Nova etapa al Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya

El Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (COAMB), pioner a l'Estat espanyol en la seva modalitat, inicia una nova etapa amb la renovació de la junta de govern i amb la voluntat de donar un nou impuls a l'entitat. El nou president Sergi Cantó i altres membres de la junta han presentat aquesta setmana el nou projecte, que passa per tenir una presència més gran en diferent àmbits de la societat i per donar a conèixer la figura de l'ambientòleg, una professió relativament nova però cada vegada més sol·licitada, tant en l'empresa privada com en l'àmbit públic i universitari. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser la primera de l'estat en oferir estudis en Ciències Ambientals, fou a l'any 1992. En altres països, com els Estats Units -on va crear-se la professió d'ambientòleg, als anys seixanta-, Holanda o el Regne Unit tenen molta tradició en aquesta disciplina. Actualment a Catalunya s'imparteix a l'Autònoma, la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Vic. Els primers llicenciats van crear, l'any 1996, l'Associació Catalana de Ciències Ambientals ACCA), i no va ser fins anys més tard, el maig de 2004, que es va constituir formalment el Col·legi d'Ambientòlegs. En la creació del COAMB hi ha tingut un paper decisiu el físic Josep Enric Llebot, "pare per excel·lència" del Col·legi, com reconeixen els ambientòlegs catalans. Actualment són més de 550 els ambientòlegs col·legiats, que representen al voltant del 30% de llicenciats a Catalunya, una xifra prou alta si es té en compte que supera el nombre de col·legiats en disciplines com la biologia. Professió amb futur L'ambientòleg és un professional multidisciplinar i polivalent que ha rebut formació en ciències naturals (química, biologia, geologia), socials (dret, economia, sociologia, ciències polítiques), tecnològiques (enginyeria) i instrumentals (informàtica, sistemes d'informació geogràfica). Segons el COAMB, els ambientòlegs ho tenen bé professionalment parlant: "la xifra d'inserció laboral és d'un 92% i tots treballen en qüestions ambientals", explica Lluís Torrent, cap de comunicació del Col·legi i tècnic ambiental de La Vola. Les principals sortides són en el sector privat, principalment en la indústria, en consultories i en tasques de formació ambiental. Una altra sortida important és treballar per l'administració, especialment com a tècnic de medi ambient en ajuntaments -una figura no sempre prou valorada-, i també hi ha una part important de professionals que fan recerca a la universitat. Suspens en política ambiental "Espanya és el país amb més incompliments en matèria de medi ambient" afirma Antoni Ferran, secretari del COAMB i professor d'Ordenació del Territori i Medi Ambient a l'Escola Politècnica de Vic. Els membres de la junta també són força crítics amb la política ambiental que es fa a Catalunya , tot i que reconeixen que des de la creació del (departament de Medi Ambient, s'ha fet força feina. "El problema és que no ens anticipem als problemes, les polítiques en medi ambient són correctives i no tant preventives, com en la majoria de països europeus", afirmen des del Col·legi. "Es fa una mala política de gestió de l'aigua, ja que el consum continua augmentant. També és incorrecta la política energètica i de residus, on hi continua havent un increment del consum i també dels residus". El president del COAMB, Sergi Cantó, també és molt crític amb el decret de coeficiència de l'habitatge, aprovat fa pocs mesos per la Generalitat: "És una normativa massa tímida, just quan el van presentar van anunciar que al cap de poc temps el tornarien a refer". A nivell local s'observen moltes diferències: hi ha ajuntaments com el de Tiana, que fa recollida d'escombraries porta a porta i fa una bona gestió dels residus, i d'altres que reben un suspens clar en política ambiental. Tanmateix, tots coincideixen que el més important, que la gent prengui consciència, és el més difícil: "cal un canvi cultural, i per això calen anys".