04/12/2007 - 00:00
El Baix Llobregat és un territori que pateix una forta pressió tant per les infraestructures que travessen la comarca com pel creixement urbanístic o per l'especulació de les terres aptes per a ús agrícola. Des de fa 10 anys que el consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat treballa per preservar l'espai agrari que sobreviu entre eixos viaris, ferroviaris, ciutats i polígons industrials, però el seu gerent, Ramon Terricabras, lamenta que no hi ha plans estratègics d'ordenació d'aquest territori. I això en un dels sòls més fèrtils del sud d'Europa que és capaç de produir fins a 4 i 5 collites anuals.
El gerent del Parc Agrari del Baix Llobregat es va encarregar d'explicar en la vuitena sessió de l'Aula d'Ecologia les característiques singulars d'aquest espai i també d'alertar de les pressions que pateix. Ramon Terricabras va assegurar, però, que la creació el 1996 del consorci del Parc Agrari els fa ser optimistes pel que fa a la preservació d'aquests conreus periurbans.
10 anys de preservació de l'espai
Davant del constant degoteig de pèrdua de sòl agrari, el 1996 van confluir diverses voluntats que van acordar preservar i gestionar l'espai agrari de la vall baixa i la part alta. La iniciativa va sorgir, sobretot, de la Unió de Pagesos i del món local.
El consorci que es va crear és un ens de gestió participatiu (on hi conflueixen els 14 ajuntaments implicats, la Unió de Pagesos, el Consell Comarcal, la Diputació i la Generalitat) que impulsa un pla de gestió i desenvolupament d'aquest territori així com un pla especial d'ordenació per tal de preservar l'espai agrari.
El Parc, tant per les seves característiques periurbanes com pel model de gestió ha esdevingut un model a nivell europeu, ja que només a la ciutat de Milà se n'hi pot trobar un de similar. També al sud de França hi ha sistemes d'agricultura periurbana semblants, però la gestió no es fa de la mateixa manera.
Oblit europeu
Ramon Terricabras va denunciar el tracte que rep l'agricultura periurbana a nivell europeu, ja que 'ha estat la petita oblidada de la Política Agrària Comuna. Cal que nivell europeu es protegeixin aquests espais, ja que pateixen fortes pressions però actualment només estan protegits per la legislació urbanística local'.
Per sort, els responsables de medi ambient europeus sí que estan interessats en la preservació de l'espai agrari des del punt de vista ambiental, i és d'aquest àmbit d'on el Parc Agrari n'ha obtingut finançament.
La pressió de les infraestructures
'No hi ha cap planificació estratègica per decidir per on han de passar les infraestructures. Mai s'ha fet', va denunciar el gerent del Parc durant l'explicació de les pressions que pateix la comarca. Hi ha zones, va afegir, on ja és pràcticament impossible fer-hi passar cap més infraestructures.
L'arribada del TAV és un exemple d'aquest desgavell constructor, ja que el seu traçat no ha tingut en compte la preservació agrícola i deixa alguns terrenys de conreu aïllats; aquesta situació possiblement farà abandonar l'activitat agrícola en aquestes parcel·les. Aquesta situació porta Ramon Terribas a preguntar-se: 'Sobreviurem al pas del TAV? Penso que el delta sí, però aquesta nova xarxa viària farà replantejar tota la plana baixa'.
L'activitat productiva del parc
Un dels principals objectiu del consorci és que els agricultors no deixin de treballar la terra, que no abandonin els cultius. I el seu gerent n'és molt conscient: 'Per garantir la pervivència d'aquest espai agrícola, cal que els pagesos en puguin viure'.
En aquest sòl que arriba a donar fins a 4 i 5 collites, s'hi poden trobar arbres fruiters i ramaderia, però els conreus principals són les hortalisses. I d'aquestes, el producte estrella de la zona és la carxofa.
La superfície que ocupa el Parc Agrari és de prop de 3.000 hectàrees, de les quals unes 2.000 es conreen. Aquesta àmplia extensió dóna feina a uns 400 pagesos.
Poca gent coneix l'activitat ramadera del Baix Llobregat. El més conegut són els pollastres Pota Blava del Prat, però Ramon Terricabras va assegurar que en realitat són una curiositat, més si ho comparem amb els xais: els 15.000 o 18.000 caps que hi ha converteixen el Parc Agrari en la zona més densa de caps de xai de Catalunya. Aquesta activitat productiva és, a més, complementària als conreus d'hortalisses perquè ajuden a netejar els camps.
El gran enemic del parc és l'abandonament de la terra per part dels pagesos per les perspectives d'inversió de futur. És per això que molts propietaris no volen llogar les terres perquè un pagès les treballi sinó que prefereixen esperar que hi hagi una bona circumstància per vendre. I moltes parcel·les cultivables estan abandonades.
En vistes al futur, el gerent considera que l'única sortida per a aquesta agricultura periurbana és, d'una banda, apostar per un servei de proximitat i de 24 hores. D'una altra banda, cal que els productors treballin d'una manera més coordinada, ja que massa sovint cadascun va a la seva i això dificulta la comercialització dels seus productes.
La qualitat de l'aigua
La xarxa de reg que abasteix els camps d'aigua és força antiga, ja que prové de la que es va començar a construir a principis del S.XVIII. Aquesta dada mostra l'interès agrícola que sempre ha tingut aquest territori.
I si la zona és complexa per les infraestructures que la travessen i la proximitat de la ciutat i de la indústria, també ho és perquè hi ha diversos usos de l'aigua que s'han d'interrelacionar: el reg agrícola, la recàrrega d'aqüífers i els sistemes naturals. És per això que en aquest àmbit també caldria un disseny conjunt del cicle de l'aigua, que encara no s'ha aconseguit.
Una de les aportacions positives de la creació del Parc Agrari ha estat que la qualitat de l'aigua que abasteix els conreus els darrers anys ha millorat. Tot i això, per regar amb aigua reutilitzada no només s'ha d'haver depurat sinó que cal haver-la regenerat. Per això, l'objectiu és que les estacions EDAR en el futur incorporin també la fase terciària.
