dotació de material mòbil. Els pressupostos de la Generalitat per al 2005 preveuen augmentar la inversió en les xarxes d'autobusos urbans i d'altres serveis de transport públic. > Saludabilitat: aquí s'empra l'indicador de l'ús personal dels diversos mitjans de transport. S'aprecia una davallada dels desplaçaments a peu, un pobre ús de la bicicleta i també un fort augment del transport motoritzat privat en relació amb el transport públic. A través dels estudis de mobilitat generada cal planificar itineraris a peu, en bicicleta i incrementar l'oferta de transport públic per fer-lo més competitiu. > Integració: s'utilitza com a indicador l'adaptació dels sistemes de transport a les persones amb mobilitat reduïda (PMR). Per exemple: Les dades mostren que l'accessibilitat física als mitjans de transport públic s'incrementa; però que cal mantenir l'actual política d'adaptació per remoure tots els obstacles de cara al 2006, tal i com marca la llei.Font: PTOP.
