Cada vegada estem més exposats a productes tòxics, i de bona part d’ells no sabem gairebé res. Des de 1965, s’han creat quatre milions de compostos químics diferents, i uns 100.000 d’aquests es fabriquen i comercialitzen actualment. Molts d’ells són tòxics i solubles en greix. És a dir, que tenen tendència a acumular-se en els teixits humans. I a més a més, en els últims anys s’ha disparat l’exposició a radiacions de grans i infants.
De tot això es va parlar en el 5è Congrés Internacional de Medicina Ambiental, que es va celebrar fa unes setmanes al Col·legi de Metges de Madrid amb el títol ‘Medicina ambiental: noves malalties, nous tractaments’, amb la participació de metges, científics, nutricionistes, investigadors, advocats i periodistes de tot el món, arribats sobretot dels Estats Units (on fa més anys que s’estudien aquests temes), el Regne Unit, Alemanya i Itàlia, a més d’Espanya. El congrés va estar organitzat per la Fundación Alborada, especialitzada en la divulgació dels efectes en la salut de la contaminació de substàcies químiques i radiacions electromagnètiques, i la Fundación Vivo Sano, que fomenta la investigació i l’adopció d’hàbits saludables per afavorir el benestar de les persones.
La medicina ambiental no és una especialitat concreta, sinó una visió transversal que té en compte la influència de la contaminació per substàncies tòxiques en gran nombre de patologies, segons ens explica Pilar Muñoz Calero, presidenta de la Fundación Alborada, metgessa experta en medicina ambiental i pacient ja recuperada de sensibilitat química múltiple. Ara com ara és encara una visió prou desconeguda inclús dins l’entorn mèdic, però cada vegada hi ha més evidències de la seva importància i de la quantitat de persones afectades, i una mostra és també el creixent interès que desperta entre els mitjans de comunicació generals. En l’àmbit acadèmic es preveu que, en breu, es doni llum verda a un nou màster d’especialització en medicina ambiental d’abast europeu, en la preparació del qual estan participant-hi experts de deu països, Espanya inclosa.
Al congrés, especialistes i persones afectades per malalties d’origen ambiental, van fer repàs de les patologies que es deriven dels tòxics que ens envolten, des d’alguns tipus de càncer fins a la sensibilitat química múltiple, l’electrosensibilitat, la fibromiàlgia i la fatiga crònica. Però també altres dolències com el parkinson, l’alzheimer, l’esclerosis múltiple, l’epilèpsia, algunes esquizofrènies, l’autisme i l’asma. Segons es va remarcar durant les ponències, cada cop hi ha més evidència científica de què, com a mínim en part, totes elles estan relacionades amb el contacte amb certs tipus de pesticides, dissolvents orgànics, conservants, mercuri i altres compostos químics presents a l’aire, a l’aigua, els aliments o els teixits de la roba. “Tenim cada vegada més clar que alguns tòxics provoquen reaccions en l’organisme que danyen els teixits, i això pot ser causa de malalties degeneratives”, afirma Pilar Muñoz Calero.
Les ponències van tractar aspectes com el paper dels tòxics químics i físics en la generació de malalties cròniques, els procediments de diagnosi i les possibilitats terapèutiques de la medicina ambiental, i la necessitat de crear noves vies dins el marc sanitari actual per acoseguir més mesures efectives de promoció de la salut i la prevenció de les malalties. (Per a més informació podeu consultar el programa complet i una sinopsi de les ponències).
Durant el congrés es va posar l’èmfasi també en la importància de controlar el que consumim: seria bo parar més atenció a esbrinar què comprem, d’on ve, què conté i com s’ha fet. Sobretot, segons els experts, en el cas dels nens i nenes, perquè l’exposició durant la infància a aquests compostos pot afectar-los la salut de per vida. I també durant l’embaràs, perquè la sensibilitat dels òrgans en formació del fetus és encara més gran.
Més enllà de cercar noves cures i pal·liar els símptomes de les persones afectades per les malalties d’origen ambiental, la clau es troba sobretot en evitar-ne les causes. Per una banda, prevenint l’exposició a tòxics i radiacions, però també exigint més informació i la implicació de les administracions.
Amb aquesta finalitat, dins el congrés, més de 500 col·lectius (incloent-hi associacions d’afectats per fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple, entitats ecologistes, associacions de pares i mares d’alumnes i associacions de veïns, entre altres) es van sumar a un manifest contra la contaminació electromagnètica, en el qual varen demanar als governs centrals, regionals i locals que s’adoptin mesures urgents i concretes per protegir la salut de la ciutadania davant la creixent radiació a què estem sotmesos en el dia a dia. Sobretot, ara que el Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer ha reconegut que són causants potencials de càncer de cervell, amb un risc més gran en grups de població vulnerables: infants, dones embarassades, gent gran i persones malaltes, i que l’Organització Mundial de la Salut s’ha compromès a avaluar aquests riscos l’any 2012.
En concret, el document demana reforçar els principis de precaució i rebaixar els límits actuals de les radiacions d’alta i baixa freqüència, si més no fins poder descartar de manera fefaent que no tenen efectes sobre la salut de persones de totes les edats. Citant el manifest, “és necessari evitar que torni a succeir el que ja va passar amb l’amiant, el tabac, el plom, el benzè, el DDT i tants altres productes tòxics que es van comercialitzar de manera irresponsable, i que van causar danys irreparables per a milions de persones”.
