Olot celebra el Dia mundial de la diversitat biològica

Durant la jornada es va realitzar un cens d’aus de primavera juntament amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), la responsable de biodiversitat del Grup Agbar presentà el Pla d’Acció de Biodiversitat a les EDAR de la Garrotxa i tècnics del SIGMA explicaren l’estat ecològic dels rius de la comarca.

La realització del cens d’aus s’emmarca dins el programa de voluntariat corporatiu i ambiental de la companyia anomenat BiObserva. Es tracta d’un projecte pioner al territori basat en la ciència ciutadana. Els treballadors reporten les observacions de les aus en els seus centres de treball a través de la web i aplicació BiObserva, que és d’accés públic. Les observacions reportades s’utilitzen internament per l’empresa amb la finalitat d’analitzar i dissenyar plans d’acció de biodiversitat i, d’altra banda, són d’utilitat al món científic per poder estudiar les poblacions d’aquestes aus.

Durant la presentació de les conclusions del programa BiObserva 2018, Clara Rovira, responsable de biodiversitat del Grup Agbar, ha dit que en total a Olot s’han realitzat 8.763 observacions (un 29% de les observacions totals del programa) de 72 espècies (un 36% del total d’espècies observades). Cal destacar l’observació d’una au específica, la cuereta blanca, que és un indicador del bon estat de l’entorn de la depuradora.

Els plans d’acció de biodiversitat estan desenvolupats per SOREA i les seves filials, compromeses amb el medi ambient. Els objectius d’aquests plans són diversos, però poden agrupar- se en dues línies. La primera és la conservació i la recuperació de la fauna i la flora pròpies del territori, com és el cas de l’EDAR d’Olot. La segona consisteix a promoure accions de sensibilització i educació ambiental, atès que la conscienciació de la ciutadania i la formació dels més joves són aspectes clau en la defensa de la biodiversitat.

A la depuradora de la capital de la Garrotxa s’ha dut a terme el que anomenem naturalització de les zones verdes de les instal·lacions. Consisteix en un manteniment ecològic d’aquests espais, que afavoreix no tan sols la presència de plantes autòctones, sinó també la fauna, especialment les espècies pol·linitzadores. En aquesta línia, s’incrementa el nombre d’espècies vegetals i els espais verds evolucionen cap a prats i herbassars. En aquesta EDAR s’hi han trobat 67 espècies de flora herbàcia i s’ha eliminat l’ús d’herbicides. A més, tan aquí com a l’EDAR Sant Joan les Fonts s’hi instal·larà un jardí de papallones. Una altra de les accions del pla és reforçar la presència d’espècies en extinció, com és el cas de l’òliba, mitjançant la col·locació de caixes niu.

Els plans de manteniment d’aquests espais preveuen la zonificació dels espais verds, amb una gestió diferenciada dels espais de gespa i de la resta d’espais, per tal d’assolir l’objectiu esmentat: afavorir la biodiversitat local i fer compatible la seva protecció amb els usos de les instal·lacions. Amb la finalitat de portar a terme aquest manteniment, s’han impartit cursos de formació tant als responsables de gestió com als operaris de manteniment.

A hores d’ara, aquest tipus de gestió ja funciona a les EDAR de la Garrotxa i comença a implantar-se en altres depuradores de Catalunya. A més, cal esmentar la col·laboració entre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’EDAR d’Olot en un seguiment botànic i un programa de millora ecològica de l’entorn.

Per la seva banda, el Consorci SIGMA ha presentat la qualitat de les aigües superficials de la Garrotxa a partir d’indicadors biològics. El Consorci avalua la qualitat biològica de les masses d’aigua superficials de la comarca a través de diferents índex. Aquests índex demostren que hi ha hagut variabilitat durant el 2018, i això ha estat degut, entre altres causes, a les intenses pluges que es van produir al llarg de l’any. Els resultats obtinguts conclouen que no hi ha cap tram de riu amb presència d’aigües fortament contaminades.