Font: AMB.cat
Identificades papallones singulars o en regressió als parcs i platges metropolitans
Els parcs i platges metropolitans són espais oberts habitats per papallones singulars o en regressió. D'aquestes espècies, set són pròpies d'ambients naturals i madurs, algunes en regressió a Catalunya. Aquest és el resultat principal del quart informe de l'Observatori metropolità de papallones mBMS, corresponent al treball de camp fet entre el març i l'octubre del 2022. Un equip de 67 voluntaris està portant a terme des de fa ja quatre anys aquestes observacions científiques, amb un mostreig que té una periodicitat de 15 dies.
Els prats florits funcionen
La troballa reforça l’estratègia de l’AMB d’aplicar solucions basades en la natura (SBN) per a la gestió integral dels parcs i platges metropolitans i, en concret, potenciar els anomenats prats florits. Es tracta de superfícies de vegetació sotmeses a poques segues, amb absència de reg i lliures d’herbicides i productes fitosanitaris.
L’últim estudi demostra que no segar i deixar florir els prats dels parcs és clau per tenir papallones a uns nivells semblants a les zones naturalitzades veïnes.
“Els resultats de l’mBMS indiquen que els parcs amb prats florits mantenen poblacions de papallones a uns nivells similars a les formacions herbàcies naturalitzades que hi ha al voltant dels parcs”, afirma Jordi Bordanove, coordinador del Servei de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB. Als prats florits, els exemplars adults hi troben aliment en forma de nèctar i plantes on fer la posta.
Set espècies singulars
Les prospeccions de papallones dutes a terme pel voluntariat també han permès localitzar diverses espècies singulars. Aquestes són, per una banda, pròpies de boscos mediterranis i boscos de ribera naturalitzats, com ara l’aurora (Anthocharis cardamines), l’aurora groga (Anthocharis euphenoides), la nimfa mediterrània (Limenitis reducta) i la blanqueta perfumada (Pieris napi) i, d’altra banda, pròpies de prats naturals, com l’escac ibèric (Melanargia lachesis), la lleonada comuna (Coenonympha pamphilus) i la lleonada de garriga (Coenonympha dorus). “És una troballa important perquè les dues darreres espècies es troben en regressió arreu del territori català”, constata Joan Pino.
La infraestructura verda metropolitana
Les espècies de papallones que predominen als parcs i platges metropolitans en general tenen dues especificitats concretes: són capaces d’alimentar-se de molts tipus de plantes –espècies generalistes– i també tenen una gran capacitat de dispersió, amb destresa d’habitar ambients naturals i enjardinats i travessar la trama urbana. Són característiques necessàries per poder viure en parcs rodejats de ciutat que serveixen de reservoris de biodiversitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. “Aquestes dades indiquen la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat i perquè permeten fer un seguiment dels impactes dels canvis que es donen en l'àmbit local i global”, recalca en Joan Marull, director del Departament d’Ecologia i Territori de l’IERMB i codirector científic de l’mBMS.
Taula amb l’històric de les dades de l’mBMS. Font: AMB
Cinc nous emplaçaments més per observar papallones
Aquest 2023 el projecte s’amplia en cinc nous emplaçaments: parc de l’Ermita (Castellbisbal), parc Nou (el Prat de Llobregat), parc de Can Buxeres (l’Hospitalet de Llobregat), platja de Sant Adrià (Sant Adrià de Besòs) i parc de la Solana (Sant Andreu de la Barca). Amb aquesta ampliació s’assoleix la xifra de 31 emplaçaments en total –26 parcs i cinc platges.
L'Observatori Metropolità de Papallones (mBMS) anuncia que s'amplia a quatre parcs i una platja més, amb un total de 31 zones per estudiar, i fa una crida als amants de les papallones a participar en el projecte.
Aquests espais sovint ocupen una posició intermèdia entre el teixit urbà metropolità i els grans espais naturals. Malgrat que són uns grans desconeguts en l’àmbit científic, acullen força biodiversitat i tenen un gran valor socioambiental. Poden tenir, a més, un paper destacat en la connectivitat ecològica del territori i facilitar l’entrada de la fauna nativa salvatge a les ciutats. Per això, el projecte es focalitza en les papallones diürnes, que són molt sensibles i donen molta informació per poder valorar i millorar la biodiversitat de diferents hàbitats, també dels metropolitans. Per continuar augmentant el coneixement d’aquests insectes bioindicadors, el projecte té oberta una crida a voluntaris que vulguin rebre formació i es comprometin a fer el seguiment de papallones al parc o la platja que els sigui més còmode.
Un equip de 67 persones voluntàries
Les dades de l’mBMS les obtenen persones que fan de voluntaris i que han anat fidelitzant la seva participació al llarg de les diferents edicions, amb ganes d’aprendre, participar i implicar-se en el coneixement de les papallones metropolitanes. A hores d’ara s’ha consolidat una comunitat que es reparteix la trentena de parcs i platges metropolitans i que surt cada 15 dies a explorar el parc o platja que té assignat. És una tasca que valoren molt positivament no només per la seva contribució a la comunitat científica, sinó també pels beneficis positius que els aporta personalment.
La troballa ha estat possible gràcies a l'esforç de 67 persones que durant quatre anys han explorat els parcs cada 15 dies com a voluntaris.
Totes aquestes persones segueixen la metodologia internacional BMS, de l’anglès butterfly monitoring scheme (protocol de seguiment de papallones), àmpliament utilitzat en molts països. Les persones que hi participen reben una formació específica per aprendre a identificar papallones i poder fer el seguiment cada 15 dies durant la primavera, l’estiu i part de la tardor.
