07/06/2007 - 00:00
Dels quinze anys de marge que els caps d'Estat i de Govern es van proposar per reduir la pobresa en tot el món ja ha passat la meitat del temps fixat. 2015 és l'any acordat per assolir els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i, ara que s'ha arribat a la meitat del camí, es pot parlar de "progrés" però també "d'incertesa" sobre si els propòsits es compliran o no.
L'afirmació la fa un informe presentat per les Nacions Unides sobre el progrés dels Objectius del Mil·lenni i que reflecteix dades de més de vint organitzacions de dins i fora de l'ONU.
Segons el document, des de l'impuls dels Objectius del Mil·lenni de l'any 2000 hi ha hagut un 'clar progrés' en la lluita contra la pobresa i s'ha 'guanyat terreny' en molts llocs del planeta. Nacions Unides es mostra optimista i assenyala que l'èxit 'encara és possible en la major part del món'. En els últims set anys ha baixat el nombre de persones que viu en l'extrema pobresa i en regions com l'Àfrica subsahariana l'índex de pobresa ha descendit gairebé sis punts percentuals des de l'any 2000.
Entre els 'senyals de progrés' destaca també l'augment del nombre de menors que assisteixen a l'escola en països en desenvolupament, el 'lent' increment de la participació política de les dones i el descens de la mortaldat infantil.
Més AOD per a un èxit segur
Però a aquestes mostres d'avanç es contraposen altres xifres i realitats que reflecteixen el dur treball que caldrà fer en els pròxims set anys per complir amb els Objectius de Desenvolupament del Mil'lenni.
Des de l'any 2000 i fins a l'actualitat, la pobresa s'ha duplicat a l'occident asiàtic i l'escletxa de pobresa a l'Àfrica continua sent la més alta del món. 'Més de mig milió de dones moren anualment per complicacions de l'embaràs i el part que són prevenibles i tractables; hi ha hagut molt poc progrés en la reducció a la meitat de la proporció de nens amb manca de pes; i les morts pel VIH/Sida a tot el món van augmentar de 2,2 milions el 2001 a 2,9 milions l'any passat', indica l'informe de l'ONU.
La distribució desigual de la riquesa i la inseguretat i la inestabilitat que causen els conflictes armats i realitats com el VIH/Sida són algunes de les raons del fracàs de la lluita contra la pobresa. I a això s'afegeix la manca de voluntat política de la comunitat internacional, el deute extern i una obertura de mercats a nivell internacional 'que no necessàriament beneficia els països en desenvolupament'.
Per complir els Objectius del Mil·lenni, diu l'ONU, hauria d'augmentar l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, però la realitat és ben diferent. Entre 2005 i 2006, aquesta ajuda es va reduir un 5,1% en termes reals i en aquests moments només cinc països donants han arribat o superat la fita de l'ONU d'assignar el 0,7% del seu Producte Interior Brut a ajuda al desenvolupament, segons l'informe.
'Hi ha una clara necessitat de que els líders polítics prenguin accions urgents i concertades', afirma el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, que adverteix que 'la falta de qualsevol augment significatiu en AOD des de l'any 2004 fa impossible, fins i tot per a països ben governats, complir amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni'. 'El món no vol noves promeses', es tracta de complir les que ja estan fetes, afegeix Ban Ki-Moon.
El paper de l'estat espanyol
Durante la presentació de l'informe de l'ONU sobre els Objectius del Mil·lenni va estar present el secretari general de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), Juan Pablo de Laiglesia, que va explicar que el text mostra un 'optimisme amb preocupació'.
Laiglesia va destacar la implicació del Govern espanyol en el compliment dels Objectius del Mil'lenni i, com exemple, va posar la participació d'Espanya en la Iniciativa contra la Fam i la Pobresa, aixícom la recerca de mecanismes perquè les remeses de la població immigrada siguin 'un important factor de desenvolupament'.
Segons el secretari general de l'AECI, l'Ajuda Oficial al Desenvolupament ha passat del 0,25% en 2004 al 0,42% el 2007, i arribarà al 0,7% 'en la pròxima legislatura'. 'S'ha creat un consens entre els actors implicats' que ha permès que la política de cooperació s'hagi convertit en una 'política d'Estat', destaca Juan Pablo de Laiglesia, que va parlar de la necessitat d'una cooperació de qualitat i amb 'coherència en les polítiques'.
Notícia extreta de Canal Solidari.
