22/06/2006 - 00:00
El secretari per a la planificació territorial Oriol Nel·lo ha estat l'encarregat d'obrir la jornada de treball per a experts 'Riesgos de inundación y erosión en zonas costeras. Implicaciones para la planificación territorial', organitzada per l'Institut Cartogràfic de Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el International Centre for Coastal Resources Research i que ha tingut lloc a la seu central de la primera institució. Donada la relació directa existent entre el grau d'artificialització de les zones costaneres i els riscos d'inundació i erosió, Oriol Nel·lo ha volgut subratllar en la seva exposició quina és l'orientació que l'actual govern ha escollit per a la costa catalana, en un context de creixement exponencial de l'edificació a tot l'estat i en concret a la franja mediterrània.
En primer lloc, ha centrat la seva exposició en el que ha anomenat 'sentiment de preocupació' que genera des de fa temps en l'executiu l'increment del risc a les costes provinent de l'acció antròpica. Tot seguit, ha passat a descriure la situació de les costes de Catalunya en aquests moments, on destaca de manera especial una dada: dels 670 km que van des del cap de Creus fins a la Sènia, gairebé la meitat estan construïts. En percentatges la situació era la següent a l'inici d'aquesta legislatura: 46% és territori edificat, 40 % és territori protegit i queda un 14% en risc de ser també urbanitzat en un futur no massa llunyà.
Evitar els continus urbans
Davant d'això, Nel·lo ha assenyalat, 'el govern va prendre la determinació de no continuar endavant amb l'increment de l'urbanització'. Ha afegit una altra dada que il·lustra perfectament el ritme d'ocupació del sòl: una hectàrea per dia a la Costa Brava i a la Costa Daurada. La intervenció del govern en la qüestió, concretada en el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, es va fer per tres tipus de raons: urbanístiques, patrimonials i ambientals. A continuació, Oriol Nel·lo ha explicat més en detall cadascuna d'aquestes raons. Les urbanístiques tenen a veure amb la voluntat d'evitar que es produeixin més continus urbans que ja s'aprecien a moltes zones de la costa. Les patrimonials estan relacionades amb la voluntat de preservar el paisatge que sovint ha patit transformacions que han desfigurat el seu caracter genuí. Les raons ambientals se centren en el manteniment d'espais lliures i corredors biològics entre els nuclis urbans.
Nel·lo ha fet emfasi encara en una quarta raó: l'econòmica. Ha recordat que 'en aquest país ens guanyem la vida amb la costa' tot reconeixent que el sector de sol i platja aporta molts ingressos. De tota manera, s'ha permès reflexionar sobre la base d'aquest turisme 'que no és només el clima sinó l'atractiu de l'entorn i una qualitat paisatgística'. Per aquest motiu, el creixement desaforat de l'urbanització, com va en detriment de la qualitat de l'entorn és, en la seva opinó 'com serrar les potes de la cadira en la qual estem asseguts'.
Sobre la decisió del govern de tirar endavant el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, Nel·lo ha dit que era radical 'en el millor sentit de la paraula, és a dir, que va a l'arrel del problema'. Aquesta voluntat d'anar a l'arrel s'ha traduït en posar 24.000 ha de la costa fora del procés urbanitzador, és a dir en desprogramar sòl que anava destinat a futures promocions immobiliàries. Aquest volum de sòl és només una petita part d'aquell 14% comentat anteriorment, la resta del territori inclòs en aquest percentatge podrà ser urbanitzat, a mesura que passi el temps, especialment en aquells sectors que tenen plans parcials ja aprovats. Aquests sectors sumarien unes 4.000 ha sobre les quals Nel·lo ha dit que 'poc hi podem fer'.
Oriol Nel·lo, tot adreçant-se de manera especial als participants en la jornada Riesgos de inundación y erosión en zonas costeras. Implicaciones para la planificación territorial, ha manifestat que havia fet aquest seguit de reflexions 'per la connexió existent entre la problemàtica urbanística i la incidència dels riscos' i ha demanat als experts que seria molt interessant que fossin capaços de vincular els dos aspectes.
En la jornada s'han explicat, per part del seu coordinador Paul Samuels, els continguts i objectius del projecte Floodsite de la Unió Europea que integra anàlisi del risc i metodologies de gestió. Igualment, s'han exposat casos com el del Maresme i el Delta de l'Ebre, on el risc és important i s'ha divulgat el projecte PEFCAT (Planificació dels Espais Fluvials de Catalunya). També s'ha aportat informació sobre la valoració física del risc i la vulnerabilitat i sobre les darreres tècniques geològiques.
